2 novembre, 2022
Luxació d’espatlla, què és i quan cal operar?
A les notícies sobre actualitat esportiu no és estrany que de tant en tant ens trobem notícies que parlen sobre luxacions d’espatlla. Una de les més recents ha estat la que ha patit el jugador del Barcelona, Sergi Roberto, que ha hagut de ser retirat del camp després de patir-ne una. Però no és l’únic i altre cas gaire conegut de luxació d’espatlla al nostre entorn ha estat el del pilot Marc Márquez, que es va haver d’operar per presentar una subluxació d’espatlla recidivant.
Què és una luxació d’espatlla?
La luxació d’espatlla, que col·loquialment es coneix com “sortir-se l’espatlla del seu lloc”, és una lesió que es produeix habitualment per un traumatisme important sobre l’espatlla quan aquesta es troba en mala posició. A causa del trencament dels lligaments que estabilitzen l’articulació glenohumeral o de l’espatlla, el cap de l’húmer “surt” i deixa d’estar en contacte amb la glena, és a dir, la cavitat articular on “entra” l’húmer.
“La luxació d’espatlla, que col·loquialment es coneix com a ‘sortir-se l’espatlla del seu lloc’, és una lesió que es produeix habitualment per un traumatisme important sobre l’espatlla quan aquest es troba en una mala posició”
Aquest tipus de luxació d’espatlla produeix un dolor insuportable, i cal que el pacient sigui atès en un Centre d’Urgències perquè un metge pugui “tornar a posar l’os al seu lloc”. Això ha estat el que li ha passat al futbolista Sergi Roberto.
Quan els lligaments no es lesionen completament i el cap de l’húmer es comença a sortir, però no ho fa completament i torna una altra vegada al seu lloc, parlem d’una subluxació d’espatlla i és el problema que tenia Marc Márquez. És un quadre molt limitant i dolorós, que fa que el braç sigui del tot inoperatiu.
“Quan els lligaments no es lesionen completament i el cap de l’húmer es comença a sortir, però no ho fa completament i torna una altra vegada al seu lloc, estem parlant d’una subluxació d’espatlla”
Quin és el tractament per a una luxació d’espatlla?
En el cas del futbolista del Barcelona sembla que és un primer episodi de luxació. És important aquesta dada, ja que si no es procedeix a un adequat tractament i es cura de forma completa la lesió, hi ha risc que aquesta es reprodueixi poc temps després, cosa que es coneix com a luxacions recidivants i que explicarem més avall.
Tornant a la luxació d’espatlla de Sergi Roberto, com que és un esportista amb altes exigències físiques i practicant un esport de contacte com és el futbol, és més que probable que pugui patir un nou traumatisme directe sobre l’espatlla que reprodueixi la lesió. Hi ha diverses opcions en aquests casos i tot sembla indicar que s’ha optat per un tractament conservador en aquesta ocasió. És a dir, la immobilització inicial i el procés de fisioteràpia de la luxació d’espatlla posterior, cosa que probablement comportarà un temps de recuperació d’uns dos mesos.
“En la luxació d’espatlla de Sergi Roberto, s’ha optat per un tractament conservador: immobilització inicial i fisioteràpia; això comportarà un temps de recuperació d’uns dos mesos”
La tonificació de la musculatura mitjançant fisioteràpia pot ajudar a prevenir la luxació de l’espatlla. No obstant això, en cap cas no solucionarà el problema, ni evitarà nous episodis traumàtics de manera segura i eficaç. Si les molèsties persisteixen o si es produeixen nous episodis, és possible que calgui optar per un tractament quirúrgic definitiu.
Actualment es recomana fer una reparació quirúrgica de la luxació d’espatlla mitjançant artroscòpia en pacients que pateixen un primer episodi de luxació d’espatlla i tenen un alt índex de possibilitats que es torni a produir. En aquests casos, la reparació anatòmica de la lesió aconsegueix millors resultats que els casos que porten múltiples episodis de luxació.
ET POT INTERESSAR…
Què és una luxació d’espatlla recidivant?
Per aconseguir una estabilització adequada de l’espatlla hi ha dos tipus d’estructures. Els lligaments són els estabilitzadors principals, mentre que la musculatura que envolta l’home és els secundaris. En funció de si es tracta d’un primer episodi de luxació, de l’edat del pacient o del tipus d’esport que practica, entre altres factors, hi ha més risc que no es curi de manera adequada i quedin seqüeles de la luxació d’espatlla.
En aquests casos és possible que l’espatlla es torni a sortir amb moviments mínims, sense necessitat de patir un nou traumatisme. Això és el que s’anomena una luxació o subluxació recidivant, provocant importants limitacions funcionals als pacients. Fins a un de cada tres casos de luxació no cicatritza bé i es converteix en recidivant i aquest percentatge pot augmentar fins al 85% si parlem d’homes, joves, practicants desports de contacte i de braç dominant.
“Fins a un de cada tres casos de luxació no cicatritza bé i es converteix en recidivant i aquest percentatge pot augmentar fins al 85% si parlem d’homes, joves, practicants d’esports de contacte i de braç dominant”
Un cop s’han produït dos episodis de luxació d’espatlla, i sobretot si el segon ha estat amb un traumatisme mínim, podem parlar d’una luxació recidivant, que s’anirà repetint al llarg del temps. Com més episodis de luxació es produeixen i més temps de recuperació porti la lesió, ens solem trobar lesions amb els teixits “més desgastats”, més seqüeles i més lesions associades. Tot plegat comportarà més dificultat per reparar la lesió d’espatlla. En aquests casos, l’única manera d’arreglar el problema al 100% és la cirurgia.
Hi ha multitud de tipus de cirurgia per a la luxació d’espatlla (Latarjet, reemplissage, plicatures capsulars, topalls ossis, etc.) per arreglar aquests problemes. L’elecció d’una o altra per part del traumatòleg dependrà de diversos factors. Entre ells: edat, braç dominant, tipus d’esport, tipus de treball, freqüència de les luxacions, lesions associades… De vegades, depenent del tipus i la gravetat de la lesió, caldrà associar diverses tècniques quirúrgiques.
En el cas de Marc Márquez, l’any 2018 va tenir una luxació a l’espatlla esquerra que el va obligar a ser intervingut mitjançant una tècnica mixta. Al pilot de Repsol Honda, se li va fer aquest tipus de cirurgia perquè, sent motociclista, hi havia una alta probabilitat que tornés a patir traumatismes directes sobre l’espatlla i que es representés la lesió. Actualment el pilot s’ha recuperat de la seva lesió completament i ha tornat a competir pels primers llocs de MotoGP.
Hem de seguir l’exemple dels esportistes d’elit?
Tots els procediments per al tractament de les luxacions tenen els seus avantatges, però també els inconvenients. En el cas d’esportistes d’elit com el jugador del Barcelona o el pilot de Repsol Honda, a vegades prioritzen escurçar el temps de recuperació per reincorporar-se abans a l’esport i no és sempre el més adequat per a la salut.
Quan es produeix una luxació d’espatlla, i sobretot en persones normals o quan és en un esportista recreacional i no d’elit, sempre es recomana un tractament personalitzat, on l’especialista pugui explicar possibles riscos i beneficis de cada tècnica a realitzar. Depenent del tipus de luxació d’espatlla que ens trobem, apareixen multitud de noms: Bankart, Hill-Sachs, ALPSA, HAGL, SLAP… l’especialista en artroscòpia us explicarà a què correspon cada lesió i la seva millor solució.