27 maig, 2021
Tendinitis rotuliana: Què és, símptomes, causes, evolució i tractament
El tendó rotulià s’insereix en la part inferior de la ròtula i en la tíbia (tuberositat tibial anterior). És un dels tendons més grans i potents del cos, ja que ha d’impulsar-nos per vèncer la gravetat en activitats com caminar, córrer i saltar. La tendinopatia o tendinitis rotuliana també és coneguda com la “genoll de saltador”, ja que és més comú en atletes els esports inclouen salts freqüents, com el bàsquet, voleibol, atletisme,… No obstant això, si ets una persona que no practica esports de salt però sents dolor a la ròtula, pot ser que també pateixis tendinitis rotuliana pel que anomenem el microtraumatisme repetitiu.
Tendinitis rotuliana o condropatia?
La tendinitis rotuliana està molt relacionada amb la condropatía rotuliana, de la qual ja hem parlat en aquest bloc. El tendó rotulià s’uneix amb la ròtula, comportant-tots dos com un mateix conjunt. És per això també que, en moltes ocasions, es tracta d’un problema mixt.
Condropatía rotuliana: Mejor tratamiento, recuperación y principales causas
Símptomes de la tendinitis rotuliana
El dolor de genoll és el primer símptoma de tendinitis rotuliana. A la tendinopatia sol ser més puntual que en el cas de la condropatia. Habitualment es localitza entre la ròtula i el punt on el tendó es connecta amb la mateixa. Al començament potser només se senti dolor al genoll durant l’activitat física o després exercici intens. Amb el temps, el dolor empitjora i comença a interferir en la pràctica de l’esport. A la llarga, el dolor afecta els moviments diaris, com pujar escales o aixecar-se d’una cadira.
Es tracta d’un dolor que pot variar des d’una molèstia invalidant, a un dolor sota de la ròtula o un mal de genoll al córrer, que es veu agreujat al realitzar determinades accions. Per exemple, es produeix un fort mal de genoll al pujar escales i / o al baixar-les. O bé, s’evidencia un dolor a la ròtula al córrer en pendents o únicament al saltar.
Causes i evolució de la tendinitis rotular
Com he comentat anteriorment, la tendinitis rotuliana és una lesió per ús excessiu freqüent. És la conseqüència de la tensió repetitiva sobre el tendó rotulià. La sobrecàrrega repetitiva sobre el tendó provoca, en les primeres fases, una tendinitis aguda. La tendinitis aguda és el dolor provocat per haver realitzat un exercici excessiu per al qual no estem entrenats. En aquest fase, la tendinitis sol ser totalment reversible. Sol respondre bé al repòs esportiu, fred local i la presa d’antiinflamatoris orals.
El problema ve quan aquesta lesió es cronifica. En aquesta fase no es produeix una inflamació aguda, es van produint petits estrips al tendó. Davant d’aquests estrips, l’organisme intenta reparar-los. La majoria de les vegades ho fa amb un teixit cicatricial anòmal que altera l’estructura correcta del tendó. Això provoca un cercle viciós, on se segueix perpetuant en dolor, més reparació anòmala i tornem a començar.
Per aquest motiu, en aquesta fase, el pacient no sol respondre al tractament previ. Ja no hi ha un procés inflamatori i, en aquest cas, el repòs només empitjora la situació. I és que afegim un component d’atròfia muscular per l’aturada esportiu mentre la lesió del tendó persisteix. Pel que, en reprendre l’activitat després de 2-3 setmanes d’inactivitat, hi ha més atròfia muscular i la mateixa (o més) lesió anòmala reparativa al tendó. A mesura que els estrips es multipliquen, causen dolor per la inflamació crònica i per l’afebliment del tendó.
La zona que més sol afectar-se a la tendinitis rotuliana és l’anomenat pol inferior de la ròtula. És a dir, la zona on el tendó rotulià s'”enganxa” a la ròtula. De fet, afecta més a aquesta zona que al mateix tendó rotulià. Per aquest motiu, a aquesta afectació tècnicament l’anomenem entesitis rotuliana.
Si pretens ignorar el dolor i persistir amb l’activitat física “aguantant”, pot portar-te a augmentar aquest cercle viciós i fer que cada vegada sigui més difícil solucionar el problema de base.
“Si pretens ignorar el dolor de genoll i persistir amb l’activitat física” aguantant “, pot fer que cada vegada sigui més difícil solucionar la tendinitis rotular”
Dr. Sergi Sastre – Traumatòleg expert en Medicina Esportiva
Factors de risc de la tendinitis rotular
Diversos factors poden contribuir a el desenvolupament d’una tendinitis rotular, entre ells:
- Activitat física específica: Córrer i saltar són els factors més comunament associats amb la tendinitis rotuliana. Els augments sobtats en la intensitat o la freqüència amb què realitzes l’activitat, també augmenten la tensió al tendó. Canviar les sabatilles per córrer també pot influir. Una mala planificació de l’entrenament o sobreentrenament poden contribuir a aquesta. De fet, aquest factor sol ser la causa més comuna de tendinitis rotuliana.
