21 juliol, 2022

L’Hospital Clínic fa el segon trasplantament d’úter d’Espanya

Un any i mig després d’haver fet el primer trasplantament d’úter d’Espanya, l’Hospital Clínic ha tornat a fer aquesta operació el mes d’abril passat. Una mare va donar el seu úter perquè la seva filla pogués quedar embarassada en una intervenció que ha estat liderada pel Dr. Francisco Carmona, cap del Servei de Ginecologia de l’Hospital Clínic i cirurgià ginecològic de barnaclínic+, i el Dr. Antonio Alcaraz, cap del Servei d’Urologia i de Trasplantament renal de l’Hospital Clínic i de cirurgià urològic i de trasplantament de barnaclínic+.

L’operació, que va tenir una durada de 18 hores de durada, es va desenvolupar amb normalitat i dos mesos després la pacient va tenir la primera menstruació. Ara s’espera que a finals d’aquest any es pugui implantar el primer embrió. “El que determinarà que tota aquesta operació hagi estat un èxit serà que la dona arribi a donar llum. Estem en un projecte molt ambiciós i il·lusionant, en què estem avançant de manera adequada. Però encara no hem arribat a la meta”, explica el Dr. Francisco Carmona.

El trasplantament d’úter, una cirurgia de gran complexitat

L’úter és un òrgan molt complex, amb una xarxa de venes petites i fràgils en lloc de venes visibles i ben establertes, com passa en altres òrgans. Quan no hi ha embaràs, està molt poc vascularitzat i aquí rau part de la complexitat d’aquesta cirurgia. “Hem estat treballant un total de set cirurgians i hi ha durant la intervenció diferents pics de complexitat on la viabilitat de l’òrgan depèn que tots estiguem absolutament concentrats”, explica el Dr. Antonio Alcaraz, que afegeix que “estem parlant probablement del trasplantament més complex que s’emprèn, només equiparable al trasplantament de cara. Amb la diferència que en aquest últim és possible un èxit parcial, mentre que al d’úter o surt bé o surt malament, no hi ha terme mitjà”.

“El trasplantament d’úter és probablement el més complex que s’emprèn, només equiparable al trasplantament de cara. Amb la diferència que en aquest últim és possible un èxit parcial, mentre que al d’úter o surt bé o surt malament, no hi ha terme mitjà”

Dr. Antonio Alcaraz, cap del Servei d’Urologia i de Trasplantament renal de l’Hospital Clínic i de cirurgià urològic i de trasplantament de barnaclínic+

Per al Dr. Francisco Carmona, el moment més transcendental de l’operació és just abans d’extreure l’òrgan de la donant, quan ja s’ha separat de les estructures que el mantenen fix en la seva anatomia. “En aquest moment en què l’úter està només unit per les venes i artèries que conservarem i obrim la vagina per extreure’l és un moment especialment complicat. En aquell moment és extremadament fàcil cometre un error que lesioni la vascularització i perdem l’òrgan”.

“El moment en què l’úter està només unit per les venes i artèries que conservarem i obrim la vagina per extreure’l és un moment especialment complicat”

Dr. Francisco Carmona, cap del Servei de Ginecologia de l’Hospital Clínic i cirurgià ginecològic de barnaclínic+

Canvis en el procediment respecte del primer trasplantament d’úter d’Espanya

Tot i que només hagi passat un any i mig del primer trasplantament d’úter d’Espanya, realitzat pel mateix equip, per a aquesta nova intervenció han introduït algunes modificacions. Una ha tingut a veure amb la possibilitat de comptar aquesta vegada amb un exoscopi, un dispositiu incorporat fa pocs mesos a l’hospital i que consisteix en una lent de gran augment i d’alta definició d’imatge.

També s’han modificat alguns procediments com la quantitat d’embrions viables de què es disposarà. En el primer trasplantament d’úter es va disposar de quatre embrions sans, però en aquesta ocasió se n’han aconseguit 16, cosa que augmenta les possibilitats d’embaràs en aquesta segona ocasió.

