Blog de Cirugía del Páncreas

Programar visita

Blog de Cirugía del Páncreas

29 desembre, 2021

Què és el pàncrees, quina funció té i quines malalties pot desenvolupar?

El pàncrees és un òrgan fonamental per a la digestió dels aliments. És una glàndula que forma part del sistema digestiu que presenta una estructura amb forma allargada d’uns 200 grams de pes i 20 cm de llargada i que consta de tres parts: un cap, un cos i una cua. Es troba localitzat a la part superior de la cavitat abdominal, darrere de l’estómac i intestí i està íntimament relacionat amb el fetge i les vies biliars, a més d’altres òrgans no implicats en la digestió.

Com a conseqüència de la seva localització, les malalties més comunes del pàncrees estan relacionades o afectades de forma indirecta per les patologies dels òrgans propers (com ara els càlculs de la vesícula biliar o de la via biliar). De fet, un dels arguments més importants per decidir quan fer una cirurgia per resoldre els problemes que poden generar els càlculs biliars és quan aquests causen algun tipus de dany al pàncrees, com la pancreatitis aguda.

Dr. Fabio Ausania“Els símptomes del pàncrees i les seves malalties es relacionen de manera gairebé invariable amb el funcionament dels òrgans que l’envolten”

Dr. Fabio Ausania

Per totes aquestes raons, la cirurgia del pàncrees sempre és complexa i requereix una gran experiència de l’equip quirúrgic, atesa la seva peculiar disposició en la profunditat de l’abdomen i l’estret contacte amb estructures vitals per a l’organisme.

Continua llegint els paràgrafs i apartats següents d’aquest bloc per entendre en què consisteix el diagnòstic i tractament de les malalties del pàncrees i com aquestes poden afectar una correcta digestió i l’equilibri nutricional i metabòlic.

La importància del pàncrees per a la digestió: Quina funció té el pàncrees?

Les dues funcions principals del pàncrees són: la funció exocrina, per a la digestió, i la funció endocrina, encarregada de la producció d’hormones per a la regulació del metabolisme.

Anatomía y función del páncreas

1. Funció exocrina del pàncrees

El pàncrees realitza una funció fonamental en el procés de digestió, ja que conté unes glàndules que produeixen enzims importants per al procés d’absorció dels diferents elements que formen el menjar.

Els enzims del pàncrees inclouen: tripsina per pair proteïnes (carn, peix, ous etc.); amilasa per a la digestió d’hidrats de carboni (sucres, pa, pasta, arròs etc.); i lipasa per descompondre els greixos (olis, lactis, carn etc..). La funció d’aquestes és descompondre químicament els greixos i les proteïnes ingerides en porcions més petites que poden ser absorbides per l’intestí. Quan els aliments arriben a l’estómac, aquests sucs pancreàtics s’alliberen en un sistema de conductes de diversos diàmetres que culminen al conducte pancreàtic principal. El conducte pancreàtic s’uneix al conducte biliar comú per formar l’ampolla de Vater, que es troba a la primera porció de l’intestí prim, anomenada duodè. El conducte biliar comú s’origina al fetge i transporta un altre líquid digestiu important, anomenat bilis. La vesícula biliar és el reservori de la bilis que serveix de magatzem quan estem en dejú.

El pàncrees realitza una funció fonamental en el procés de digestió, ja que conté unes glàndules que produeixen enzims importants per al procés d’absorció dels diferents elements que formen el menjar.

Els sucs pancreàtics i la bilis que s’alliberen al duodè ajuden el cos a pair i absorbir els nutrients dels aliments perquè aquests passin a la sang per ser utilitzats per totes les cèl·lules de l’organisme.

Per tant, una de les primeres conseqüències de processos que afecten la correcta excreció d’aquests enzims, com determinades lesions del pàncrees (quists, tumors del pàncrees o altres entitats benignes) o processos inflamatoris (pancreatitis), és una sensació de dificultat per a la digestió, dolor a la part superior de l’abdomen, pèrdua de pes i tendència a la diarrea.

Dr. Fabio Ausania

“Un dels primers símptomes dels processos que afecten la correcta funció exocrina del pàncrees és la sensació de dificultat per a la digestió, dolor a la part superior de l’abdomen, pèrdua de pes i tendència a la diarrea”

Dr. Fabio Ausania

2. Funció endocrina del pàncrees o de producció d’hormones

El component endocrí del pàncrees consta de cèl·lules altament especialitzades, que creen i alliberen directament al torrent sanguini hormones importants per al metabolisme. Aquestes cèl·lules estan agrupades en grups funcionals d’uns pocs mil·límetres de calibre anomenats illots (illots de Langerhans). Els illots es troben distribuïts al llarg tot el pàncrees, encara que predominen en nombre al cos i sobretot a la cua.

