21 juny, 2022

Malalties valvulars i arrítmies, com diagnosticar-les i tractar-les

El cor és un òrgan fonamental per a la nostra vida. S’encarrega de bombar la sang que porta oxigen i nutrients a tots els racons del nostre cos. Per això, el seu correcte funcionament és vital. Alguns símptomes com la fatiga o un pols desigual ens poden avisar que hi ha un problema amb aquest òrgan. Gràcies a les modernes tècniques de diagnòstic per la imatge, ara és possible confirmar aquestes sospites o desvetllar problemes que hi pugui haver, com una malaltia valvular o una arrítmia, d’una manera ràpida i senzilla.

“Hi ha diferents tècniques d’imatge que ens permeten veure l’anatomia del cor i sobretot la funció cardíaca, perquè permeten veure el seu moviment normal”, explica la Dra. Marta Sitges, directora de l’Institut Cardiovascular del Clínic de Barcelona i cardiòloga de barnaclinic+.

“Hi ha diferents tècniques d’imatge que ens permeten veure l’anatomia del cor i sobretot la funció cardíaca, perquè permeten veure el seu moviment normal”

Dra. Marta Sitges, directora de l’Institut Cardiovascular del Clínic de Barcelona i cardiòloga de barnaclinic+

Diagnòstic cardiològic per imatge, proves diferents amb objectius diferents

La prova més utilitzada en cardiologia és l’ecocardiografia. “Gràcies a ella és possible veure amb precisió els fluxos dins del cor ia través de les vàlvules”, continua explicant la Dra. Sitges. Aquesta tècnica és una exploració que amb l’emissió d’ultrasons permet estudiar les dimensions i les funcionalitats del cor d’una manera no invasiva. Es realitza sense radiació i sense contrast, per la qual cosa resulta totalment innòcua per al pacient.

“Aquesta tècnica és essencial per al diagnòstic i seguiment dels malalts amb patologia valvular. També és una tècnica fonamental en els malalts amb cardiopatia isquèmica, ja que ens dóna informació pronòstica amb l’estudi de la funció ventricular”, apunta la Dra. Bárbara Vidal, cap de Secció d’Imatge Cardíaca del Clínic de Barcelona i cardiòloga de barnaclínc+, qui afegeix com també l’ecocardiografia és útil a l’estudi de les miocardiopaties, dels malalts en què se sospita malaltia valvular després de detectar-se una bufa i en alguns trastorns de l’electrocardiograma com el bloc de la branca esquerra.

“L’ecocardiografia és essencial per al diagnòstic i seguiment dels malalts amb patologia valvular. També és una tècnica fonamental en els malalts amb cardiopatia isquèmica, ja que ens dóna informació pronòstica amb l’estudi de la funció ventricular”

Dra. Bárbara Vidal, cap de Secció d’Imatge Cardíaca del Clínic de Barcelona i cardiòloga de barnaclínc+

Una altra tècnica diagnòstica per imatge que s’utilitza a la cardiologia és la ressonància cardíaca i la tomografia computeritzada o escàner, que ofereixen informació complementària. La Dra. Vidal assenyala com també són importants les proves d’esforç, en què el pacient ha de caminar en una cinta sense fi com les d’un gimnàs mentre se’n controla tant la tensió arterial com l’electrocardiograma, i s’augmenta de manera progressiva tant la velocitat com el pendent.

Amb aquestes proves d’esforç és possible diagnosticar pacients amb dolor toràcic, també per recomanar l’exercici físic en pacients amb cardiopatia isquèmica i finalment per estudiar pacients amb malaltia valvular, per veure com es comporten les vàlvules durant l’esforç i certes arrítmies amb el exercici físic” afegeix la Dra. Vidal.

Què són les malalties valvulars?

Les malalties de les vàlvules del cor afecten el funcionament normal d’aquest òrgan. “La funció d’aquestes estructures és dirigir adequadament el flux de la circulació sanguínia dins del cor i cap a la resta del cos”, apunta la Dra. Sitges. No obstant això, per diverses raons aquestes vàlvules poden deixar de funcionar correctament. “Es pot produir un estrenyiment que impedeix que la sang pugui sortir o bé també que es tanquin inadequadament, afectant el flux sanguini i provocant una sobrecàrrega del cor”, continua explicat la Dra. Marta Sitges.

