29 març, 2019
Quin és el paper de la laparoscòpia en la cirurgia del pàncrees?
Dins de tot l’espectre de la cirurgia abdominal, la cirurgia pancreàtica està considerada com una de les més exigents des del punt de vista tècnic, així com pel que fa a la possible presència de complicacions postoperatòries. Això és degut a les característiques de localització anatòmica del pàncrees, que es troba envoltat d’unes estructures vasculars summament importants i en una posició molt posterior a l’abdomen. També influeixen les característiques intrínseques de la glàndula pancreàtica, la consistència, diàmetre del conducte pancreàtic principal i la producció de líquid pancreàtic, poden jugar un paper determinant en l’aparició de complicacions. Per aquests motius, encara que la laparoscòpia en la cirurgia del pàncrees sembla demostrar nombrosos avantatges, encara ha de consolidar-se.
LA LAPAROSCÒPIA EN LA CIRURGIA DEL PÀNCREES, EN QUIN PUNT ESTEM?
Per les diferents complicacions i circumstàncies abans esmentades, la introducció de la laparoscòpia en la cirurgia del pàncrees ha estat significativament més tardana que en altres subespecialitats de cirurgia abdominal, com ara la cirurgia del còlon o de l’estómac. Després de la primera intervenció practicada per laparoscòpia en l’any 1994, van passar molts anys fins que la laparoscòpia va esdevenir una eina habitual a la cirurgia del pàncrees. I dins d’aquesta, cal diferenciar la cirurgia del cos-cua del pàncrees i la del cap del pàncrees, sent aquesta última d’una complexitat molt més gran. De fet, els registres recents nacionals d’implementació de la laparoscòpia en la cirurgia del pàncrees mostren una utilització de la tècnica que dista molt del 50% dels casos, sent molt minoritària en cirurgia del cap pancreàtic.
“La implementació de la laparoscòpia en la cirurgia del pàncrees dista molt del 50% dels casos, sent molt minoritària en cirurgia del cap pancreàtica”
QUINS AVANTATGES APORTA LA LAPAROSCÒPIA EN LA CIRURGIA DEL PÀNCREES?
El primer que convé assegurar és que la intervenció practicada ha de ser exactament igual a la realitzada per via clàssica oberta, canviant únicament l’abordatge mitjançant la substitució d’una incisió generalment de grans dimensions, per 5-6 orificis, de fins a 15 mm a la paret abdominal. Si bé fins a la actualitat hi ha pocs estudis comparatius entre l’abordatge obert i el laparoscòpic, els resultats publicats mostren, de forma sistemàtica, una menor pèrdua sanguínia intraoperatòria i una menor estada hospitalària, així com un menor dolor postoperatori i uns millors resultats estètics en els pacients intervinguts per laparoscòpia. A més, i a falta d’obtenir resultats d’estudis amb alt nivell d’evidència científica, no sembla haver diferències pel que fa als resultats a llarg termini en els pacients amb càncer de pàncrees intervinguts mitjançant la laparoscòpia.
“Si bé hi ha pocs estudis comparatius entre l’abordatge obert i la laparoscòpia en la cirurgia del pàncrees, els resultats publicats mostren: menor pèrdua sanguínia intraoperatòria, menor estada hospitalària, menor dolor postoperatori i millors resultats estètics. A més, no sembla haver diferències quant a resultats a llarg termini en pacients amb càncer de pàncrees”
No obstant això, és important individualitzar a cada pacient i, en aquest sentit, hi ha intervencions que poden ser molt complexes per via laparoscòpica i que fins i tot poden significar un risc real per al pacient. Per aquest motiu, únicament s’han de realitzar en el context d’un centre de referència, amb la tecnologia adequada i un equip amb gran experiència en aquest camp.
Sens dubte, amb l’objectiu de perseguir una millor atenció als pacients, la laparoscòpia en la cirurgia del pàncrees s’ha d’implementar en el possible, atès que sembla tenir avantatges en comparació amb l’abordatge clàssic.
