Presentes una paràlisi facial que no ha millorat?
Una valoració especialitzada permet conèixer l’estat del nervi i de la musculatura facial i determinar quines opcions de cirurgia de reanimació facial poden ser adequades en el teu cas.
Quan està indicada la cirurgia de la paràlisi facial?
Moltes persones creuen que, quan una paràlisi facial deixa de millorar durant els primers mesos, ja no existeixen tractaments de rehabilitació capaços de recuperar el moviment de la cara. Aquesta idea pot fer que alguns pacients convisquin durant anys amb dificultats per somriure, parlar, beure o tancar completament l’ull sense arribar a consultar un equip especialitzat.
La realitat és diferent. Quan la recuperació espontània del nervi facial no es produeix o persisteixen seqüeles que condicionen la funció facial i la qualitat de vida, existeixen diferents tècniques de cirurgia de la paràlisi facial destinades a recuperar moviment, millorar la simetria del rostre i restaurar funcions com el somriure o el tancament palpebral.
Tanmateix, no totes les persones amb una paràlisi facial necessiten una intervenció quirúrgica. Durant les fases inicials, el tractament pot incloure tractament mèdic, protecció ocular, seguiment i rehabilitació especialitzada de la paràlisi facial. Quan l’evolució no és favorable o persisteixen seqüeles funcionals importants, la cirurgia es pot incorporar a les opcions terapèutiques.
La cirurgia de la paràlisi facial sol estar indicada en pacients amb:
· Paràlisi facial permanent o amb poques possibilitats de recuperació espontània.
· Seqüeles després de la cirurgia d’un neurinoma de l’acústic o d’altres tumors de la base del crani.
· Lesions traumàtiques del nervi facial.
· Paràlisis facials congènites.
· Impossibilitat de tancar completament l’ull (lagoftàlmia).
· Somriure molt asimètric o absència de moviment facial.
· Alteracions funcionals que dificulten parlar, menjar, beure o expressar emocions amb normalitat.
Aquestes situacions són únicament orientatives. La indicació quirúrgica mai no depèn d’un únic criteri, sinó d’una valoració global. El tractament més adequat estarà determinat per factors com la causa de la lesió, el temps transcorregut des de l’aparició de la paràlisi, l’estat de conservació de la musculatura facial, els tractaments o intervencions previs i els objectius funcionals de cada persona.
Per aquest motiu, dos pacients amb una paràlisi facial aparentment similar poden necessitar tractaments completament diferents. Mentre que alguns encara conserven musculatura viable i es poden beneficiar de tècniques de transferència nerviosa o reinnervació facial, altres poden obtenir millors resultats mitjançant transferències musculars, procediments de suspensió facial o una combinació personalitzada de diferents tècniques.
Abans d’indicar qualsevol intervenció, el nostre equip realitza una valoració integral per conèixer l’origen de la paràlisi, l’estat del nervi i de la musculatura facial i les possibilitats de recuperació.
El temps d’evolució és important
El temps transcorregut des de l’aparició de la paràlisi facial pot condicionar les opcions de tractament. Durant els primers mesos pot haver-hi musculatura facial viable que encara sigui susceptible de rebre un nou estímul nerviós. A mesura que passa el temps, aquesta musculatura es pot atrofiar progressivament i poden disminuir les possibilitats d’utilitzar determinades tècniques de reinnervació.
Per aquest motiu, no cal esperar que una paràlisi facial es consideri definitivament permanent per sol·licitar una valoració especialitzada. Estudiar-ne l’evolució permet determinar quines possibilitats de recuperació existeixen i quin és el millor moment per plantejar cada tractament.
«El temps d’evolució és crucial. Com més temps hagi passat, el teixit muscular es pot haver atrofiat i, encara que hi fem arribar impuls nerviós, pot ser molt complicat que es torni a moure».
Dr. Francisco J. Cuesta González
Especialista en Cirurgia Oral i Maxil·lofacial de barnaclínic+
En què et podem ajudar?
La cirurgia de reanimació facial no consisteix a realitzar una única intervenció. Es tracta d’un conjunt de procediments que s’adapten a les necessitats de cada pacient amb paràlisi facial per recuperar diferents funcions de la cara.
Recuperar el somriure
La pèrdua del somriure és una de les seqüeles de la paràlisi facial que més pot afectar la qualitat de vida. Mitjançant diferents tècniques de reanimació facial és possible recuperar el moviment de la comissura labial i aconseguir un somriure més equilibrat i natural.
