3 juny, 2019

Què passa amb la funció pancràtica després de la cirurgia?

Un dels temes que freqüentment genera certa confusió entre pacients i metges són els canvis en la funció pancreàtica després de la cirurgia i com tractar-la. L’empitjorament de les diferents funcions del pàncrees és un fet ben estudiat, que no passa en tots els pacients. No obstant això, el seu diagnòstic pot ajudar a presentar un postoperatori amb menys complicacions, contribuint decisivament a una millor qualitat de vida del pacient.

FUNCIONS DEL PÀNCREES

Com ja hem explicat en anteriors entrades del bloc, el pàncrees realitza dues funcions bàsiques: intervé en la funció digestiva, secretant substàncies (enzims pancreàtics) que ajudaran en el procés de la digestió i facilitaran l’absorció dels nutrients en l’intestí; i també allibera hormones per controlar els nivells de sucre en sang. Aquestes dues funcions s’engloben, respectivament, en les anomenades funcions exocrines i endocrines del pàncrees.

PERDUDA DE FUNCIÓ PANCREÀTICA DEPENENT DE LA CIRURGIA

Després d’una cirurgia del pàncrees, depenent de com d’extensa sigui i de la localització, disminuirà la quantitat de teixit pancreàtic sa en el pacient. Aquest aspecte pot contribuir a una disminució de la funció, que pot o no afectar des del punt de vista clínic. Les funcions exocrines i endocrines del pàncrees es localitzen en qualsevol regió del pàncrees; però, hi ha un predomini de la funció exocrina al cap pancreàtica, mentre que hi ha un predomini de la endocrina en el cos i cua del pàncrees. Així, en els casos de cirurgia estalviadora de teixit pancreàtic (enucleaciones, pancreatectomies centrasles o uncinectomías), la quantitat de teixit pancreàtic extirpat és mínima. Per tant, s’espera una mínima disminució de la funció pancreàtica; en les reseccions de cap de pàncrees o de cos-cua pot produir-se un notable empitjorament de la funció exocrina i endocrina, respectivament. Òbviament, en els casos més extrems de pancreatectomia total hi ha una pèrdua total de la funció.

TRACTAMENT SUBSTITUTIU DE LA FUNCIÓ PANCREÀTICA

El més important és quan tractar els pacients. Des del punt de vista de l’avaluació de la funció pancreàtica, cal fer una distinció: la funció endocrina és fàcilment comprovable i és molt recomanable que hi hagi una avaluació dels pacients prèvia i posterior a la cirurgia per part d’un especialista en Endocrinologia. L’endocrinòleg adequarà la necessitat o no de tractament en base als nivells de sucre en sang. Així doncs, serà més gran la necessitat de tractament substitutiu amb antidiabètics orals o insulina com més gran sigui l’extensió de l’extirpació quirúrgica. D’altra banda, l’avaluació de la funció exocrina dels pacients és difícil i precisa amb freqüència proves invasives per obtenir resultats de certa fiabilitat. En aquest sentit, el metge ha d’avaluar la presència o no d’alteracions clíniques directament relacionades amb la desnutrició: pèrdua de pes, flatulència excessiva per sobrecreixement bacterià, esteatorrea (presència de femta amb greix) i alteracions analítiques que mostrin desnutrició. Davant la presència d’alteracions d’aquest tipus després de la cirurgia pancreàtica, s’ha d’instaurar tractament amb enzims pancreàtiques a dosis suficients i fins i tot associar fàrmacs per inhibir la secreció d’àcid per part de l’estómac, per així disminuir la degradació dels enzims. És també important recalcar que el pacient ha d’iniciar el tractament substitutiu en iniciar la dieta en tots els casos en què la cirurgia hagi suposat la pèrdua del cap pancreàtica. S’hauran de subministrar dosis elevades per disminuir la pèrdua de funció exocrina. Així, el pacient podrà disposar d’uns nivells nutricionals òptims en el postoperatori .

Lo más importante es cuándo tratar a los pacientes. Desde el punto de vista de la evaluación de la función pancreática, hay que realizar una distinción: la función endocrina es fácilmente comprobable y es muy recomendable que exista una evaluación de los pacientes previa y posterior a la cirugía por parte de un especialista en Endocrinología. El endocrinólogo adecuará la necesidad o no de tratamiento en base a los niveles de azúcar en sangre. Así pues, será mayor la necesidad de tratamiento sustitutivo con antidiabéticos orales o insulina cuanto mayor sea la extensión de la extirpación quirúrgica. Por otro lado, la evaluación de la función exocrina de los pacientes es difícil y precisa con frecuencia pruebas invasivas para obtener resultados de cierta fiabilidad. En este sentido, el médico deberá evaluar la presencia o no de alteraciones clínicas directamente relacionadas con la desnutrición: pérdida de peso, flatulencia excesiva por sobrecrecimiento bacteriano, esteatorrea (presencia de heces con grasa) y alteraciones analíticas que muestren desnutrición. Ante la presencia de alteraciones de este tipo tras la cirugía pancreática, se debe instaurar tratamiento con encimas pancreáticas a dosis suficientes e incluso asociar fármacos para inhibir la secreción de ácido por parte del estómago, para así disminuir la degradación de los enzimas. Es también importante recalcar que el paciente debe iniciar el tratamiento sustitutivo al iniciar la dieta en todos los casos en los que la cirugía haya supuesto la pérdida de la cabeza pancreática. Se deberán suministrar dosis elevadas para disminuir la pérdida de función exocrina. Así, el paciente podrá disponer de unos niveles nutricionales óptimos en el postoperatorio.

Be Sociable, Share!

• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
•