20 febrer, 2025

Tumor Neuroendocrí de Pàncrees: Què és, símptomes, tractament i esperança de vida

Una consulta relativament freqüent és el descobriment, generalment incidental, d’un tumor en el pàncrees en una prova d’imatge. Davant d’aquest diagnòstic, el primer que pensa el pacient és en un càncer de pàncrees, però, tanmateix, és classificat pel radiòleg com un tumor neuroendocrí de pàncrees. De què es tracta? És maligne? Cal fer alguna cosa?

Origen del Tumor Neuroendocrí de Pàncrees

El tumor neuroendocrí de pàncrees (TNEp) forma part d’un grup de tumors l’origen dels quals és diferent del càncer de pàncrees. El pàncrees presenta en el seu interior diferents tipus de cèl·lules, però fonamentalment podríem dividir-les entre les cèl·lules responsables de la secreció d’enzims digestius i les cèl·lules encarregades de produir diferents hormones, entre elles la insulina i el glucagó, que regulen els nivells de sucre en sang. Doncs bé, quan es forma un tumor a partir del primer grup de cèl·lules es tracta generalment del conegut càncer de pàncrees i quan es forma un tumor a partir del segon tipus de cèl·lules parlem d’un tumor neuroendocrí de pàncrees. Per tant, l’origen de cada tipus de tumor és molt diferent i les implicacions també.

Tipus de Tumor Neuroendocrí del Pàncrees

Atès que l’origen del TNEp són cèl·lules amb capacitat de produir hormones, existeix la possibilitat que aquest tipus de tumors facin el mateix, és a dir, produeixin hormones. No obstant això, la major part dels casos, o bé no produeixen hormones, o les produeixen en poca quantitat i no provoquen cap quadre clínic al pacient. No obstant això, determinats tipus de tumor neuroendocrí de pàncrees s’associen a un quadre clínic secundari a causa de la producció excessiva d’hormones. Els primers es diuen TNEp no funcionants mentre que els segons són TNEp funcionants.

Són tumors malignes o benignes?

Davant la pregunta de si es tracta de lesions malignes o benignes, els TNEp cobreixen un espectre que va des de lesions completament benignes en les quals no cal fer res, fins a lesions extremadament agressives amb comportament biològic semblant al d’un tumor de pàncrees. És fonamental que el metge especialista en patologia pancreàtica sol·liciti les proves necessàries per poder esclarir el tipus de tumor que es tracta i com a conseqüència realitzar el millor tractament.

Els tumors neuroendocrins benignes del pàncrees, encara que menys comuns, també existeixen. Aquests tumors benignes del pàncrees no són propensos a un ràpid creixement ni a la metàstasi, i poden desenvolupar-se a partir d’estructures productores d’hormones, teixit vascular o nerviós. Exemples de tumors pancreàtics benignes inclouen l’insulinoma, el glucagonoma i el cistoadenoma serós.

“La majoria d’aquests tumors al final no necessitaran cap tipus de tractament, només seguiment.”

Dr. Fabio Ausania

Quan cal operar un TNEp?

Com a norma general, cal intervenir quirúrgicament els pacients amb tumor neuroendocrí del pàncrees funcionants. Els TNEps funcionants produeixen una simptomatologia que, en ocasions, té un impacte molt evident en la qualitat de vida i perquè –a excepció de l’insulinoma– són lesions malignes. En el cas dels TNEp no funcionants, hi ha un consens generalitzat que cal extirpar aquelles lesions superiors als 2 cm de diàmetre, ja que es tracta de lesions amb més capacitat de presentar metàstasi als ganglis limfàtics. I per descomptat, és imprescindible que aquestes intervencions es duguin a terme en el marc d’un centre amb experiència en el tractament d’aquestes lesions.

“Hi ha altres on sí és important tenir una actitud agressiva des del punt de vista quirúrgic, de vegades fins i tot a nivell de quimioteràpia.”

Dr. Fabio Ausania

Esperança de vida del tumor neuroendocrí de pàncrees

L’esperança de vida dels pacients amb tumor neuroendocrí de pàncrees varia considerablement segons diversos factors. En general, els tumors neuroendocrins tenen una major esperança de vida en comparació amb els tumors pancreàtics exocrins a causa del seu creixement més lent i menor potencial metastàtic. La taxa de supervivència a 5 anys pot superar el 90% en casos localitzats, però disminueix significativament si hi ha metàstasis hepàtiques, amb taxes de supervivència a 5 anys d’al voltant del 20-30%. Altres factors que afecten l’esperança de vida inclouen l’edat del pacient, el seu estat general de salut, la resposta al tractament i el grau del tumor.