1 abril, 2022

Empelt o trasplantament osteocondral, una tècnica substitutiva per a les lesions del cartílag

El cartílag articular és un teixit únic. La seva matriu permet el moviment entre les superfícies articulars amb la menor fricció possible i suporta infinitat de cicles al llarg de tota la vida de la persona. Una lesió d’aquesta estructura, que no afecti la integritat de l’os subcondral, no es repararà espontàniament per si sola i, per ser asimptomàtica, pot propiciar la degeneració progressiva de l’articulació fins a l’artrosi severa, l’única possibilitat de tractament de la qual seria una substitució per una pròtesi mecànica. Hi ha tres tècniques de tractament de les lesions del cartílag hilià: pal·liatives, reparatives i substitutives, també conegudes com a empelt o trasplantament osteocondral, de les quals parlarem avui. Vegem…

Per evitar l’avenç d‟aquest procés, s‟han desenvolupat diferents tractaments amb el propòsit de formar un teixit de reparació amb estructura, composició histològica i comportament funcional igual a la del cartílag articular natural. Hi ha tres tipus de tècniques per al tractament d’aquestes lesions:

• Paliatives, que en termes generals consisteixen en desbridament i rentat articular, cosa que comunament es coneix com un “rentat” articular.
• Reparatives, que consisteixen en tractaments basats en la capacitat regenerativa de l’os subcondral, de les quals ja hem parlat extensament en altres entrades al bloc.
• Sustitutives: representades pels empelts osteocondrals o de cartílag i os.

Com obtenir col·lagen hialí

Després d’una lesió del cartílag articular, els condròcits –unes cèl·lules especialitzades del teixit cartilaginós– intenten reparar la lesió. Per això incrementen la síntesi de proteoglicans, unes proteïnes encarregades de formar i mantenir l’estructura de les cèl·lules. La reparació obtinguda així estimula el col·lagen tipus I, que genera fibrocartílag, i no el tipus II, que propicia la producció de cartílag hialí.

Això és important esmentar-ho perquè el fibrocartílag no presenta les mateixes característiques biomecàniques que el cartílag hialí i per tant augmenta la fricció i indueix un desgast més gran. Aquest ha estat sempre el cavall de batalla de les tècniques reparatives, on no s’ha aconseguit obtenir col·lagen tipus II, la principal característica del cartílag hialí propi de les articulacions. Per aconseguir superar aquesta barrera hi ha el trasplantament osteocondral.

Avantatges del trasplantament osteocondral

El trasplantament osteocondral en fresc presenta diversos avantatges. Una és la viabilitat per fer-lo amb qualsevol mida i mesura per obtenir-se d’un banc de teixits. A més, poden ser utilitzats per a lesions grans, sense morbiditat al lloc donant. També s’observen condròcits viables romanents després d’anys del trasplantament, i els empelts frescos són els que ofereixen la màxima viabilitat de condròcits.

Tal com vaig demostrar a la meva tesi doctoral el 2006, els condròcits congelats i fins i tot els criopreservats a -196ºC no conserven vius els condròcits, per la qual cosa, un cop realitzat el trasplantament, la majoria d’aquestes cèl·lules moren i per tant el teixit deixa de ser viable. El trasplantament de cartílag en fresc suposa, a priori, un gran avenç en el tractament de les lesions degeneratives del cartílag, en els casos seleccionats.

El cartílag és considerat un teixit immunològicament privilegiat, ja que la resposta immunològica de l’hoste és menor amb teixits cartilaginosos a causa de les seves propietats avasculars, perquè no tenen estructures vasculars al seu interior. Per tant, en aquests casos de trasplantament de cartílag en fresc, no es produeixen reaccions de rebuig, com les produïdes al trasplantament de cor, ronyó, fetge…

Indicacions dels trasplantaments osteocondrals

Els al·loempelts osteocondrals han de ser utilitzats en pacients joves, sans, amb moderada demanda física, que presentin defectes condrals aïllats i sense lesions lligamentàries associades. Està indicat principalment en osteocondritis disecant i lesió osteocondral posttraumàtica. Pel que fa a les lesions condrals, s’inclouen lesions bipolars o també coneguda com a lesió en mirall, lesions de gruix total i que presentin una àrea més gran de 2 cm². L’ús ideal d’aquesta tècnica és en lesions d’1 a 4 cm², encara que es pot utilitzar en lesions fins a 8 cm².

Un dels inconvenients en aquesta cirurgia, és que no pot passar molt de temps des que es produeix la donació i es trasplanta el teixit. Idealment ha de ser menys de 3 setmanes, per tant la logística del procés és complexa.