Recuperar el moviment facial
Quan la musculatura encara conserva capacitat de resposta, les tècniques de transferència nerviosa permeten tornar a aportar estímul nerviós als músculs facials per recuperar determinats moviments voluntaris i, en alguns casos, moviments més espontanis.
Millorar el tancament de l’ull
La impossibilitat de tancar completament l’ull provocada per la paràlisi facial no només genera molèsties, sinó que pot comprometre la salut de la superfície ocular.
Disposem de procediments específics destinats a millorar el tancament palpebral, protegir la còrnia i recuperar la funció de la parpella.
Corregir l’asimetria facial
La pèrdua de to muscular pot provocar el descens dels teixits facials i modificar la posició de la comissura de la boca i d’altres estructures.
Les tècniques de suspensió i reposicionament facial permeten millorar la simetria i es poden combinar amb procediments destinats a recuperar el moviment.
Tractar seqüeles complexes
Alguns pacients presenten una paràlisi facial com a seqüela de la cirurgia d’un neurinoma de l’acústic, altres tumors de la base del crani, traumatismes o intervencions complexes de cap i coll.
En aquests casos, l’estratègia s’ha de dissenyar tenint en compte tant la lesió del nervi facial com les intervencions prèvies i l’estat actual dels teixits per seleccionar les tècniques reconstructives més adequades.
Cada paràlisi facial és diferent. El seu tractament també ho ha de ser.
Sol·licita una valoració especialitzada per conèixer quines opcions de cirurgia de la paràlisi facial et poden ajudar a recuperar la funció, el somriure i la qualitat de vida.
Quines tècniques de cirurgia de la paràlisi facial hi ha?
Una de les idees més importants que transmetem durant la primera visita és que no existeix una única cirurgia per a la paràlisi facial. En alguns pacients, la prioritat serà recuperar el somriure. En d’altres, aconseguir un tancament ocular complet per protegir la còrnia. També hi ha casos en què l’objectiu principal consisteix a millorar la simetria facial en repòs o disminuir les seqüeles derivades de cirurgies prèvies. Per aquest motiu, el pla quirúrgic sol combinar diferents procediments per obtenir el millor resultat possible.
Actualment disposem de diferents procediments quirúrgics capaços d’actuar sobre els diversos problemes que pot produir una paràlisi facial. Més que tècniques de cirurgia de la paràlisi facial independents, s’han d’entendre com a eines que el cirurgià combina en funció de les necessitats de cada pacient.
Cirurgia dinàmica: recuperar el moviment
La cirurgia dinàmica té un objectiu molt clar: aconseguir que la cara es torni a moure. Per aconseguir-ho, es creen noves connexions nervioses capaces de portar impuls elèctric fins a uns músculs que han deixat de rebre’n. En altres paraules, es construeixen nous "camins" perquè el cervell es torni a comunicar amb la musculatura facial.
Aquest tipus de cirurgia és el que coneixem com a cirurgia de reanimació facial, ja que busca recuperar moviments actius i no únicament millorar la posició de la cara. Depenent de cada cas i de les fonts nervioses utilitzades, aquests moviments poden ser voluntaris o arribar a ser espontanis quan l’impuls procedeix del nervi facial de l’altre costat de la cara.
«La cirurgia de reanimació facial és el que nosaltres anomenem cirurgia dinàmica».
Dr. Francisco J. Cuesta González
Especialista en Cirurgia Oral i Maxil·lofacial de barnaclínic+
Cirurgia estàtica: millorar la simetria facial
No sempre és possible recuperar el moviment de la cara. En alguns pacients, la musculatura ja no pot respondre encara que aconseguim aportar un nou nervi. En aquestes situacions utilitzem procediments de cirurgia estàtica, l’objectiu dels quals consisteix a reposicionar els teixits que han perdut to per millorar la simetria facial.
Aquestes tècniques actuen de manera similar a un lífting funcional, elevant la comissura labial i altres estructures facials per retornar l’equilibri al rostre, millorar l’aparença en repòs i facilitar determinades funcions quotidianes.
Sovint, la cirurgia estàtica es combina amb procediments dinàmics per optimitzar el resultat final.
Transferències nervioses: crear un nou camí per al somriure
Les transferències nervioses són tècniques de cirurgia dinàmica que permeten aportar estímul nerviós des d’altres nervis funcionals cap a la musculatura facial que ha deixat de rebre’n.
Depenent de les característiques de cada pacient, es poden utilitzar diferents fonts nervioses, com el nervi masseterí, el nervi hipoglòs o el nervi facial del costat sa mitjançant tècniques de cross-face nerve graft.
