-
20 febrer, 2025
Tumor Neuroendocrí de Pàncrees: Què és, símptomes, tractament i esperança de vida
Una consulta relativament freqüent és el descobriment, generalment incidental, d’un tumor en el pàncrees en una prova d’imatge. Davant d’aquest diagnòstic, el primer que pensa el pacient és en un càncer de pàncrees, però, tanmateix, és classificat pel radiòleg com un tumor neuroendocrí de pàncrees. De què es tracta? És maligne? Cal fer alguna cosa?
Origen del Tumor Neuroendocrí de Pàncrees
El tumor neuroendocrí de pàncrees (TNEp) forma part d’un grup de tumors l’origen dels quals és diferent del càncer de pàncrees. El pàncrees presenta en el seu interior diferents tipus de cèl·lules, però fonamentalment podríem dividir-les entre les cèl·lules responsables de la secreció d’enzims digestius i les cèl·lules encarregades de produir diferents hormones, entre elles la insulina i el glucagó, que regulen els nivells de sucre en sang. Doncs bé, quan es forma un tumor a partir del primer grup de cèl·lules es tracta generalment del conegut càncer de pàncrees i quan es forma un tumor a partir del segon tipus de cèl·lules parlem d’un tumor neuroendocrí de pàncrees. Per tant, l’origen de cada tipus de tumor és molt diferent i les implicacions també.
Tipus de Tumor Neuroendocrí del Pàncrees
Atès que l’origen del TNEp són cèl·lules amb capacitat de produir hormones, existeix la possibilitat que aquest tipus de tumors facin el mateix, és a dir, produeixin hormones. No obstant això, la major part dels casos, o bé no produeixen hormones, o les produeixen en poca quantitat i no provoquen cap quadre clínic al pacient. No obstant això, determinats tipus de tumor neuroendocrí de pàncrees s’associen a un quadre clínic secundari a causa de la producció excessiva d’hormones. Els primers es diuen TNEp no funcionants mentre que els segons són TNEp funcionants.
Són tumors malignes o benignes?
Davant la pregunta de si es tracta de lesions malignes o benignes, els TNEp cobreixen un espectre que va des de lesions completament benignes en les quals no cal fer res, fins a lesions extremadament agressives amb comportament biològic semblant al d’un tumor de pàncrees. És fonamental que el metge especialista en patologia pancreàtica sol·liciti les proves necessàries per poder esclarir el tipus de tumor que es tracta i com a conseqüència realitzar el millor tractament.
Els tumors neuroendocrins benignes del pàncrees, encara que menys comuns, també existeixen. Aquests tumors benignes del pàncrees no són propensos a un ràpid creixement ni a la metàstasi, i poden desenvolupar-se a partir d’estructures productores d’hormones, teixit vascular o nerviós. Exemples de tumors pancreàtics benignes inclouen l’insulinoma, el glucagonoma i el cistoadenoma serós.
“La majoria d’aquests tumors al final no necessitaran cap tipus de tractament, només seguiment.”
Dr. Fabio Ausania
Quan cal operar un TNEp?
Com a norma general, cal intervenir quirúrgicament els pacients amb tumor neuroendocrí del pàncrees funcionants. Els TNEps funcionants produeixen una simptomatologia que, en ocasions, té un impacte molt evident en la qualitat de vida i perquè –a excepció de l’insulinoma– són lesions malignes. En el cas dels TNEp no funcionants, hi ha un consens generalitzat que cal extirpar aquelles lesions superiors als 2 cm de diàmetre, ja que es tracta de lesions amb més capacitat de presentar metàstasi als ganglis limfàtics. I per descomptat, és imprescindible que aquestes intervencions es duguin a terme en el marc d’un centre amb experiència en el tractament d’aquestes lesions.
“Hi ha altres on sí és important tenir una actitud agressiva des del punt de vista quirúrgic, de vegades fins i tot a nivell de quimioteràpia.”
Dr. Fabio Ausania
Esperança de vida del tumor neuroendocrí de pàncrees
L’esperança de vida dels pacients amb tumor neuroendocrí de pàncrees varia considerablement segons diversos factors. En general, els tumors neuroendocrins tenen una major esperança de vida en comparació amb els tumors pancreàtics exocrins a causa del seu creixement més lent i menor potencial metastàtic. La taxa de supervivència a 5 anys pot superar el 90% en casos localitzats, però disminueix significativament si hi ha metàstasis hepàtiques, amb taxes de supervivència a 5 anys d’al voltant del 20-30%. Altres factors que afecten l’esperança de vida inclouen l’edat del pacient, el seu estat general de salut, la resposta al tractament i el grau del tumor.