“Es pot produir un estrenyiment que impedeix que la sang pugui sortir o bé també que es tanquin inadequadament, afectant el flux sanguini i provocant una sobrecàrrega del cor”

Dra. Marta Sitges

Insuficiència mitral: diagnòstic i tractament

La insuficiència mitral és una d’aquestes malalties valvulars, que consisteix en la pèrdua de contacte dels vels mitrals, i és una de les més habituals. Això produeix un orifici pel qual la sang torna enrere sobrecarregant l’aurícula i el ventricle esquerre, impedint el correcte funcionament del cor. “Aquesta patologia pot produir símptomes d’insuficiència cardíaca si no es tracta adequadament i el seu diagnòstic es produeix després d’una sospita en base als símptomes que explica al pacient, després d’una auscultació del bufa i es confirma amb l’ecocardiografia”, afegeix la Dra. Sitges.

Quan el diagnòstic de la insuficiència mitral es confirma, i sempre en base a la simptomatologia que presenti el pacient, el cardiòleg decideix quin és el tractament més adequat. Les dues grans opcions que hi ha són la intervenció quirúrgica o bé la percutània.

“La intervenció quirúrgica consisteix en una cirurgia que es pot fer de forma convencional oberta o bé amb un accés mínimament invasiu, i és possible també l’ús de robots. D’altra banda, la intervenció percutània consisteix en la implantació de dispositius que ens poden ajudar a reparar la vàlvula o bé reemplaçar-la completament”, prossegueix la Dra. Marta Sitges.

L’estenosi valvular aòrtica

Juntament amb la insuficiència mitral, una altra de les valvulopaties més freqüents és l’estenosi valvular aòrtica. Afecta dos grans subgrups principalment, cadascun amb les seves pròpies característiques.

Les més abundants es donen entre la població de més de setanta anys. “En aquesta població el motiu de la malaltia és un estrenyiment progressiu de la vàlvula aòrtica, motivada per una calcificació, apareixent progressivament dispnea i incapacitat de fer esforços. Es tracta d’una malaltia adquirida amb l’edat i l’ecocardiografia és fonamental per diagnosticar-la”, apunta la Dra. Bárbara Vidal.

Però aquesta malaltia també pot afectar gent més jove. “En aquests casos es deu a una aorta bicúspide, que és una malaltia congènita. En aquests casos els símptomes es manifesten abans”, continua explicant Bárbara Vidal.

Arrítmies, alteracions en el ritme cardíac i com es diagnostiquen

Un altre gran grup de patologies que afecta el cor és el de les arrítmies, que consisteixen bàsicament en l’alteració del ritme cardíac. En aquest cas hi ha un gran espectre de severitat, des d’arrítmies amb molt bon pronòstic fins a altres malignes que poden posar en perill la vida del pacient, desencadenant el que es coneix com a mort sobtada.

“A les arrítmies benignes el risc de mort sobtada és molt menor, però no ens hem de confondre ja que no són tan benignes i poden arribar a desencadenar una insuficiència i provocar també la mort. Les malignes s’han anomenat així per degenera ràpidament en fibril·lació auricular i produir morts instantànies”, explica la Dra. Marta Sitges.

Per al diagnòstic d’aquestes arrítmies, el cardiòleg es basa primer en la sospita clínica per intentar explicar palpitacions percebudes pel pacient. “Poden ser diagnosticades amb un electrocardiograma o amb un holter, que és un electrocardiograma que es fa durant 24 hores seguides. Però pot ser necessari també fer estudis més invasius, com un estudi electrofisiològic, per arribar al diagnòstic final”, afegeix la Dra. Bárbara Vidal.

“Les arrítmies poden ser diagnosticades amb un electrocardiograma o amb un holter, però pot ser necessari també realitzar estudis més invasius, com un estudi electrofisiològic, per arribar al diagnòstic final”

Dra. Bárbara Vidal

La teràpia de resincronització cardíaca

En aquestes patologies que afecten el ritme del cor és molt important la teràpia de resincronització cardíaca, amb la qual es busca restablir la sincronia mecànica a la contracció del cor. “En alguns subjectes amb malalties del miocardi, el múscul cardíac, i amb problemes elèctrics, es produeix una dissincronia en la contracció del cor”, explica la Dra. Marta Sitges, que assenyala que alguns dels símptomes que això pot ocasionar són el cansament , la fatiga o la insuficiència cardíaca.

“En alguns subjectes amb malalties del miocardi, el múscul cardíac, i amb problemes elèctrics, es produeix una dissincronia en la contracció del cor”

Dra. Marta Sitges

“Aquesta teràpia també es planteja en pacients amb una disfunció ventricular, en què el ventricle esquerre ha perdut força i això ocasiona un trastorn de conducció, sent el més freqüent el bloc de la branca esquerra”, afegeix per la seva banda la Dra. Bárbara Vidal. En qualsevol cas, aquesta teràpia consisteix en la implantació d’un marcapassos que permet que el moviment del cor torni a ser sincrònic i harmònic.