20 maig, 2022

Un diagnòstic primerenc és fonamental per a les valvulopaties

Una de les malalties més importants del cor i que afecta un elevat percentatge de la població són les malalties valvulars o valvulopaties. Aquestes es produeixen quan la vàlvula deixa de funcionar correctament. Això es pot deure bé perquè la vàlvula no obre correctament i no permet sortir la sang del cor o bé perquè deixa de funcionar i no es tanca adequadament, fet que fa que la sang no circuli en la direcció que hauria de fer. “Les valvulopaties afecten especialment les persones grans, ja que està molt relacionada amb l’envelliment, i requereixen un diagnòstic primerenc. Si aquest es dóna, es poden tractar eficaçment i aconseguir canviar totalment el pronòstic d’aquesta malaltia”, explica la Dra. Marta Sitges, directora de l’Institut Cardiovascular de l’Hospital Clínic de Barcelona i cardiòloga de barnaclínic+.

“Les valvulopaties afecten especialment les persones grans, ja que està molt relacionada amb l’envelliment, i requereixen un diagnòstic primerenc. Si es produeix, es poden tractar eficaçment i aconseguir canviar totalment el pronòstic d’aquesta malaltia”

Dra. Marta Sitges, directora de l’Institut Cardiovascular de l’Hospital Clínic de Barcelona i cardiòloga de barnaclínic+

Com fer una diagnosi d’una valvulopatia?

Alguns dels símptomes que poden avisar de la presència d’una valvulopatia són: la manca d’aire en caminar, el cansament, les palpitacions i fins i tot alguna vegada fins i tot la pèrdua del coneixement. Quan es presenta qualsevol d’aquests símptomes, el més adequat és acudir a un especialista per poder així descobrir si realment estan aquests símptomes ocasionats per una malaltia valvular.

L’especialista a la primera consulta amb una auscultació podrà comprovar si la sospita d’una valvulopatia és correcta. “En cas que així sigui, cal confirmar el diagnòstic mitjançant una ecocardiografia” afegeix la Dra. Sitges, que assenyala que en cas que aquesta malaltia valvular finalment sigui diagnosticada cal començar amb el seu tractament.

Es tractarà en tot cas de reparar la vàlvula afectada i si no és possible es procedirà a substituir-la. “Abans això s’havia de fer sempre per mitjà d’una cirurgia oberta, però els últims avenços ens permeten cada vegada més opcions. Així és possible realitzar la intervenció mitjançant un abordatge mínimament invasiu i fins i tot assistit amb un robot” apunta la Dra. Sitges, que afegeix com una opció també disponible és a través d’un accés transcatèter, que implica una punció a l’engonal del pacient.

“La reparació o substitució d’una vàlvula afectada abans s’havia de realitzar sempre per mitjà d’una cirurgia oberta, però els últims avenços ens permeten cada vegada més opcions. Així és possible realitzar la intervenció mitjançant un abordatge mínimament invasiu i fins i tot assistit amb un robot”

Dra. Marta Sitges, directora de l’Institut Cardiovascular de l’Hospital Clínic de Barcelona i cardiòloga de barnaclínic+

Vigilància entre els esportistes per risc de valvulopaties

A la pràctica esportiva s’obliga el cor a generar un gran esforç i això pot tenir com a conseqüència un desgast que pugui arribar a derivar en una valvulopatia. Per això, aquesta població és convenient que es faci de manera habitual una revisió de cardiologia esportiva que ajudi a poder fer un diagnòstic precoç en cas que s’arribi a produir qualsevol alteració de les vàlvules del cor.

D’aquesta manera, es farà una entrevista clínica amb l’objectiu de cercar qualsevol símptoma o signe que pugui advertir d’una valvulopatia. També es farà una prova d’esforç, que ajudi a comprovar com reacciona el cor. “I finalment se li farà una ecografia cardíaca, gràcies a la qual podrem conèixer la funció i estructura del cor i descartar qualsevol possible afectació”, acaba explicant la Dra. Marta Sitges.