En determinats casos es poden combinar diferents fonts d’impuls nerviós amb l’objectiu d’aconseguir un resultat tan fisiològic com sigui possible i afavorir diferents tipus de moviment facial.
Després de la intervenció, un programa específic de rehabilitació ajuda el cervell a aprendre a utilitzar aquests nous circuits nerviosos, permetent recuperar progressivament moviments com el somriure i aprofitar la nova font nerviosa per aconseguir el moviment desitjat.
Transferències musculars: quan el múscul ja no es pot recuperar
Si ha transcorregut molt de temps des de la lesió, pot passar que la musculatura facial s’hagi atrofiat i hagi perdut la capacitat de respondre adequadament a un nou estímul nerviós. En aquests casos, aportar un nou nervi ja no és suficient.
La solució consisteix a utilitzar músculs funcionals procedents d’altres regions o aprofitar músculs veïns capaços de generar nous moviments facials. Un dels procediments més utilitzats consisteix a recol·locar el tendó del múscul temporal, un múscul implicat en la masticació, perquè contribueixi a elevar la comissura de la boca i recuperar el somriure.
En altres pacients es poden plantejar transferències musculars lliures, especialment quan es busca reconstruir moviments facials més complexos.
Recuperar el tancament de l’ull
La impossibilitat de tancar completament l’ull constitueix una de les seqüeles de la paràlisi facial més freqüents i potencialment més greus.
Quan la parpella roman oberta, la còrnia perd la seva protecció natural i augmenta el risc d’irritació, ull sec o lesions que poden comprometre la visió. Per aquest motiu, protegir l’ull és sempre una prioritat.
Depenent del grau d’afectació, el tractament pot incloure procediments destinats a reduir la laxitud i millorar la posició de la parpella inferior, així com la col·locació d’un pes palpebral a la parpella superior, que aporta el pes necessari per facilitar un tancament ocular més complet.
Recuperar el somriure: molt més que moure la boca
Per a la majoria de pacients, recuperar el somriure representa molt més que un objectiu quirúrgic. Significa tornar a expressar alegria, comunicar-se sense complexos i recuperar una part fonamental de la seva identitat.
El somriure és un dels gestos més complexos del cos humà i també un dels que més influeixen en les nostres relacions personals. Per aquest motiu, recuperar-ne el moviment requereix seleccionar la tècnica més adequada segons l’estat de la musculatura facial i el temps d’evolució de la paràlisi.
Per recuperar el moviment de la comissura de la boca es poden utilitzar tècniques de reanimació facial que aporten impuls des d’altres nervis o procediments que aprofiten altres músculs, com el múscul temporal, depenent de les característiques de cada pacient.
Avui sabem que no existeix una única tècnica capaç d’aconseguir-ho. En determinats pacients, la combinació de diferents fonts nervioses permet buscar un moviment més fisiològic, mentre que en altres casos caldrà recórrer a tècniques musculars o combinar procediments dinàmics i estàtics.
En tots aquests casos, cirurgia i rehabilitació formen part d’un mateix procés, ja que després de crear una nova via nerviosa o muscular cal aprendre a utilitzar-la i integrar-la progressivament en l’expressió facial.
Per què operar la teva paràlisi facial a barnaclínic+?
Escollir on realitzar una cirurgia de la paràlisi facial implica molt més que triar un hospital.
La cirurgia de reanimació facial requereix un abordatge altament especialitzat i pot combinar coneixements de cirurgia reconstructiva, cirurgia maxil·lofacial, neurocirurgia, rehabilitació, neurofisiologia i oftalmologia. L’experiència de l’equip i la coordinació entre especialistes són fonamentals per seleccionar les tècniques més adequades en cada cas i acompanyar el pacient durant tot el procés de recuperació.
A barnaclínic+ posem a disposició del pacient un equip multidisciplinari de professionals vinculats a l’Hospital Clínic de Barcelona, amb experiència en el tractament de la paràlisi facial i les seves seqüeles, des de la valoració inicial i la planificació quirúrgica fins a la rehabilitació i el seguiment posterior.
Experiència en cirurgia de reanimació facial
La cirurgia de la paràlisi facial és una de les àrees més complexes de la cirurgia reconstructiva. El nostre equip compta amb experiència en tècniques avançades de reanimació facial, reconstrucció del nervi facial, transferències nervioses, transferències musculars, cirurgia palpebral i procediments destinats a recuperar el somriure i la mobilitat facial.
