28 gener, 2019
Evolució de la pancreatitis crònica. Quan i com s’ha d’operar?
La pancreatitis crònica és una patologia que produeix una sèrie de canvis al pàncrees com a conseqüència d’una inflamació mantinguda en el temps. En els casos evolucionats, s’acompanya d’una pèrdua de la funció pancreàtica, tant endocrina com exocrina, i de l’aparició de canvis morfològics al pàncrees. Aquests canvis apareixen com a conseqüència de la pèrdua del teixit pancreàtic normal, la seva substitució per un teixit fibrós, i per l’aparició de múltiples calcificacions que, de vegades, poden obstruir parcialment o totalment el conducte pancreàtic principal.
EVOLUCIÓ DE LA PANCREATITIS CRÒNICA
Els pacients que tenen una pancreatitis crònica evolucionada poden presenten un quadre de diabetis i de desnutrició manifesta. Les dues complicacions són conseqüència de la pèrdua de la funció digestiva del pàncrees. El símptoma més habitual en aquests pacients és el dolor. L’origen d’aquest dolor no és ben comprès encara, però es creu que apareix com a conseqüència de la inflamació peripancreática i de la dilatació dels conductes pancreàtics.
TRACTAMENT MÈDIC DE LA PANCREATITIS CRÒNICA
Si no es realitza cap acció, i es manté la causa que produeix aquesta pancreatitis crònica, el pacient empitjorarà clínicament i acabarà amb una molt mala qualitat de vida i fins i tot amb l’aparició de complicacions locals que poden posar al pacient en perill vital. No obstant això, pot realitzar-se un tractament mèdic mitjançant la substitució de la funció pancreàtica que el pacient ha perdut. Fins i tot, pot plantejar-se el drenatge del conducte pancreàtic en alguns pacients mitjançant tècniques endoscòpiques.
TRACTAMENT QUIRÚRGIC DE LA PANCREATITIS CRÒNICA EVOLUCIONADA I “REBEL”
Davant d’una pancreatitis crònica evolucionada, que sigui rebel al tractament mèdic i endoscòpic, cal fer una profunda avaluació de la morfologia del pàncrees, per detectar la localització del problema fonamental, així com la seva extensió i la presència o no de dilatació del conducte pancreàtic. Així doncs, en aquest tipus de pacients pot plantejar-se un tractament quirúrgic que tingui com a missió: o bé descomprimir el pàncrees, o bé extirpar la part del pàncrees que no és funcional. Aquesta part no funcional podria plantejar dubtes diagnòstics amb la presència d’un tumor pancreàtic. Cal recordar que els pacients amb pancreatitis crònica tenen un risc incrementat respecte a la població general de patir un càncer de pàncrees i, a més, des del punt de vista radiològic, són pacients difícils d’avaluar.
“Davant d’una pancreatitis crònica evolucionada, rebel al tractament mèdic i endoscòpic, pot plantejar-se un tractament quirúrgic per descomprimir el pàncrees o per extirpar la part no funcional del mateix”
DRENATGE DEL CONDUCTE PANCREÀTIC PRINCIPAL PER A UNA ALTA RESOLUCIÓ DEL DOLOR
En definitiva, el cirurgià haurà de decidir de forma individualitzada si el pacient presenta o no una pancreatitis crònica tributària de tractament quirúrgic i quin tipus de cirurgia realitzar. En els pacients intervinguts quirúrgicament, la resolució de la clínica de dolor és elevada, arribant en algunes sèries fins a unes taxes de resolució de dolor del 80- 90%. En la mesura del possible, el tractament quirúrgic d’elecció per a la pancreatitis crònica ha de ser el drenatge del conducte pancreàtic principal. Escollim aquest procediment per davant de la pancreatectomia perquè aquesta última és molt agressiva, especialment en aquests pacients amb condicions locals no sempre favorables.
“En la mesura del possible, el tractament quirúrgic d’elecció per a la pancreatitis crònica ha de ser el drenatge del conducte pancreàtic principal”
