31 octubre, 2018
Miopia i glaucoma, estan relacionats?
La miopia és la forma més comuna d’error de refracció ocular, afectant aproximadament 1.600 milions de persones a tot el món (que representen aproximadament el 22% de la població) i es preveu que augmenti la seva prevalença a 2.500 milions el 2020. L’associació entre miopia i glaucoma està ben establerta, entre el 6% i el 29% dels pacients amb glaucoma primari d’angle obert presenten miopia simultàniament.
GRAUS DE MIOPIA
Segons el grau de miopia podem distingir entre una forma benigna, amb errors de refracció més lleus de fins a -5 diòptries i absència d’alteracions en les diferents estructures oculars. I una forma de miopia alta (o patològica), que representa el 27-33% de tots els pacients miops, en la qual els errors refractius extrems de ≥ -6.00D i una longitud de l’ull de> 26 mm s’associen amb progressius canvis degeneratius del fons d’ull, deformació del disc òptic, aprimament de la retina i atròfia coroïdal. Aquestes manifestacions clíniques predisposen un major risc per a l’individu de desenvolupar altres alteracions oculars. Així doncs, podem relacionar miopia i glaucoma, però també miopia i degeneració macular, despreniment de retina o cataracta .
a) Globus ocular de major longitud axial associat a alta miopia
b) Globus ocular de mida normal
MIOPIA: UN FACTOR DE RISC DE GLAUCOMA
Els estudis basats en la població han demostrat que les probabilitats de desenvolupar glaucoma augmenten amb l’augment de la gravetat de la miopia. Aquesta relació entre miopia i glaucoma es dóna perquè, l’augment de la longitud de l’ull dels miops afecta el factor contribuent més important per al desenvolupament del glaucoma. Els ulls d’una persona amb miopia ja presenten alteracions, causant una major fragilitat a nivell de les fibres nervioses que componen el nervi òptic, el qual és mes susceptible als augments de pressió intraocular.
“Les probabilitats de desenvolupar glaucoma augmenten amb l’augment de la gravetat de la miopia”
Dra. Elena Milla
HIPERMETROPIA I GLAUCOMA
Com hem dit a l’inici, la miopia s’associa amb un augment de la prevalença del glaucoma d’angle obert, mentre que la hipermetropia s’associa amb una major prevalença de glaucoma d’angle estret. L’ull del pacient amb hipermetropia és (al contrari que en la miopia) de mida petita i, per tant, l’espai intraocular destinat al drenatge de l’humor aquós (líquid intraocular) es veu molt reduït, amb el risc que aquest líquid quedi retingut de manera brusca a l’interior de l’ull, causant una crisi de glaucoma agut.
“La miopia s’associa amb un augment de la prevalença del glaucoma d’angle obert, mentre que la hipermetropia s’associa amb una major prevalença de glaucoma d’angle estret”
Dra. Elena Milla
DIAGNÒSTIC DEL GLAUCOMA A L’ULL MIOP
Les característiques de l’ull miop anteriorment esmentades fan que diagnosticar un glaucoma en aquests ulls sigui en ocasions un repte per l’oftalmòleg, sobretot a majors graus de miopia.
En primer lloc, l’avaluació de la pressió intraocular (PIO) per si sola pot resultar ambigua per identificar el glaucoma en pacients amb miopia alta a causa del fet que la PIO depèn significativament del gruix de la còrnia. El gruix de la còrnia varia segons el grup ètnic i és característicament prim als ulls miops (el que fa que siguin més propensos a un resultat negatiu per a l’elevació de la PIO). Una dificultat afegida al diagnòstic de glaucoma a l’ull miop és que molts d’aquests pacients han estat intervinguts de cirurgia refractiva mitjançant làser excimer (LASIK o PRK) a fi d’evitar l’ús d’ulleres o lents de contacte. En aquest cas, el mesurament de la PIO resulta encara més enganyosa pel fet que aquesta cirurgia es realitza sobre la còrnia, que és l’estructura sobre la qual també es realitzen els mesuraments de PIO.
En segon lloc, els nervis òptics de molts pacients amb miopia alta estan acompanyats de canvis com inclinació, aspecte torsional, atròfia circumdant, etc. que fa que siguin més difícils d’avaluar i de decidir si realment presenten canvis deguts al glaucoma. A més, aquestes alteracions es poden veure reflectides en les proves de diagnòstic del glaucoma com ara: el camp visual o la tomografia òptica de referència, confonent els resultats.
Fons d’ull esquerre que mostra un nervi òptic (1), vasos sanguinis (2) i màcula (3) de característiques normals
Fons d’ull d’un pacient amb miopia severa que mostra una gran atròfia al voltant del nervi òptic (1), atròfia corio retiniana i alteracions vasculars (2) i alteracions maculars (3).
MIOPIA I GLAUCOMA ÉS POSSIBLE LA CIRURGIA REFRACTIVA LÀSER (LASIK O PRK)?
En el cas de glaucomes moderats o severs, NO és recomanable realitzar aquesta cirurgia per tres motius fonamentals:
- A la cirurgia LASIK s’ha d’aplicar un anell de succió que causa durant uns segons un augment molt elevat de la PIO, amb el consegüent risc que això comporta per a un nervi òptic ja danyat.
- La cirurgia comporta un aprimament de la còrnia i, per tant, com s’ha descrit anteriorment, un falsejament en els mesuraments de la PIO.
- Després de la cirurgia refractiva s’ha d’utilitzar de manera perllongada col·liris amb corticoides que són fàrmacs que poden també causar un augment de la PIO.
En el cas de hipertensions oculars o formes de glaucoma molt lleus, s’ha d’estudiar cada cas individualment i, si no hi ha un altre tipus d’alteracions oculars i la PIO està completament estabilitzada, el pacient es pot sotmetre a aquest tipus de cirurgies.
Havent vist que hi ha una relació directa entre miopia i glaucoma, és fonamental que tots els pacients miops acudeixin al metge oftalmòleg almenys un cop l’any per tal de ser examinats en detall per descartar l’inici de la patologia glaucomatosa. Detectar de manera precoç i començar un tractament anti-glaucomatós serà fonamental per frenar l’avanç d’aquesta malaltia.
“És fonamental que tots els pacients miops acudeixin al metge oftalmòleg almenys un cop l’any per tal de ser examinats en detall per descartar l’inici d’un glaucoma”
Dra. Elena Milla
