Per detectar el càncer de pròstata s'utilitzen principalment els marcadors en sang i l'exploració de la pròstata.

FASE 1 - Visita amb l'especialista i anàlisi de biomarcadors

El visitarà un uròleg especialista en el diagnòstic de patologies de la pròstata i, si ho considera necessari, li realitzarà una exploració física mitjançant tacte rectal i demanarà un diagnòstic bioquímic. I és que, a partir dels 50 anys -i en alguns casos abans- és recomanable realitzar anàlisis de sang en les quals es mesuri determinats valors. Un dels més rellevants és l'antigen prostàtic específic o PSA. Aquest marcador ajuda a predir el risc de patir càncer de pròstata i serveix per adaptar les visites i el procés de diagnòstic.

FASE 2 - Exploració de la pròstata

L'exploració de la pròstata està dividida alhora en dos processos: la realització de proves d'imatge i la biòpsia. Les proves d'imatge permeten identificar amb precisió lesions a la pròstata i, en alguns casos per si soles i en altres al costat de la biòpsia, ajuden a diferenciar entre lesions d'alt i de baix risc. Així, doncs, l'exploració prostàtica permet diagnosticar lesions, però també identificar el grau de gravetat i ajuden a definir el tractament posterior.

Proves d'imatge

Ecografia prostàtica

L'ecografia transrectal de la pròstata és una prova d'ultrasons que permet verificar la dimensió i la morfologia de la glàndula prostàtica. A més, encara que no amb la precisió de la ressonància magnètica, permet valorar la presència de lesions, inflamació o formacions anormals.

Ressonància magnètica

La ressonància magnètica prostàtica és una prova d'imatge que serveix per estudiar la forma, la mida i el senyal de la pròstata. Davant de canvis de mida, forma o senyal de la glàndula prostàtica, el radiòleg informarà sobre la possible presència d'una inflamació (prostatitis), un engrandiment (hiperplàsia de pròstata) o un tumor (càncer de pròstata). En aquest sentit, no només descriurà la presència o no de lesions, també informarà sobre la probabilitat que aquestes siguin malignes o el grau de malignitat.

Amb la ressonància magnètica prostàtica som capaços de diagnosticar al voltant del 85% dels càncers de pròstata, sobretot els més agressius i més grans.

A més, la ressonància magnètica ens permet realitzar biòpsies dirigides i biòpsies per fusió, molt més precises i precises i amb menys afectació per al pacient.

Biòpsia de la pròstata

La biòpsia de pròstata és una prova de diagnòstic en la qual es pren una mostra de teixit prostàtic per analitzar-ho al laboratori. Se sol realitzar davant la presència de PSA alt, tacte rectal sospitós i/o sospites de lesions a les proves d'imatge.

Biòpsia transrectal

La biòpsia transrectal de pròstata se sol fer amb anestèsia local. El guiat amb ecografia permet al professional ser més precís i prendre la mostra a la zona de la pròstata afectada.

Biòpsia dirigida

Si a la biòpsia transrectal de pròstata convencional s'utilitza l'ecografia per identificar la zona afectada, a la biòpsia dirigida s'utilitza la ressonància magnètica. La biòpsia dirigida per ressonància magnètica permet ser molt més precisos i ofereix imatges més detallades de la pròstata.

Biòpsia per fusió

La biòpsia de pròstata per fusió és un procediment ambulatori que permet obtenir mostres de teixit prostàtic combinant les imatges de la ressonància magnètica i de l'ecografia. Ajuntant les imatges d'aquestes proves es crea un model tridimensional de la pròstata, cosa que ofereix la major precisió possible en la presa de mostres, un diagnòstic més precís, una millor identificació i anàlisi de les lesions i, atès que es realitza mitjançant anestèsia local, més confort per al pacient.

PROVES I PREU A BARNACLÍNIC+

El tipus de persones que ha de considerar fer un diagnòstic precoç del càncer de pròstata és:

· Tots els homes a partir dels 50 anys

· Quan hi ha antecedents familiars de càncer de pròstata, caldria avançar aquestes proves als 45 anys

· Persones amb algunes mutacions genètiques concretes haurien de fer-ho a partir dels 40 anys

· Cada any a Espanya es diagnostiquen prop de 30.000 nous casos de càncer de pròstata

· És la tercera causa de mort per càncer al sexe masculí, després del càncer de pulmó i el colorectal

· L'envelliment és el principal factor associat a aquesta malaltia

· Un de cada tres homes de més de 50 anys tindrà un càncer de pròstata

· La majoria dels casos es diagnostica en fase localitzada i als països d'alts ingressos menys del 10% dels càncers de pròstata es diagnosticarà d'inici en fase metastàtica

· Quan es diagnostica en fase localitzada, s'aconsegueixen taxes de supervivència fins al 98% dels casos

Actualment existeixen diversos tractaments per al càncer de pròstata localitzat, que varien en funció del grau de desenvolupament de la malaltia i les pròpies característiques del pacient.

Cirurgia del càncer de pròstata - La prostatectomia radical

El més emprat quan es pensa que el càncer de pròstata no s'ha propagat és la prostatectomia radical. Aquest tractament del càncer de pròstata consisteix en una cirurgia que extirpa tota la glándula prostàtica i una mica del teixit que l'envolta, com les vesícules seminals. De vegades també s'extirpen els ganglis limfàtics propers.

Radioteràpia

En alguns casos també es pot plantejar l'ús de radioteràpia per al tractament de la pròstata sense necessitat d'extirpar-la.

Altres tractaments

Altres tractaments que també són molt usats són la crioteràpia o la teràpia focal. En tot cas, l'elecció d'un procediment o un altre dependrà de les característiques del tumor i del pacient mateix.

Quan el diagnòstic del càncer de pròstata es realitza en un estadi molt localitzat, la supervivència pot arribar a assolir el 98% dels casos. No obstant això, hi ha un petit percentatge de pacients que no es poden curar, per als quals no obstant això hi ha tractaments que poden ajudar a augmentar la seva supervivència i qualitat de vida.