25 juliol, 2018
Diagnòstic de les alteracions en les glàndules suprarenals
Hem parlat amb anterioritat de què són, per a què serveixen i com poden emmalaltir les glàndules suprarenals. La funció d’aquestes glàndules endocrines és summament complexa i és de crucial importància per al normal funcionament del nostre organisme. Per aquest motiu, és molt important establir el diagnòstic precís de les malalties i alteracions que poden estar afectant a les glàndules suprarenals.
La importància de l’anatomia de les glàndules suprarenals en el diagnòstic d’alteracions
Com hem dit, la funció de les glàndules suprarenals és complexa i molt important. És per això que, per poder tractar aquests pacients, és fonamental diagnosticar com més aviat i de forma precisa les malalties derivades de la seva disfunció i la localització dels tumors suprarenals que poguessin aparèixer. Per dur a terme un correcte diagnòstic de les alteracions en les glàndules suprarenals és imprescindible conèixer la seva anatomia: Aquestes glàndules tenen dues zones anatòmiques clarament diferenciades. Cadascuna d’elles produeix un tipus diferent d’hormones, de manera que, esbrinant les alteracions hormonals que pateix el pacient, podrem conèixer quina part de la glàndula ha emmalaltit i, amb això, podrem dirigir millor la seqüència diagnostica.
“Per dur a terme un correcte diagnòstic de les alteracions en les glàndules suprarenals és imprescindible conèixer la seva anatomia”
Classificació de les alteracions de les glàndules suprarenals
A l’hora de realitzar el diagnòstic, hem de valorar diferents aspectes de la malaltia. Hi ha una classificació molt utilitzada que divideix les alteracions de les glàndules suprarenals segons el tipus de teixit on s’assenta el problema (que es correspondrà amb la secreció d’una determinada hormona) i la seva localització anatòmica. Amb aquesta classificació, podem diferenciar entre alteracions de l’escorça o de la medul·la. Atenent al seu comportament, distingirem entre lesions benignes o malignes, o si són funcionantes o no.
“Hi ha una classificació que divideix les alteracions de les glàndules suprarenals segons el tipus de teixit on s’assenta el problema i la seva localització anatòmica, que ens ajuda a distingir entre lesions benignes o malignes”
Després d’això podrem començar amb la seqüència d’anàlisi bioquímics i proves radiològiques complementàries que ens ajudaran a conèixer la magnitud del problema a tractar.