Dues de les principals hormones pancreàtiques són la insulina, que actua per reduir el sucre a la sang després dels àpats, i el glucagó, que actua per augmentar el sucre a la sang en cas de necessitat (durant el dejuni). També hi ha altres hormones produïdes als illots de Langerhans, que regulen altres funcions digestives; des dels moviments de l’intestí fins a l’absorció, el transport i la utilització dels nutrients per les cèl·lules del cos. En síntesi, les hormones pancreàtiques fan que tots els òrgans implicats a la digestió interaccionin entre si perquè l’organisme pugui transformar els aliments en energia.

Les hormones pancreàtiques fan que tots els òrgans implicats en la digestió interaccionin entre si perquè l’organisme pugui transformar els aliments en energia

Aquesta regulació és fonamental per mantenir nivells adequats i constants de sucre (glucosa) a la sang, perquè aquesta arribi contínuament fins a òrgans clau com el cervell, els pulmons, el fetge i els ronyons. Els quals utilitzen la glucosa per mantenir la seva funció tant quan acabem de menjar com quan hem de fer front a períodes de dejú més o menys llargs.

Quines malalties presenta el pàncrees?

Hi ha una àmplia varietat de malalties del pàncrees, però les més freqüents i greus estan causades per processos inflamatoris (pancreatitis aguda o crònica) o per l’aparició de tumors (càncer de pàncrees).

Consulta amb els nostres experts per a qualsevol tipus de dubte o en cas de tenir o necessitar el diagnòstic d’una patologia del pàncrees

DEMANAR CITA | SOL·LICITAR TELEVISITA

Pancreatitis aguda

Un grup important de malalties del pàncrees és la presència de processos inflamatoris o pancreatitis. Quan la reacció inflamatòria es produeix com a conseqüència d’un factor desencadenant puntual, es produeix una pancreatitis aguda. Al nostre entorn, la major part dels casos es produeixen pel pas d’un càlcul biliar (pancreatitis aguda biliar) des de la vesícula fins a la desembocadura de l’ampolla de Vater on ocasiona una obstrucció del pas dels sucs pancreàtics cap a l’intestí. La glàndula pancreàtica pot produir gairebé un litre de secrecions digestives cada dia, i una obstrucció a qualsevol nivell dels ductes pot ocasionar una gran inflamació amb símptomes importants, entre els quals el més freqüent és un dolor a la part superior de l’abdomen i que s’irradia a tots dos flancs i l’esquena (dolor a cinturó).

 

Pancreatitis aguda - Pancreatitis biliar

 

 

 

 

 

 

En un 80% dels casos, la pancreatitis aguda és lleu i remet de manera espontània, sense afectació de la funció pancreàtica. No obstant això, un 20% dels casos són greus i requereixen un tractament intensiu i de vegades intervenció quirúrgica amb drenatge extern de les secrecions per a la curació. El tractament de la malaltia biliar amb símptomes greus com el dolor abdominal intens després dels menjars, pancreatitis, inflamacions de la vesícula biliar (col·lecistitis), obstrucció o infecció dels conductes de la bilis (colangitis) es tracten amb l’eliminació de la causa, és a dir, l’extracció quirúrgica de la vesícula biliar.

Hi ha altres causes de pancreatitis aguda (alteracions del sistema immunitari, malalties genètiques hereditàries, alteracions metabòliques, alguns fàrmacs, lesions quístiques del pàncrees, IPMN, etc.), entre les quals destaca la pancreatitis aguda per abús d’alcohol (pancreatitis aguda alcohòlica, que pot degenerar en pancreatitis crònica en cas de consum important i freqüent d’alcohol). Quan un pacient presenta una pancreatitis aguda que es repeteix, encara que sigui de lleu entitat, i no hi hagi càlculs de la vesícula biliar evidents a les proves diagnòstiques clàssiques (ecografia) ni consum exagerat d’alcohol, sempre s’hauria de demanar una segona opinió a un centre expert en el tractament de les malalties del pàncrees per descartar causes més rares i potencialment susceptibles d’un tractament específic, tant mèdic com a quirúrgic.

