28 gener, 2019
Evolució de la pancreatitis crònica. Quan i com s’ha d’operar?
La pancreatitis crònica és una patologia que produeix una sèrie de canvis al pàncrees com a conseqüència d’una inflamació mantinguda en el temps. En els casos evolucionats, s’acompanya d’una pèrdua de la funció pancreàtica, tant endocrina com exocrina, i de l’aparició de canvis morfològics al pàncrees. Aquests canvis apareixen com a conseqüència de la pèrdua del teixit pancreàtic normal, la seva substitució per un teixit fibrós, i per l’aparició de múltiples calcificacions que, de vegades, poden obstruir parcialment o totalment el conducte pancreàtic principal.
7 novembre, 2018
Quines són les conseqüències després de l’extirpació parcial o total del pàncrees? La insuficiència pancreàtica
El pàncrees presenta diverses funcions, entre les quals es troben: la funció de control dels nivells de sucre en sang (funció endocrina) i la funció digestiva (funció exocrina). La funció del pàncrees es reparteix de forma asimètrica al llarg de tota la glàndula; així, al cap del pàncrees predomina la funció exocrina, mentre que al cos i la cua predomina la funció endocrina. Això no vol dir necessàriament que, després d’una intervenció quirúrgica d’extirpació del cap o del cos i la cua, el pacient vagi a presentar irremeiablement una insuficiència pancreàtica. No obstant això, després de l’extirpació del pàncrees (parcial o total), una o ambdues funcions es poden veure compromeses.
