15 juny, 2022

La revolució de la cardiologia intervencionista

La cardiologia intervencionista és una subespecialitat de la Cardiologia en la qual es fan tractaments de patologies cardíaques a través de procediments mínimament invasius. Això significa que no cal fer grans ferides o cirurgies obertes per realitzar els procediments, sinó que els especialistes s’ajuden d’un instrumental petit que s’introdueix al cor del pacient a través d’uns tubs llargs, prims i ous que s’anomenen catèters. Gràcies a això és possible tant diagnosticar problemes en la circulació de la sang com fer tractaments.

“Abans de l’any 2010, la cardiologia intervencionista estava limitada a la patologia coronària, bàsicament a la realització d’angioplàstiques, però a partir del 2010 es produeix una revolució i ara podem tractar qualsevol patologia evitant les cirurgies obertes”

Dr. Xavier Freixa, consultor de Cardiologia Intervencionista a l’Hospital Clínic de Barcelona i professional de barnaclínic+

“Abans de l’any 2010 la cardiologia intervencionista estava limitada a la patologia coronària, bàsicament a la realització d’angioplàstiques, que consisteixen a dilatar una artèria o vena closa per restaurar el flux sanguini obstruït, i col·locació d’un stent, una malla de filferro que s’expandeix dins de l’artèria coronària per tornar-la a obrir quan aquesta s’obstrueix. Però a partir del 2010 es produeix una revolució i ara podem tractar qualsevol patologia evitant les cirurgies obertes”, explica el Dr. Xavier Freixa, consultor de Cardiologia Intervencionista a l’Hospital Clínic de Barcelona i professional de barnaclínic+.

L’interès per la cardiologia intervencionista ha permès així en els darrers anys grans avenços tant en el tractament de la patologia coronària com en la patologia estructural, permetent així fer intervencions sobre les vàlvules o altres estructures, així com el tractament de patologies congènites de l’adult. “I tot això beneficiant-nos de l’accés a través de catèters o percutani, per mitjà de venes i artèries, que permeten reduir els riscos de la intervenció i una recuperació més ràpida del pacient”, afegeix el Dr. Freixa.

Intervencions sobre totes les vàlvules del cor

Encara que la major part de les intervencions que es realitzen amb cardiologia intervencionista se centren en la vàlvula aòrtica, el cert és que aquesta subespecialitat permet fer operacions sobre totes les altres vàlvules, com la mitral, la tricúspide o la pulmonar, accedint a estructures que fins i tot fa poc temps era impossible.

Tractament de la insuficiència mitral amb MitraClip

Un dels procediments que s’utilitza és MitraClip, per al tractament de la insuficiència mitral, la malaltia valvular més freqüent a la població i que s’estima que afecta el 7% de la població de més de 75 anys. La vàlvula mitral és una de les quatre vàlvules del cor que mantenen el flux sanguini a la direcció correcta i està composta per dos vels. “Aquests poden deixar de funcionar de manera adequada per diverses raons, però principalment pel trencament d’un dels seus elements i això ocasiona una dilatació del ventricle esquerre i provoca que la vàlvula mitral no tanqui bé”, continua explicant l’especialista en cardiologia intervencionista.

En aquests casos, una de les solucions passa per la utilització del MitraClip, un dispositiu de crom cobalt que està recobert de polièster per afavorir la formació d’un pont de teixit fibrosa entre les dues valves. Té dos braços articulats i cada braç a la part interna té un ganxo que li permet atrapar el teixit valvular. Quan els dos braços ho han capturat, el dispositiu es deixa en posició de tancament amb la qual cosa s’aconsegueix l’aproximació dels vels. “És un procediment extremadament segur que ens permet restablir el funcionament correcte de la vàlvula mitral”, puntualitza el Dr. Freixa.

“El MitraClip és un procediment extremadament segur que ens permet restablir el funcionament correcte de la vàlvula mitral”

Dr. Xavier Freixa, consultor de Cardiologia Intervencionista a l’Hospital Clínic de Barcelona i professional de barnaclínic+

Reparació de la vàlvula tricúspide, el TriClip

Una altra de les vàlvules del cor és la tricúspide, que es troba entre les dues cavitats dretes del cor. Consisteix en tres vels prims de teixit que s’obren per permetre que la sang flueixi des de la cavitat superior dreta –aurícula dreta– fins a la cavitat inferior dreta –ventrículum dret–. Després aquests vels es tanquen hermèticament per evitar que la sang flueixi en sentit contrari. “Però de vegades es produeix un trencament d’algun d’aquests vels o es produeix una dilatació de l’aurícula o el ventricle que provoquen que no es tanqui adequadament i la sang es filtri en sentit contrari cap a l’aurícula dreta”, explica el Dr. Xavier Freixa.

