Com es diagnostica la diabetis?
El diagnòstic de la diabetis s’estableix mitjançant anàlisis de sang que avaluen els nivells de glucosa i altres paràmetres metabòlics. Les proves utilitzades habitualment són:
Proves diagnòstiques principals
· Glucosa en dejú
(Es considera diabetis quan ≥ 126 mg/dl en dues determinacions).
· Hemoglobina glicada (HbA1c)
(Diagnòstic de diabetis quan ≥ 6,5%).
· Prova de sobrecàrrega oral de glucosa (SOG o "corba")
(Diabetis si la glucosa ≥ 200 mg/dl a les 2 hores).
En casos de sospita de diabetis tipus 1, especialment en persones joves, de debut ràpid o amb símptomes intensos, pot ser necessari avaluar autoanticossos específics (GAD65, IA-2, ZnT8, insulina), que ajuden a distingir entre els diferents tipus de diabetis.
Valors normals de glucosa
· Dejú: 70-99 mg/dl
· Postprandial (2 hores després de la SOG): < 140 mg/dl
Valors persistentment elevats (sobretot per sobre de 160-180 mg/dl durant diversos dies) poden provocar els tres símptomes clàssics coneguts com les 3-P:
Símptomes clàssics de la diabetis
· Poliúria: augment de la quantitat d’orina.
· Polidípsia: set excessiva.
· Pèrdua de pes involuntària.
Altres símptomes freqüents que ens han d’alertar
· Fam constant
· Visió borrosa
· Fatiga o decaïment
· Infeccions freqüents (urinàries, cutànies...)
· Curació lenta de ferides
· Irritabilitat o canvis d’humor
· Nàusees o malestar general
Important en la diabetis tipus 1
Avui sabem que, abans que apareguin els símptomes, la diabetis tipus 1 es pot detectar mitjançant proves de cribratge d’autoanticossos, que identifiquen la malaltia en fases molt primerenques.
→ Això permet un diagnòstic precoç, evitar debuts en cetosi i planificar un seguiment adequat.