Pancreatitis crònica

Si el procés inflamatori es produeix després d’un llarg temps d’exposició a un factor nociu, es pot produir una pancreatitis crònica. Al nostre entorn, aquesta malaltia del pàncrees sol estar causada per una ingesta elevada i constant de l’alcohol durant anys. Aquest quadre es caracteritza per la destrucció progressiva i irreversible del teixit de la glàndula i de les funcions del pàncrees. La pèrdua de funcions comporta, en casos avançats, gran pèrdua de pes (per la incapacitat d’absorbir els nutrients del menjar) i diabetis (la manca d’insulina causa nivells de glucosa a la sang molt elevats, que poden ser nocius a òrgans com el ronyó, el cor i els ulls entre d’altres). El pàncrees normal és substituït per teixit cicatricial de consistència dura i els ductes poden ser ocupats per càlculs. Aquestes alteracions provoquen altres símptomes que solen presentar els pacients amb aquesta malaltia, com ara el dolor abdominal de difícil tractament fins i tot amb medicaments per al dolor; l’obstrucció de la via biliar que causa icterícia, és a dir, un color groc de la pell i dels ulls, acompanyat d’orina fosca; i fins i tot dificultat al pas de l’aliment entre estómac i intestí per estretor del duodè com a conseqüència de l’augment de rigidesa del pàncrees. Tot això causa una pèrdua de pes molt important i dificultat per alimentar-se que pot esdevenir molt invalidant. En casos molt seleccionats pot ser necessària la pràctica de diferents intervencions quirúrgiques en funció dels símptomes del pàncrees.

Pancreatitis crónica

En cas, de presentar símptomes similars, i que puguin estar relacionats amb la funció del pàncrees, consulta amb els nostres experts. Una segona opinió s’haurà de demanar sempre a un cirurgià especialista del pàncrees, amb experiència en el tractament de les lesions de la pancreatitis crònica. Aquest tipus de cirurgia del pàncrees pot oferir l’alleujament dels símptomes digestius descrits i, sobretot, el control del dolor abdominal, que quan és molt intens no arriba a controlar-se amb els fàrmacs convencionals.

Càncer de Pàncrees

Els tumors pancreàtics més freqüents són precisament els procedents dels tipus cel·lulars responsables de la funció digestiva del pàncrees. El tumor maligne derivat d’aquestes cèl·lules és l’adenocarcinoma pancreàtic, també anomenat càncer de pàncrees. Es tracta d´una malaltia extremadament agressiva, de creixement ràpid i amb gran tendència a l’afectació d’òrgans veïns i a distància. Per això, el diagnòstic del càncer de pàncrees es realitza sovint en estadis avançats d’evolució, quan hi ha poques possibilitats de curació.

La resecció quirúrgica de tumors del pàncrees, tot i ser l’única possibilitat de tractament curatiu, representa un acte quirúrgic amb risc molt elevat de complicacions (superior al 50%) i de mortalitat (fins al 5%) a centres especialitzats en aquests tipus intervenció. Aquestes complicacions es deuen també al fet que els pacients ja es troben abans de la intervenció en mal estat general per diverses raons: pèrdua de pes important, problemes en la digestió secundaris a insuficiència pancreàtica, obstrucció de la via biliar quan es localitza al cap ( icterícia), diabetis mellitus… O bé per altres problemes mecànics relacionats amb la localització del tumor, per exemple, la dificultat dalimentar-se per obstrucció del duodè. Quan el tumor es localitza al cos o a la cua del pàncrees, el primer símptoma pot ser un dolor molt intens que es controla de manera dificultosa amb els medicaments per al dolor.

Cáncer de páncreas

El càncer de pàncrees és la quarta causa de mort per càncer a Espanya, amb aproximadament 4.000 casos nous diagnosticats cada any. La incidència d’aquest tumor ha augmentat de manera constant en un 1.2% per any entre el 2000 i el 2012: es preveu que el càncer de pàncrees pugui representar la segona causa de mort per càncer el 2030 (avui és la sisena). La cirurgia del pàncrees, i en particular la resecció del cap del pàncrees és una cirurgia més complexa i d’alt risc quirúrgic que s’associa amb una taxa elevada de complicacions greus postoperatòries. La probabilitat de patir una complicació augmenta proporcionalment a l’edat i a les malalties preoperatòries de cada pacient.

