17 juny, 2024
L’evolució de la cirurgia endocrina en els darrers 20 anys
La cirurgia endocrina, que abasta intervencions en glàndules com la tiroide, paratiroides, suprarenals i pàncrees, ha experimentat transformacions significatives en les darreres dues dècades. Aquests canvis es deuen principalment als avenços tecnològics, noves tècniques quirúrgiques i una millor comprensió de les malalties endocrins. El Dr. Òscar Vidal, cap de servei de Cirurgia General i Digestiva del Clínic de Barcelona i cirurgià de barnaclínic+, ha estat un dels pioners que ha ajudat al nostre país ia tot el món al desenvolupament d’aquesta cirurgia.
Un dels avenços més crucials a la cirurgia endocrina ha estat l’adopció de tècniques mínimament invasives. A principis del segle XXI, aquesta cirurgia es realitzava majoritàriament mitjançant incisions grans, cosa que donava com a resultat un major dolor postoperatori, llargues hospitalitzacions i cicatrius considerables. No obstant això, la introducció de la cirurgia laparoscòpica i, més recentment, la cirurgia robòtica, ha revolucionat el camp, alhora que ha portat a una especialització important. “Abans qualsevol cirurgià s’atrevia a fer una intervenció d’aquest tipus, perquè era simplement agafar un bisturí, obrir, tallar i després cosir. Això ha canviat molt des de fa vint anys”, comenta el Dr. Vidal.
Cirurgia endocrina mínimament invasiva
La cirurgia laparoscòpica permet als cirurgians operar a través de petites incisions utilitzant una càmera i eines especialitzades. Això ha reduït dràsticament el temps de recuperació i les complicacions postoperatòries. La cirurgia robòtica, per la seva banda, ha portat això un pas més enllà, proporcionant una major precisió i control durant les intervencions.
“La cirurgia endocrina estava retardada en termes de tecnologia i enfocaments mínimament invasius fa uns quinze o vint anys. Era una cirurgia considerada pesada i diagnosticada amb dificultat a causa de la manca d’eines adequades. Tot i això, l’aplicació d’avenços en endoscòpia i dispositius d’energia ha millorat enormement aquesta situació, fent la cirurgia més atractiva i efectiva”, comenta el Dr. Vidal.
“La cirurgia endocrina estava endarrerida en termes de tecnologia i enfocaments mínimament invasius fa uns quinze o vint anys. L’aplicació d’avenços en endoscòpia i dispositius d’energia ha millorat enormement aquesta situació, fent la cirurgia més atractiva i efectiva”
T’INTERESSA…
· Cirurgia de tiroide sense cicatrius al coll
· Enfocament extra-cervical per a la cirurgia de tiroide: millors resultats estètics i recuperació més ràpida
Imatge avançada i guies de localització
L’ús de tecnologies d’imatge avançada ha millorat significativament la precisió en la cirurgia endocrina. L’ecografia intraoperatòria, la tomografia computada (TC), la ressonància magnètica (RM) i la tomografia per emissió de positrons (PET) són ara eines estàndard en la planificació preoperatòria. Aquestes tècniques permeten una localització precisa de tumors i nòduls, minimitzant l’extensió de la cirurgia.
En el cas de la cirurgia de tiroide i paratiroides, la incorporació de l’ecografia intraoperatòria ha permès la identificació precisa de glàndules afectades i estructures vitals com els nervis laríngis recurrents, reduint el risc de complicacions.
La complexitat de les malalties endocrines ha portat a la formació d’equips multidisciplinaris en centres especialitzats. Aquests equips inclouen endocrinòlegs, cirurgians, radòlegs, patòlegs i oncòlegs, que treballen junts per planificar i executar el tractament més adequat per a cada pacient. Aquesta col·laboració ha demostrat millorar els resultats clínics, reduir el temps d’hospitalització i augmentar la satisfacció del pacient.
T’INTERESSA…
· La importància d’un equip multidisciplinari en el tractament de les malalties del tiroide
El Dr. Vidal menciona que “en els últims anys hi ha hagut un canvi significatiu en la dedicació i especialització dins de la cirurgia endocrina. Els cirurgians han estat impulsats a especialitzar-se, dedicant gairebé tota la seva carrera a aquesta disciplina. Això ha resultat en una major competència i experiència, traduint-se en millors resultats per als pacients.”
“En els darrers anys ha hagut un canvi significatiu en la dedicació i especialització dins de la cirurgia endocrina; transformant-la en una especialitat atractiva i de gran impacte clínic”
Impacte en l’educació i formació de cirurgians
La evolució en la cirurgia endocrina també ha tingut un impacte significatiu en l’educació i formació de nous cirurgians. Els programes de residència i especialització han incorporat entrenament en tècniques mínimament invasives i l’ús de tecnologies avançades. A més, l’ús de simuladors quirúrgics i la realitat virtual ha permès als residents practicar i perfeccionar les seves habilitats en un entorn controlat abans de realitzar procediments en pacients reals.