El Dr. Francisco J. Cuesta González, especialista en Cirurgia Oral i Maxil·lofacial de l’Hospital Clínic de Barcelona i barnaclínic+, té entre les seves àrees d’especialització la cirurgia de la paràlisi facial i les tècniques de reanimació facial.
Cada intervenció es planifica de manera individual per seleccionar la combinació de tècniques que millor s’adapti a les característiques de cada pacient.
Totes les opcions terapèutiques en una mateixa unitat
No tots els pacients necessiten el mateix tipus de cirurgia de la paràlisi facial. Alguns es beneficiaran de cirurgia dinàmica, d’altres de procediments estàtics i molts obtindran millors resultats combinant cirurgia, rehabilitació especialitzada i seguiment funcional.
Poder valorar aquestes diferents alternatives de manera coordinada permet dissenyar un tractament personalitzat segons la causa de la paràlisi, el temps d’evolució, l’estat de la musculatura facial i les funcions que es volen recuperar.
Un equip multidisciplinari especialitzat
La cirurgia de la paràlisi facial requereix la col·laboració de diferents especialistes. A barnaclínic+ treballem de manera coordinada entre professionals de Cirurgia Plàstica i Reconstructiva, Cirurgia Oral i Maxil·lofacial, Neurocirurgia, Medicina Física i Rehabilitació, Neurologia, Oftalmologia i Otorinolaringologia.
Aquesta visió global permet abordar no només la cirurgia, sinó també totes les seqüeles funcionals associades a la lesió del nervi facial.
Planificació, precisió i seguretat
La planificació individualitzada de cada intervenció i les tècniques microquirúrgiques, quan estan indicades, permeten abordar diferents procediments de reconstrucció i reanimació facial adaptats a les característiques de cada pacient.
L’objectiu és seleccionar l’alternativa més adequada en cada cas buscant el millor equilibri possible entre recuperació funcional, seguretat i naturalitat del resultat
Entorn Hospital Clínic de Barcelona
barnaclínic+ forma part de l’entorn assistencial vinculat a l’Hospital Clínic de Barcelona, un dels centres de referència nacionals i internacionals.
Aquest entorn afavoreix l’abordatge multidisciplinari de pacients amb paràlisi facial, especialment en casos complexos o quan apareix com a conseqüència d’un neurinoma de l’acústic, altres tumors de la base del crani, traumatismes o intervencions quirúrgiques prèvies.
Preguntes freqüents sobre la cirurgia de la paràlisi facial
Quan està indicada la cirurgia de la paràlisi facial?
La cirurgia de la paràlisi facial se sol plantejar quan la recuperació espontània no es produeix o persisteixen seqüeles importants que afecten la funció facial, el somriure o el tancament de l’ull. La indicació depèn de la causa de la lesió, del temps d’evolució i de l’estat del nervi i de la musculatura facial.
Quant de temps puc esperar per valorar una cirurgia de paràlisi facial?
No existeix un termini únic vàlid per a tots els pacients. Tanmateix, el temps d’evolució és un factor important perquè, si la musculatura facial deixa de rebre estímul nerviós, es pot atrofiar progressivament i condicionar les tècniques de reanimació facial que es poden utilitzar.
Per aquest motiu, davant d’una paràlisi facial que no evoluciona favorablement és recomanable realitzar una valoració especialitzada sense esperar necessàriament que es consideri permanent.
És possible operar una paràlisi facial de fa diversos anys?
Sí. Una paràlisi facial de llarga evolució també pot tenir opcions de tractament, tot i que algunes tècniques de reinnervació depenen de l’estat de conservació de la musculatura facial. Quan el múscul ja no pot respondre adequadament a un nou estímul nerviós, es poden valorar altres alternatives, com ara transferències musculars o procediments estàtics destinats a millorar determinades funcions i la simetria facial.
Quina diferència hi ha entre cirurgia dinàmica i cirurgia estàtica?
La cirurgia dinàmica busca recuperar el moviment facial mitjançant noves connexions nervioses o musculars. La cirurgia estàtica millora la posició i la simetria facial quan recuperar el moviment de la cara ja no és possible o com a complement d’altres procediments.
Es pot tornar a somriure després d’una paràlisi facial?
Existeixen diferents tècniques de cirurgia de reanimació facial destinades a recuperar el moviment de la comissura de la boca i reconstruir el somriure. Depenent del temps d’evolució i de l’estat de la musculatura facial, es poden utilitzar transferències nervioses, transferències musculars o procediments com la transferència del múscul temporal.