Com hem dit, la funció del pàncrees és fonamental en termes nutricionals i digestius: el pàncrees endocrí regula el metabolisme energètic a través de la producció d’insulina, glucagó i altres hormones. El pàncrees exocrí per la seva banda produeix principalment els enzims necessaris per a la digestió i absorció dels aliments. En els casos de càncer pancreàtic o altres lesions del cap d’aquest òrgan, tant les funcions endocrines com les exocrines es veuen afectades. La insuficiència exocrina pancreàtica es manifesta com a pèrdua de pes i diarrea, mentre que la insuficiència endocrina pot provocar diabetis mellitus. Encara que poden sorgir neoplàsies endocrines i exocrines del pàncrees, la prevalença del càncer pancreàtic exocrí (95%) és molt més alta que la del tumor pancreàtic endocrí (5%).

Dr. Fabio Ausania

“Poden sorgir càncer de pàncrees endocrí i exocrí, però la prevalença del càncer pancreàtic exocrí (95%) és molt més alta que la del tumor pancreàtic endocrí (5%)”

Dr. Fabio Ausania

La malnutrició, una malaltia en què la ingesta calòrica del pacient no compleix amb les demandes metabòliques, és molt comú en pacients que pateixen càncer de pàncrees. Més del 80% dels pacients amb càncer de pàncrees presenten pèrdua de pes al moment del diagnòstic i més d’un terç d’aquests pacients han perdut més del 10% del pes corporal inicial. Els pacients amb càncer de pàncrees amb desnutrició experimenten una menor qualitat de vida, més complicacions quirúrgiques i mortalitat, estades hospitalàries més prolongades i una resposta reduïda al tractament de quimioteràpia postoperatòria.

Els pacients amb càncer de pàncrees amb desnutrició experimenten una menor qualitat de vida, més complicacions quirúrgiques i mortalitat, estades hospitalàries més prolongades i una resposta reduïda al tractament de quimioteràpia postoperatòria

Una associació entre càncer de pàncrees i diabetis està establerta per un gran nombre d’estudis. De fet, proves epidemiològiques, clíniques i experimentals actuals, donen suport al concepte que la diabetis és induïda pel càncer de pàncrees i pot precedir l’aparició de símptomes específics del càncer de diversos mesos. Fins al 85% dels pacients amb càncer de pàncrees tenen diabetis o augment de sucre a la sang, que sovint es manifesta entre 2 i 3 anys abans del diagnòstic de càncer de pàncrees. Els pacients amb diabetis de recent diagnòstic tenen un risc entre 5 i 8 vegades més gran de tenir un diagnòstic de càncer de pàncrees en els tres primers anys successius al desenvolupament de la diabetis.

La probabilitat més gran d’èxit del tractament del càncer de pàncrees s’aconseguirà mitjançant un diagnòstic precoç, una intervenció quirúrgica adequada en un estadi primerenc amb baixa taxa de complicacions i un tractament oncològic (quimioteràpia i/o radioteràpia) eficaç. És important diferenciar el tumor pancreàtic del càncer de via biliar (colangiocarcinoma) atès que aquest presenta un millor pronòstic a llarg termini respecte del càncer de pàncrees, si es diagnostica en estadis inicials.

Per aquestes raons és fonamental ser sotmès a cirurgia pancreàtica per un cirurgià expert i un centre de experiència reconeguda en el tractament d’aquesta patologia. Un pacient hauria de demanar una segona opinió a un centre expert sempre que es diagnostiqui un càncer de pàncrees. No només per tal de ser sotmès a una cirurgia amb la menor taxa possible de complicacions, sinó per avaluar la millor estratègia de tractament i la possibilitat de fer quimioteràpia abans de la cirurgia. Una segona opinió és important també quan s’ha descartat un cert tipus de tractament (quirúrgic, oncològic o de control dels símptomes) a altres centres i es poden plantejar alternatives terapèutiques per millorar la qualitat de vida d’aquests pacients.

Tumor neuroendocrí de pàncrees

Un tumor derivat de les cèl·lules responsables de la funció endocrina del pàncrees es coneix com a tumor neuroendocrí de pàncrees. Aquest tipus de tumor és molt diferent de l’anterior i, generalment, amb millor pronòstic a llarg termini, atès que té menys tendència a atacar altres òrgans i creix més lentament. Una característica dels tumors neuroendocrins del pàncrees és que una part tenen la capacitat de produir hormones, segons les cèl·lules dels illots d’on sigui el seu origen. Aquesta sobreproducció conduirà a laparició d’un conjunt de símptomes que variaran en funció de l’hormona produïda. En general, la indicació de tractament del tumor neuroendocrí de pàncrees ve determinada per la seva simptomatologia i la seva mida, a més de per les característiques genètiques de les cèl·lules que s’obtenen després d’una punció endoscòpica amb finalitats diagnòstiques (biòpsia).

