7 juny, 2024
Nous tipus de diabetis: Què els defineix i com es classifiquen?
En els últims anys s’han proposat canvis en la classificació de la diabetis o, millor dit, nous tipus de diabetis. No obstant això, preferim començar revisant idees bàsiques. La diabetis, més que una malaltia, és un conjunt de processos que provoquen nivells anormalment alts de glucosa (sucre) en sang. Vegem en què consisteixen els nous subtipus de diabetis i com s’elaboren les diferents classificacions.
Nivells de glucosa per al diagnòstic de la diabetis
De fet, aquests nivells de glucosa, sempre que es confirmin en una segona determinació, diagnostiquen la diabetis:
- Glucosa en sang en dejú ≥126 mg/dl
- Hemoglobina glicada ≥ 6,5%
- Glucosa en sang ≥ 200 mg/dl després d’un test de sobrecàrrega oral de glucosa (corba de glucosa)
Existiria la possibilitat de diagnosticar diabetis sense necessitat de confirmar les dades de les anàlisis en algú que presentés alhora nivells de glucosa ≥ 200 mg/dl i símptomes compatibles d’hiperglucèmia. Aquí hem de deixar clar que la diabetis generalment no provoca símptomes. Els símptomes de la diabetis només apareixen amb nivells molt alts de glucosa si aquests persisteixen durant dies. De fet, els símptomes de la diabetis són deguts o a l’excreció anòmala de glucosa en l’orina (excés d’orina –> deshidratació –> set –> excés d’ingesta de líquids) o a l’ús de reserves grasses com a font d’energia (pèrdua de pes –> cetosi –> cetoacidosi).
Què defineix els tipus de diabetis?
Fet el diagnòstic de la diabetis, es fa més complex definir el tipus de diabetis, ja que no tenim tan clar els criteris que els defineixen. De fet, la diabetis tipus 2, la més freqüent, només s’hauria de diagnosticar després de descartar raonablement altres tipus de diabetis, com la diabetis tipus 1 (provocada pel propi sistema immune), la monogènica (causada per alteracions genètiques concretes que fan que es redueixi la secreció d’insulina), o la diabetis secundària a malalties globals del pàncrees (fonamentalment pancreatitis o fibrosi quística). Malgrat això, el més habitual és que la majoria de les persones adultes que reben un diagnòstic de diabetis siguin ateses com a persones amb diabetis tipus 2.
“La diabetis tipus 2, la més freqüent, només s’hauria de diagnosticar després de descartar raonablement altres tipus de diabetis, com la diabetis tipus 1, la monogènica o la diabetis secundària a malalties globals del pàncrees”
Dr. Jesús Blanco, endocrinòleg del Clínic Barcelona i de barnaclínic+
Tipus de diabetis del Dr. Groop
Per resoldre el problema que genera el fet que dins de la categoria “diabetis tipus 2” s’incloguin processos molt diferents en el seu origen, s’han proposat diferents sub-classificacions. No obstant això, no s’ha implementat eficaçment a efectes pràctics. La que més interès ha despertat està proposada pel grup del Dr. Leif Groop, de Finlàndia, i sub-classifica els tipus de diabetis de les persones adultes en:
- Diabetis per dèficit de secreció d’insulina de causa autoimmune (equivaldria al que coneixem com a diabetis tipus 1)
- Diabetis per dèficit de secreció d’insulina sense que es trobin proves d’alteracions autoimmunes
- Diabetis provocada per resistència greu a la insulina
- Diabetis associada a obesitat severa
- Diabetis vinculada a l’envelliment
Tipus de diabetis tipus 1
Si volem encara seguir compartimentant el diagnòstic de la diabetis, la mateixa diabetis tipus 1 compta amb dues línies de sub-classificació. Per una banda, una proposta molt ben acceptada a nivell internacional, que té en compte el curs evolutiu i la divideix en 3 estadis:
- Presència de nivells detectables d’anticossos contra la cèl·lula beta en sang (anti-GAD, IA2, insulina o ZnT8 en els seus noms tècnics)
- Alteració incipient en els nivells de glucosa
- Nivells anormals de glucosa compatible amb diagnòstic de diabetis
Per altra banda, i d’una manera no tan aplicada en les consultes, s’han definit dos tipus de diabetis tipus 1 o endotips. L’endotip 1 es presenta generalment en nens menors de 13 anys i es caracteritza per ser una diabetis d’aparició “brusca”, en la qual hi ha “molt” atac del sistema immune contra la cèl·lula beta. L’endotip 2, que apareix més tardanament, fins i tot en edat adulta, és d’evolució més lenta i en ell el sistema immune sembla atacar amb menys intensitat les cèl
·lules productores d’insulina.
En altres textos intentarem transmetre com vinculem aquestes propostes de classificació de la diabetis amb el tractament personalitzat dels diferents tipus de diabetis en les nostres consultes.