Trasplantament d’úter de mare a filla

Si en el cas del primer trasplantament van ser dues germanes, aquesta vegada la donant ha estat una mare amb el desig de veure com la seva filla tenia un fill propi. “Jo sempre he volgut que ella fos mare. Cada cop que veia la meva altra filla amb el seu fill, sempre tenia pena que no pogués ser mare. Havíem pensat primer que fos la seva germana qui li donés l’úter, però li vaig dir que no, que encara era molt jove”, explica Marilen González.

“El 22 de maig vaig tenir la meva primera regla i va ser una cosa impactant. En teoria, després de sis mesos es farà la primera transferència d’embrió i esperem que tot vagi bé”, afegeix Maira Montes, receptora del trasplantament.

El Dr. Antonio Alcaraz destaca la importància que pot tenir per a algunes dones el poder arriba a ser mares, un sentiment que ha de ser comprès i respectat. És cert que l’úter no és un òrgan vital, que es pot viure sense ser mare. Però també és cert que fins i tot hi ha suïcidis entre les dones que no poden tenir fills perquè és una cosa que se’ls fa insuportable”.

És cert que l’úter no és un òrgan vital, que es pot viure sense ser mare. Però també és cert que fins i tot hi ha suïcidis entre les dones que no poden tenir fills perquè és una cosa que se’ls fa insuportable”

Dr. Antonio Alcaraz

Cirurgia del més alt nivell

Actualment a tot el món s’han fet aproximadament 100 trasplantaments d’úter i la viabilitat és al voltant del 80%. Ja han nascut 30 nens fins ara. En general, s’espera uns 6 mesos després de l’operació per fer la transferència d’un embrió i les dones se solen quedar embarassades entre la quarta i la cinquena transferència. Amb aquest tipus de trasplantament hi ha un 40% de nadons sans viables, mentre que amb la fecundació in vitro estàndard, la taxa de nadons viables per parella que inicia el procés no arriba al 20%.

El Dr. Francisco Carmona destaca l’èxit que suposa per a l’Hospital Clínic haver pogut realitzar aquests trasplantaments, que el col·loquen entre l’elit quirúrgica mundial. “La dificultat del trasplantament és molt transcendent. No només la dificultat tècnica de la cirurgia. L’Hospital Clínic ha demostrat que és capaç d’organitzar un equip i fer una intervenció que només vuit o deu equips a tot el món han fet alguna vegada”.

“La dificultat del trasplantament és molt transcendent. No només la dificultat tècnica de la cirurgia. L’Hospital Clínic ha demostrat que és capaç d’organitzar un equip i fer una intervenció que només vuit o deu equips a tot el món han fet alguna vegada”

Dr. Francisco Carmona

Un ambiciós projecte de recerca

Aquesta operació, emmarcada en un projecte de recerca que es va iniciar fa cinc anys, pretén validar la viabilitat d’aquesta cirurgia amb la realització de cinc trasplantaments en dones amb síndrome de Rokitansky al llarg del projecte. Aquesta síndrome suposa un defecte congènit a l’aparell reproductor femení, les dones que el tenen neixen sense úter ni trompes de Fal·lopi.

El projecte involucra un equip format per més de 50 professionals, i 20 van ser els que van dur a terme l’operació, entre especialistes en cirurgia urològica i ginecològica, d’anestèsia i personal d’infermeria. Es posa així de manifest la capacitat de l’hospital per organitzar un equip multidisciplinari, la coordinació del qual representa un pas important per garantir l’èxit.

No només cal un equip cohesionat sinó cirurgians altament especialitzats amb la capacitat de trasplantar un òrgan com és l’úter, cosa que pot permetre fer altres trasplantaments en dones que se’ls ha extirpat aquest òrgan o bé no tenen un úter funcional. Realitzar aquest trasplantament d’úter a l’Hospital Clínic constitueix un progrés tecnològic que obre el camí per fer altres trasplantaments, com el de ronyó o el d’altres òrgans en nens de molt baix pes amb gots molt similars als que es poden trobar a l’úter .

Foto: Francisco Avia | Hospital Clínic de Barcelona