La insuficiència és un tipus de malaltia valvular caracteritzada per reflux de sang en sentit contrari. En lloc de fluir de forma unidireccional, la sang es filtra a través de la vàlvula, produint una insuficiència cardíaca. Davant la pèrdua de flux sanguini, el cor ha de fer un sobreesforç, produint-se amb el temps la seva dilatació i pèrdua de força.

De vegades, la vàlvula pot presentar una incapacitat per obrir-se prou, impedint el correcte flux de sang. Això pot succeir degut a un engrossiment de les vàlvules cardíaques, a un enduriment, o a una calcificació. La reducció del pas del flux sanguini fa que el cor hagi de fer un esforç més gran i, com en el cas anterior, que amb el temps s'engreixi i perdi força.

Fa anys, la febre reumàtica era la primera causa de valvulopatia. Es tracta d'una malaltia immunitària que es pot presentar després d'una infecció per estreptococs (faringitis estreptocòccica, escarlatina...).

A l'endocarditis infecciosa, un microorganisme produeix una inflamació del revestiment valvular i de l'endocardi. La resposta immunitària per controlar la infecció pot provocar alteracions en el funcionament valvular que degenerin en valvulopaties.

Hi ha altres causes de malaltia valvular relacionades amb la malaltia coronària (manca de reg al múscul del cor). També hi podem trobar valvulopaties produïdes per una malformació congènita d'alguna de les vàlvules. Finalment, de vegades, és difícil identificar la causa de la malaltia valvular.

L'ecocardiografia consisteix en una prova d'imatge per ultrasons, per tant, no emet radiació. Amb l'ecocardiografia es poden identificar les vàlvules afectades i la gravetat de l'afectació. A més, permet identificar el millor tractament en funció de la conformació, la fisiologia i el funcionament del cor.

En el diagnòstic de les valvulopaties, l'electrocardiograma permet monitoritzar el ritme cardíac i confirmar-ne el funcionament correcte o la presència d'alguna arítmia.

El diagnòstic d’una malaltia valvular mitjançant les proves anteriors podria indicar la conveniència per al pacient d’una intervenció. En aquest cas, es farà un cateterisme cardíac per al diagnòstic d'una possible malaltia associada de les artèries coronàries. Aquesta prova consisteix en la introducció de líquid de contrast a l'artèria coronària, a través d'un catèter col·locat al braç.

Com en el cas anterior, si, després del diagnòstic d’una valvulopatia, es dedueix la conveniència d’una intervenció però es considera que la probabilitat de malaltia coronària és baixa, es realitzarà un TAC. D'altra banda, si se sospita una possible malaltia de l'artèria aorta, també es farà un TAC toràcic.

No hi ha cap tractament farmacològic que guareixi la malaltia valvular. La medicació per a les valvulvopaties té com a objectiu reduir la simptomatologia, reduir l'esforç i regular el ritme del cor. El tractament mèdic de la valvulopaties pot ser a base de fàrmacs per controlar la tensió arterial, tractament diürètic per controlar la retenció de líquids o tractament anticoagulant oral o per regular el ritme cardíac si la malaltia valvular s'associa a una arítmia.

Els dos principals tractaments percutanis de les valvulopaties són la TAVI o reemplaçament valvular aòrtic percutani, per a l'estenosi aòrtica, i la reparació mitral percutània vora a vora per a la insuficiència mitral.

Davant de la necessitat d'una intervenció quirúrgica per tractar una malaltia valvular, la primera opció és la reparació, sempre que sigui possible. La reparació valvular ajuda a preservar la funció cardíaca i evita les complicacions derivades de l’ús de pròtesis.

No obstant això, en alguns casos de valvulopatia caldrà el reemplaçament valvular. Per això, es poden fer servir pròtesis biològiques, mecàniques, sense sutura i sense suport o homoempelts. El cirurgià cardiovascular decidirà la vàlvula que ajusti millor el pacient, el tipus de valvulopatia i l'estat de la malaltia valvular.

Les intervencions quirúrgiques es poden fer per via convencional (esternotomia) per cirurgia minimament invasiva. La cirurgia cardiovascular mínimament invasiva o Port Access és un tipus d'intervenció que permet la reparació valvular i el tractament de les valvulopaties a través de mini-incisions entre les costelles. Gràcies a l'ús d'instruments endoscòpics i càmeres torocoscòpiques s'evita dividir l'estern i mantenir així la integritat de la caixa toràcica. A més, el nostre centre ha estat el primer a Espanya en fer aquest tipus de cirurgia amb l'assistència d'un sistema robòtic. La unió de les tècniques mínimament invasives amb l'ús del robot garanteixen els mateixos resultats que la cirurgia convencional, un resultat estètic millor, menys complicacions i una millor i més ràpida recuperació.