El grau i el tipus de recuperació dependran de les característiques de cada pacient i de la tècnica utilitzada.
Què són les transferències nervioses?
Les transferències nervioses són procediments de reanimació facial que utilitzen l’estímul procedent d’altres nervis funcionals per tornar a portar senyal nerviós cap a determinats músculs de la cara i recuperar moviment.
Després de la cirurgia, la rehabilitació especialitzada ajuda el pacient a aprendre a utilitzar aquestes noves vies nervioses per aconseguir el moviment desitjat.
Què passa si no puc tancar completament l’ull després d’una paràlisi facial?
Si no pots tancar completament l’ull, la superfície ocular pot quedar exposada i augmentar el risc de sequedat, irritació o lesions corneals. Existeixen tractaments específics destinats a protegir l’ull i millorar el tancament palpebral, incloent-hi procediments per corregir la laxitud de la parpella inferior i, quan està indicat, la col·locació d’un pes palpebral a la parpella superior.
La cirurgia elimina completament l’asimetria facial?
L’objectiu és aconseguir la màxima recuperació funcional i de la simetria possible, però els resultats varien segons la causa de la paràlisi, el temps d’evolució, l’estat de la musculatura facial i les tècniques utilitzades.
Abans d’indicar una intervenció és fonamental establir amb cada pacient quines millores es poden esperar de manera realista en el seu cas.
Quant de temps triga la recuperació de la cirurgia de la paràlisi facial?
La recuperació d’una cirurgia de la paràlisi facial depèn del tipus d’intervenció realitzada. En les tècniques de reanimació facial, els nous moviments solen aparèixer de manera progressiva durant els mesos posteriors a la cirurgia i continuen millorant gràcies a la rehabilitació especialitzada i a l’aprenentatge de les noves vies nervioses o musculars.
Necessitaré rehabilitació després de la cirurgia?
En les tècniques de reanimació facial, la rehabilitació forma part del tractament i té un paper fonamental en la recuperació. Permet aprendre a utilitzar les noves connexions nervioses, millorar la coordinació muscular i optimitzar el resultat funcional.
La cirurgia de la paràlisi facial millora només l’estètica?
No. Tot i que la simetria facial millora en molts pacients, l’objectiu principal és recuperar funcions essencials com somriure, tancar l’ull, parlar, menjar o expressar emocions amb més naturalitat.
La paràlisi facial també pot dificultar el control de la saliva i altres funcions quotidianes i afectar la manera com una persona es comunica i es relaciona amb els altres.
Recuperar el somriure comença amb una valoració especialitzada
Cada paràlisi facial és diferent i requereix un tractament personalitzat. El nostre equip et pot ajudar a conèixer quines opcions quirúrgiques existeixen en el teu cas i quines són les possibilitats reals de recuperació.
Sol·licita una primera visita i descobreix com la cirurgia de reanimació facial et pot ajudar a recuperar la funció, l'expressió i la confiança.
BLOG
La paràlisi facial es cura, gairebé sempre
La paràlisi facial és una malaltia que produeix dèficits funcionals com la incapacitat per tancar l’ull i aixecar la cella del costat afectat, menjar, parlar, somriure, respirar adequadament pel nas, etc. Malgrat que es pot fer vida relativament normal amb paràlisi facial, la persona afectada experimentarà sensació de debilitat muscular en la meitat de la […] La entrada La paràlisi facial es cura, gairebé sempre aparece primero en Blog de Rehabilitación.
Neurinoma de l’acústic: causes, símptomes, tractament i complicacions
El neurinoma de l’acústic o també anomenat schwannoma vestibular és un tumor benigne produït pel creixement descontrolat de les cèl·lules que revesteixen al nervi vestibular (Cels. de Schwann). Sol tenir un creixement lent però de vegades a causa de la seva mida i la compressió d’estructures veïnes pot crear problemes vitals. Per aquest motiu, caldrà […] La entrada Neurinoma de l’acústic: causes, símptomes, tractament i complicacions aparece primero en Blog de Rehabilitación.
Fases de la paràlisi facial i tractament per a cada una d’elles
Hi ha tres fases de la paràlisi facial segons el moment evolutiu. Depenent en quina fase de la paràlisi facial es trobi el pacient, s’ha de dur a terme un tractament o un altre, sempre són tractaments individualitzats. Amb això es pretén millorar el control motor, la qualitat del moviment i la funcionalitat facial, i […] La entrada Fases de la paràlisi facial i tractament per a cada una d’elles aparece primero en Blog de Rehabilitación.