13 desembre, 2021

Fases de la paràlisi facial i tractament per a cada una d’elles

Hi ha tres fases de la paràlisi facial segons el moment evolutiu. Depenent en quina fase de la paràlisi facial es trobi el pacient, s’ha de dur a terme un tractament o un altre, sempre són tractaments individualitzats. Amb això es pretén millorar el control motor, la qualitat del moviment i la funcionalitat facial, i així millorar la qualitat de vida del pacient.

Tractament per a cada fase de la paràlisi facial

A continuació explicaré les fases de la paràlisi facial i el tractament indicat en cadascuna des del punt de vista del metge rehabilitador:

Fase hipotònica de la paràlisi facial

A la fase hipotònica de la paràlisi facial hi ha paràlisi i/o parèsia de la musculatura facial d’una part de la cara (hemicara) afecta, per pèrdua axonal (mal funcionament dels axons, una part de les neurones cerebrals) i/o bloqueig de conducció (una reducció de l’acció muscular per afectació nerviosa). A l’hemicara sana apareix hiperactivitat de la musculatura facial per hiperexcitabilitat del nucli facial al tronc de l’encèfal i/o augment de les fibres musculars tòniques, tipus I, respecte a les fàsiques, tipus II.

Tractament de la paràlisi facial en fase hipotònica

• Cura ocular: Davant d’una paràlisi facial en fase hipotònica, les cures oculars han de ser extremes, ja que les complicacions oculars conseqüència del defecte al tancament ocular són el que més altera la qualitat de vida del pacient. Per això cal utilitzar llàgrimes artificials, cada 2-4 hores al dia als dos ulls, juntament amb una pomada o gel epitelitzant a la nit. És molt important l’oclusió ocular nocturna mitjançant una cambra humida. Si hi ha ectropion de la parpella inferior, és molt útil la col·locació d’una cinta adhesiva per sota de la parpella. Es recomana al pacient que utilitzi ulleres de sol amples en sortir de casa. Si el tractament mèdic no és suficient i apareixen problemes oculars, cal valorar la possibilitat de realitzar algun tipus de cirurgia oftalmològica.
• Disminució hiperactivitat hemicara sana: Aquest tractament de la paràlisi facial consisteix a mobilitzar els teixits facials de forma endo i exobucal, realitzant pressió digital mantinguda als punts dolorosos, per millorar la simetria facial i evitar l’elongació de la musculatura afectada. S’han d’evitar els moviments grollers. Es pot utilitzar toxina botulínica per disminuir aquesta hiperactivitat, infiltrant-la als músculs hiperactius de l’hemciara sana.
• Higiene bucal: La higiene bucal és molt important per evitar episodis de periodontitis i la formació d’abcessos, ja que la disminució de la mobilitat dels músculs oromotors afavoreix l’acúmul de restes alimentàries. Es recomana utilitzar un raspall de dents elèctric.
• Higiene cuir cabellut: És important la higiene del cuir cabellut i, per això cal utilitzar un sabó no irritant, de pH neutre, ja que el tancament ocular no és complet.
• Informació propioceptiva del moviment: essencial per no perdre l’esquema funcional. Per això s’utilitza el gràfic de la musculatura facial i el feedback sensorial.

Fase de reinervació de la paràlisi facial

Durant la fase de reinervació de la paràlisi facial apareix la mobilitat de la musculatura facial afectada. El moment d’inici d’aquesta fase depèn del tipus de lesió del nervi facial, de mitjana sol començar als 3-4 mesos de l’aparició de la paràlisi.

Tractament de la paràlisi facial en fase de reinervació de la paràlisi facial

• S’afavoreixen patrons motors analítics simètrics i bilaterals.
• S’ha de disminuir l’excursió del moviment al costat sa.
• Reeducació del perfil funcional: consisteix a potenciar el múscul orbicular dels ulls, orbicular de la boca, elevador del llavi superior i el zigomàtic, mitjançant la realització de contraccions petites i simètriques de forma lenta, i amb un temps de repòs entre cada contracció.

Fase de sincinèsies i contracció muscular mantinguda de la paràlisi facial

La fase de sincinèsies i contracció muscular mantinguda és la fase de seqüeles de la paràlisi facial i sol aparèixer als 3-4 mesos de l’inici de la reinervació, encara que de vegades coincideix amb aquesta. Les sincinèsies són contraccions musculars involuntàries i inconscients que es produeixen en fer altres contraccions musculars de forma voluntària i conscient. Passa perquè es produeix una reinervació aberrant o per reorganització del nucli facial (no reconeix els estímuls aferents del V parell cranial) i crea una resposta distorsionada. Les contraccions musculars mantingudes apareixen per hiperexcitabilitat del nucli facial al tronc cerebral i/o augment de les fibres musculars tòniques respecte a les fàsiques. El pacient refereix rigidesa, tensió i, fins i tot, dolor a la zona.

Tractament de la paràlisi facial en fase de sincinèsies i contracció muscular mantinguda

El tractament en aquesta fase pretén disminuir la hipertonia i controlar les sincinèsies, mitjançant:

• Treball manual endo i exobucal: consisteix a mobilitzar els teixits facials de forma endo i exobucal buscant els punts dolorosos dels músculs implicats en les contraccions musculars mantingudes, fent pressió digital més forta que en la fase hipotònica.
• Instrucció al pacient sobre els moviments aberrants.
• Biofeedback: permet reeducar els músculs implicats en les sincinèsies individualitzant moviments específics.
• Toxina botulínica: Consisteix a infiltrar bòtox als músculs hiperactius i als implicats en les sincinèsies, per individualitzar patrons de moviment.

Quan està indicat infiltrar bòtox per tractar la paràlisi facial?

«Està indicat infiltrar bòtox a la fase hipotònica de la paràlisi facial, per reduir la hipertonia de l’hemicara sana. També en la fase de sincinèsies i contracció muscular mantinguda, per dissociar els patrons de moviment involuntaris, disminuir el to muscular i així reduir les molèsties i tibantor de l’hemicara afecta»

Dra. Sandra Vázquez, Metge Especialista en Medicina Física i Rehabilitació a l’Hospital Clínic de Barcelona i a barnaclínic+