Per a diferenciar els diferents tipus de lesions pancreàtiques és important extreure una mostra de teixit (biòpsia) que s’obté mitjançant una endoscòpia digestiva amb punció d’agulla fina per analitzar material a través de diferents estudis cel·lulars. A través de l’endoscòpia, es pot realitzar així mateix una ecografia directa del pàncrees a través del duodè (ecoendoscòpia) per tal de caracteritzar la lesió, saber si és de consistència solida o liquida, la relació amb els òrgans que envolten el pàncrees, etc.

Hi ha tumors neuroendocrins de pàncrees de mida petita, generalment de pocs mil·límetres. Aquest tipus de neoplàstiques de vegades es diagnostiquen de manera incidental (no provoquen cap símptoma) durant l’estudi per imatge (TAC, ressonància magnètica) d’altres patologies abdominals. Aquestes lesions, de la mateixa manera que per al càncer de pàncrees, són avaluades per un cirurgià pancreàtic després d’un estudi multidisciplinari exhaustiu realitzats per radiòlegs, gastroenteròlegs endoscopistes i patòlegs. Aquest equip decideix si fer un seguiment en el temps amb proves radiològiques per controlar l’eventual creixement o una cirurgia d’extirpació del pàncrees, amb tècniques diferents segons la localització o el tipus de tumor. Una segona opinió a un cirurgià expert en aquestes patologies s’haurà de demanar sempre que es diagnostiqui un pacient amb un tumor neuroendocrí. Ja sigui per planificar una cirurgia amb mínimes complicacions com per decidir un simple seguiment a les lesions de baix risc i estalviar al pacient una cirurgia complexa que pot ser innecessària.

Tumor Papilar Intraductal Mucinós – TPMI o IPMN

A part dels tumors malignes, existeixen patologies en principi benignes l’extirpació de les quals precoç pot evitar el desenvolupament de càncer de pàncrees. El tumor benigne del pàncrees més freqüent és el Tumor Papil·lar Mucinós Intraductal (TPMI o IPMN). Aquestes lesions requereixen un diagnòstic complet, que de vegades pot requerir diverses proves complementàries i en alguns casos una intervenció quirúrgica. El TPMI és una patologia rara, però de diagnòstic cada cop més freqüent en el seu estadi precoç en forma de quist (bosses de contingut líquid dins del pàncrees) de diferents mides, al llarg de tota la glàndula. Aquest tipus de tumors sovint es diagnostiquen de manera casual en proves d’imatge fetes per estudiar altres malalties, ja que en la majoria dels casos no provoquen cap símptoma. Quan el Tumor Papilar Mucinós Intraductal causa símptomes, el més freqüent és la pancreatitis aguda. La pancreatitis aguda és una forma de degeneració dels ductes del pàncrees que produeix moc, el qual impedeix la secreció adequada dels sucs digestius, que normalment són molts més fluids. Hi ha dues formes de TPMI, una que es manifesta amb una dilatació del ducte principal del pàncrees i una altra en què es presenta dilatació dels conductes secundaris. Aquestes dues maneres poden coexistir en un mateix pacient i l’avaluació de risc de degeneració es fa a través de l’anàlisi de les proves d’imatge radiològiques i endoscòpiques realitzades per metges experts en aquesta patologia. Cada forma té el seu risc particular i caldrà un control periòdic de l’evolució amb proves d’imatge o una cirurgia del pàncrees en els casos més greus. La decisió es prendrà segons l’avaluació del risc que serà efectuada de forma multidisciplinària per radiòlegs, gastroenteròlegs i cirurgians pancreàtics.

Tumor Papilar Intraductal Mucinoso - TPMI (o IPMN)

Hauria de demanar una segona opinió a un centre acostumat a tractar un alt volum de pacients amb aquesta patologia sempre que hi hagi una sospita o un diagnòstic confirmat de TPMI. La importància de consultar un cirurgià amb experiència en aquesta malaltia consisteix en la capacitat dinterpretar les diferents proves per avaluar el risc de degeneració i poder indicar la cirurgia de forma adequada. La segona opinió d’un expert és important també per diferenciar el Tumor Papil·lar Mucinós Intraductal d’altres tipus de quists benignes del pàncrees, que de vegades poden tenir característiques similars i que no necessiten cap tractament ni control evolutiu.


VOLS CONTACTAR AMB EL DR. FABIO AUSANIA?

DEMANAR CITA | SOL·LICITAR TELEVISITA

Be Sociable, Share!

    Escriu un comentari

    Si desitgeu ser informats sobre els nostres productes i serveis, marqueu aquesta casella