VOLS CONTACTAR AMB LA UNITAT DE MALALTIES DEL PÀNCREES I DE LES VIES BILIARS?
-
29 desembre, 2021
Què és el pàncrees, quina funció té i quines malalties pot desenvolupar?
El pàncrees és un òrgan fonamental per a la digestió dels aliments. És una glàndula que forma part del sistema digestiu que presenta una estructura amb forma allargada d’uns 200 grams de pes i 20 cm de llargada i que consta de tres parts: un cap, un cos i una cua. Es troba localitzat a la part superior de la cavitat abdominal, darrere de l’estómac i intestí i està íntimament relacionat amb el fetge i les vies biliars, a més d’altres òrgans no implicats en la digestió.
Com a conseqüència de la seva localització, les malalties més comunes del pàncrees estan relacionades o afectades de forma indirecta per les patologies dels òrgans propers (com ara els càlculs de la vesícula biliar o de la via biliar). De fet, un dels arguments més importants per decidir quan fer una cirurgia per resoldre els problemes que poden generar els càlculs biliars és quan aquests causen algun tipus de dany al pàncrees, com la pancreatitis aguda.
-
24 abril, 2020
Càncer de pàncrees en temps de coronavirus
Desafortunadament, des de fa uns mesos, la irrupció de la pandèmia de la malaltia COVID-19 ha exercit una enorme influència en tots els aspectes de la vida. Provocada pel coronavirus SARS-CoV-2 , aquesta malaltia ens obliga a una situació que semblaria de ciència ficció fa només unes setmanes. La saturació del sistema de salut nacional ha condicionat que, en els punts més àlgids de la pandèmia, en molts centres l’atenció es dediqués gairebé de forma exclusiva als pacients amb COVID-19. Un dels efectes secundaris de la pandèmia per COVID-19 és la incapacitat d’oferir l’atenció habitual als pacients afectes d’altres patologies. En aquesta sentit, en aquesta entrada veurem com ha afectat el coronavirus als pacients amb càncer de pàncrees.
Llegir més…
-
9 març, 2020
Què és la cirurgia de Whipple? Objectiu, resultats i postoperatori
La cirurgia de Whipple o duodenopancreatectomia cefàlica és un procediment quirúrgic indicat, sobretot, en casos de tumors localitzats al cap pancreàtic. La intervenció de Whipple és molt agressiva i, per aquest motiu, s’ha de fer obligatòriament en centres amb un elevat volum i experiència en cirurgia del pàncrees, que compten amb un equip multidisciplinari expert en aquest tipus d’intervencions.
-
10 abril, 2019
Tinc un quist al pàncrees, m’he de preocupar?
Un dels motius de consulta més freqüent en cirurgia pancreàtica durant els últims anys és l’aparició, moltes vegades de forma incidental, d’un quist al pàncrees. És aleshores, quan el pacient es pregunta: És important? M’he de preocupar? ¿M’hauré de operar?
-
19 desembre, 2018
Complicacions en cirurgia del pàncrees. Què pot passar?
Sovint els pacients que se sotmeten a una cirurgia del pàncrees tenen una gran preocupació pel seu resultat i possibles complicacions. Això és degut en gran part a la mala fama que té l’adenocarcinoma de pàncrees, que a dia d’avui segueix constituint la indicació principal de la cirurgia de resecció del pàncrees. Cal recordar que, globalment, els pacients intervinguts de càncer de pàncrees presenten una supervivència de només el 20% als 5 anys de la intervenció, i aquest fet, ben conegut pels pacients, fa que encarin la intervenció amb cert pessimisme.
-
17 abril, 2018
La cirurgia del pàncrees ¿és sempre agressiva o hi ha excepcions?
La cirurgia del pàncrees sempre ha tingut la fama de ser d’una gran agressivitat, en la gran majoria dels casos com a conseqüència del càncer de pàncrees . Davant la perspectiva d’haver de sotmetre’s a una cirurgia pancreàtica, els pacients estan inquiets per les possibles conseqüències de la mateixa, tant a curt termini (problemes en el període postoperatori) com a llarg termini (problemes relacionats amb la pèrdua de la funció normal del pàncrees). Llegir més…