Per solucionar aquests casos, un dels procediments existents és una tècnica similar al MitraClip, que és el TriClip. Gràcies a aquest dispositiu que es pot inserir al cor a través d’un catèter és possible segellar dos dels tres vels de la vàlvula tricúspide i recuperar-ne la funcionalitat d’una forma segura, eficaç i poc invasiva.

Implantació de vàlvula aòrtica artificial per catèter, la TAVI

Una altra de les tècniques en auge és la TAVI, consistent en la implantació d’una vàlvula aòrtica artificial guiada a través d’un catèter introduït per punció de l’artèria femoral. “Aquest procediment es fa servir bé quan la vàlvula aòrtica no s’obre bé, per causa d’una estenosi aòrtica, o perquè no es tanca, cosa que produeix una insuficiència aòrtica. Aquesta tècnica mínimament invasiva suposa menys complicacions que una ferida quirúrgica per a una cirurgia oberta. Això es tradueix en una recuperació gairebé immediata del pacient que en un marge de 24 a 48 hores es pot donar d’alta”, apunta el cardiòleg.

“La TAVI s’empra davant d’insuficència aòrtica, és una tècnica mínimament invasiva que suposa menys complicacions que la cirurgia oberta. Això es tradueix en una recuperació gairebé immediata del pacient que en un marge de 24 a 48 hores pot ser donat d’alta”

Dr. Xavier Freixa, consultor de Cardiologia Intervencionista a l’Hospital Clínic de Barcelona i professional de barnaclínic+

Però aquestes no són les úniques tècniques amb què compta el grup Clínic i hi ha molts altres procediments que són igualment vàlid. “Per això estudiem cada cas per veure quina és la tècnica més adequada i personalitzar així els tractaments” assenyala el Dr. Freixa.

Un canvi de futur: el tancament de l’orejola esquerra

L’orejola esquerra és una estructura cardíaca ubicada a l’aurícula esquerra del cor i que és una mena de fons de sac la funció de la qual és evitar l’estancament de la sang a les aurícules corresponents. Tot i això, en pacients amb fibril·lació auricular, que pot arribar a afectar fins al 20% de la població, es perd part de la contracció auricular i això ocasiona un recés de la sang que propicia l’aparició de trombes dins de l’aurícula esquerra. Per evitar això, un tractament habitual és l’ús dels anticoagulants, que tenen l’efecte secundari de propiciar més hemorràgies amb el risc que això suposa.

“El 95% dels trombes es formen precisament dins de l’orejola esquerra. El seu tancament ens permet suspendre el tractament amb anticoagulants als pacients amb fibril·lació auricular”

Dr. Xavier Freixa, consultor de Cardiologia Intervencionista a l’Hospital Clínic de Barcelona i professional de barnaclínic+

“Sabem que el 95% dels trombes es formen precisament a dins de l’orejola esquerra. Per aquest motiu, els darrers anys s’ha produït una revolució amb el tancament de l’orejola esquerra, que ens permet suspendre el tractament amb anticoagulants en els pacients amb fibril·lació auricular”, explica el Dr. Freixa. Mitjançant la implantació d’un dispositiu és possible bloquejar aquesta orella i així prevenir l’aparició de l’ictus i beneficiar-se de la suspensió del tractament amb anticoagulants.

Complicacions derivades del foramen oval permeable

Durant l’etapa fetal, el cor compta amb una comunicació entre les aurícules que facilita l’intercanvi d’oxigen entre la dreta i l’esquerra del cor. És el que es coneix com el foramen oval. Aquest se sol tancar entre els 6 mesos i l’any després del naixement del nadó, però fins a un 25% dels casos aquesta comunicació pot romandre oberta, donant lloc al foramen oval permeable.

“Aquesta condició no es considera patològica, tret que estigui associada amb una altra patologia. La més habitual és l’ictus criptogènic, és a dir, d?origen desconegut. En aquests casos sí que se’n recomana el tancament”, comenta el Dr. Xavier Freixa. Per això, és possible utilitzar un catèter que permet el segellat de forma ràpida i segura, emprant tres tipus de dispositius: de metall, de membrana i en els darrers anys dispositius de sutura que no deixen empremta. “En cada cas s’estudia l’anatomia del pacient per veure quin dels tres dispositius s’adapta millor al foramen oval permeable i així personalitzem el tractament”, continua el cardiòleg.

Aquestes són només algunes de les aplicacions més habituals de la cardiologia intervencionista, però no les úniques. Cada cop hi ha més procediments que es poden realitzar aprofitant els avantatges que ofereix aquest abordatge mínimament invasiu, encara que en alguns pacients pot ser que no sigui possible portar-lo a cas. Per això és important un examen realitzat per professionals d’experiència que coneguin adequadament els pros i els contres de cada procediment i que puguin assessorar el pacient per escollir l’opció que millor s’adapti a les seves necessitats. El grup barnaclínic+ compta amb aquest equip així com les darreres novetats tecnològiques que us permeten oferir l’atenció més segura i eficaç en qualsevol patologia cardíaca.