- Músculs febles a les cames: La debilitat del múscul de la cuixa (quàdriceps en concret) pot augmentar la tensió al tendó rotulià, el que provoca que el tendó vagi treballant “sobrecarregat”.
- Disbalance muscular: El desequilibri entre músculs agonistes i antagonistes (quàdriceps i isquiotibials) pot provocar que, si alguns músculs de les cames són molt més forts que altres, els músculs més forts tirin amb més intensitat del tendó rotulià. Aquest desequilibri pot ser una de les causes de tendinitis rotuliana.
- Malalties cròniques: Algunes malalties interrompen el flux sanguini al genoll, el que debilita el tendó. Algunes malalties que podrien influir en aquest sentit són: la insuficiència renal, la malalties autoimmunes, com el lupus o l’artritis reumatoide, i malalties metabòliques com la diabetis. Aquest últim factor és una causa de teninitis rotular menys habitual. El que sí que està demostrat és que els fumadors, al tenir una alteració en la capil·laritat sanguínia, tenen un pitjor procés de reparació i cicatrització, per la qual cosa en aquests pacients el procés de curació és molt més difícil.
Prevenció de la tendinitis rotuliana
Per evitar la progressió de la tendinitis rotuliana i evitar cronificar el procés, podem adoptar aquestes mesures:
5 consells per prevenir la tendinitis rotuliana
- No juguis quan tinguis dolor. Quant notes que sents dolor al genoll a causa de realitzar exercici, col·loca gel a la zona i descansa. Fins que ja no tinguis dolor a la ròtula o al genoll, evita les activitats que posin tensió al tendó rotular. Es tractaria d’actuar en les fases inicials de la tendinopatia, quan és més fàcilment reversible.
- Enforteix els músculs: Els músculs forts de les cuixes són més capaços de superar la tensió que pot causar la tendinitis rotuliana. Els exercicis excèntrics són d’especial utilitat de cara a l’enfortiment tendinós. Consisteixen en baixar la cama molt lentament després d’haver estès genoll.
- Millora la teva tècnica: Per tal d’assegurar-te que utilitzes el cos de forma correcta, considera prendre classes o obtenir instruccions professionals. Sobretot quan comences un esport nou o quan vulguis progressar en un determinat esport.
- Planifica els períodes d’entrenament i descans: Tenir una planificació dels entrenaments, considerant els descansos, és primordial per evitar sobrecàrregues i sobreentrenamientos.
- Complementa amb exercicis específics d’estiraments musculars i tendinosos: Per evitar lesions dels tendons o lesions musculars, és fonamentar realitzar la pauta d’estiraments. Introdueix exercicis excèntrics.
Tractament de la tendinitis rotuliana
Fases inicials de la tendinitis rotuliana
Com he indicat anteriorment, en fases inicials el tractament de la tendinitis rotuliana es redueix a: fer repòs, aplicar gel a la zona per reduir dolor i inflamació i l’aplicació d’embenats elàstics especials. De manera pautada pel metge es poden prendre certs antiinflamatoris.
També pot ser d’ajuda la realització de massatges i exercicis excèntrics de rehabilitació. Aquests exercicis ajudaran a enfortir el genoll i els músculs de quàdriceps i panxell.
Fases evolucionades de la tendinitis rotuliana
Per al tractament de la tendinitis rotuliana en fases més evolucionades poden ser necessàries certes tècniques de fisioteràpia. Aquests exercicis estan enfocats a “destruir” el teixit anòmal de nova creació. Aquest teixit que intenta cicatritzar la lesió tendinosa no fa més que perpetuar la lesió.
Fases cronificades que no responen a tractament
Si totes aquestes tècniques de tractament de la tendinitis rotuliana no donen resultat, com en el cas del porter del FC. Barcelona, Marc-André Ter Stegen, pot ser necessària la cirurgia. En aquests casos es realitza una intervenció quirúrgica per extirpar aquest teixit anòmal i afavorir la creació d’un teixit tendinós de característiques correctes. Actualment, els especialistes dedicats a la traumatologia esportiva realitzem la cirurgia de la tendinitis rotuliana amb una combinació d’artroscòpia i ecografia. Aquesta combinació ens permet actuar de manera precisa únicament sobre el teixit anòmal. En tots els casos, la cirurgia de la tendinitis rotuliana ha d’anar complementada amb un programa específic d’enfortiment muscular.