A Espanya, les societats quirúrgiques i endocrinològiques han promogut cursos i tallers de formació contínua per assegurar que els cirurgians estiguin al dia amb els últims avenços i tècniques. La col·laboració internacional i l’intercanvi de coneixement han estat facilitats per congressos i simposis globals, on experts de tot el món comparteixen les seves experiències i descobriments.
El Dr. Vidal destaca la importància de la formació a l’estranger per adquirir tècniques avançades. “Jo mateix em vaig formar a França, on els cirurgians endocrins estaven a l’avantguarda en aquell moment. Aquesta experiència em va permetre portar coneixements i tècniques innovadores a Espanya, contribuint a la modernització de la cirurgia endocrina aquí”.
La cirurgia endocrina ha avançat enormement en els darrers 20 anys, transformant les perspectives de tractament i millorant significativament els resultats per als pacients. Des de l’adopció de tècniques mínimament invasives fins a l’ús de la medicina de precisió i la formació d’equips multidisciplinaris, aquests avenços han permès una atenció més efectiva i personalitzada. A mesura que continuem explorant noves tecnologies i tractaments, el futur de la cirurgia endocrina promet encara més innovacions que beneficiaran pacients a Espanya i a tot el món.
El Dr. Oscar Vidal i altres pioners han demostrat com la dedicació, la formació avançada i l’aplicació de noves tecnologies poden revolucionar un camp mèdic. El seu treball no només ha millorat la cirurgia endocrina a Espanya, sinó que també ha inspirat a una nova generació de cirurgians a seguir innovant i millorant els tractaments per als seus pacients.
Indicacions per a la cirurgia endocrina
La cirurgia endocrina es recomana principalment en casos on les glàndules endocrines presenten disfuncions significatives o anomalies estructurals. Segons el Dr. Vidal, hi ha dos motius principals per realitzar una tiroidectomia, que és la extirpació de la glàndula tiroides. “El primer motiu és quan la glàndula no funciona correctament, com en el cas del hipertiroïdisme. En aquesta condició, la glàndula produeix hormones en excés”, apunta el Dr. Vidal. Això pot portar a símptomes com pèrdua de pes, ansietat, palpitacions i fatiga. Quan els tractaments mèdics, com la medicació antitioïdal o la teràpia amb iode radioactiu, no aconsegueixen controlar la hiperfunció de la tiroides, la cirurgia es converteix en una opció necessària per normalitzar la funció hormonal del pacient.
“El primer motiu per extirpar la tiroides és quan la glàndula no funciona correctament, com en el cas del hipertiroïdisme. En aquesta condició, la glàndula produeix hormones en excés”
T’INTERESA…
· Què em passarà si m’han d’extirpar mig tiroide?
· Hipertiroïdisme: què és, símptomes, causes i tractament
El segon motiu per a la intervenció quirúrgica és la presència d’un nòdul tiroïdal o fins i tot diversos, o tumors en la glàndula tiroides. Aquests poden ser benignes o malignes; és a dir, un càncer de tiroides. “Tot i que els nòduls benignes de tiroides no representen un risc immediat per a la vida del pacient, poden causar molèsties significatives i problemes de compressió en estructures properes, com la tràquea o l’esòfag, dificultant la respiració o la deglució”, comenta el Dr. Vidal. A més, tot i que rarament, els nòduls benignes poden transformar-se en malignes. Per aquesta raó, i degut a la possibilitat de malignització, que tot i que baixa, és significativa (entre un 1.5% i un 11% dels casos), es recomana l’extirpació d’aquests nòduls per prevenir futurs problemes.
TE INTERESA…
· Nòdul tiroïdal: Què és, què passa si en tinc un, com saber si és cancerós, quan s’ha d’operar…?
· Càncer de tiroides: Què és, tipus de carcinoma i tractament
Més enllà de la tiroidectomia, les indicacions per a altres cirurgies endocrines, com les de les glàndules paratiroides, suprarenals i pàncrees, també responen a disfuncions hormonals i creixements anormals. En el cas de les paratiroides, un hiperparatiroïdisme primari pot causar hipercalcèmia, la qual cosa té múltiples efectes adversos en el cos. Per a les suprarenals, un tumor suprarenal com els feocromocitomes poden provocar hipertensió severa. La intervenció primerenca en aquests casos és crucial no només per alleujar els símptomes immediats sinó també per prevenir complicacions més greus a llarg termini. “És molt important abordar aquestes patologies de manera proactiva per assegurar que els pacients puguin mantenir una bona qualitat de vida i evitar la progressió de la malaltia a estadis més complicats”, finalitza el Dr. Vidal.
