Blog de oftalmología


Programar visita

Blog de oftalmología

@barnaclinic

30 November, 2018

Com detectar el glaucoma?

Cómo detectar el glaucoma

La detecció primerenca del glaucoma, mitjançant exàmens oculars habituals i complets, és la clau per protegir la visió del mal que provoca aquesta malaltia. Desafortunadament, en l’actualitat se sap que un 50% de casos de glaucoma estan encara per diagnosticar i d’ells, un 10% estan ja cecs d’un ull quan es detecta. S’estima que l’any 2020 el glaucoma afectarà gairebé 80 milions de persones a tot el món. Per tant, és un problema de gran repercussió socioeconòmica ja que és la segona causa de ceguesa mundial (i la primera causa irreversible). Vegem doncs què cal fer per al seu diagnòstic precoç: com detectar el glaucoma.

LA PRIMERA MESURA PER DETECTAR EL GLAUCOMA: L’EXAMEN OFTALMOLÒGIC REGULAR

És important que tota persona es realitzi un examen d’ulls regularment. Les persones no solen acudir a l’oftalmòleg si no presenten algun tipus de simptomatologia o són usuaris d’ulleres. El glaucoma crònic és una malaltia que no ocasiona cap simptomatologia fins a etapes avançades en què la pèrdua de camp visual és severa. Per aquest motiu, és de vital importància que totes les persones a partir dels 40 anys acudeixin al seu oftalmòleg a fer un examen oftalmològic bàsic que inclogui presa de pressió intraocular i examen del nervi òptic. I davant antecedents familiars de glaucoma és imperatiu realitzar aquest examen en edats més primerenques de la vida.

“És de vital importància que totes les persones a partir dels 40 anys acudeixin al seu oftalmòleg a fer un examen oftalmològic bàsic que inclogui presa de pressió intraocular i examen del nervi òptic”

Dra. Elena Milla

PROVES PER DETECTAR EL GLAUCOMA

L’exploració oftalmològica destinada al diagnòstic de glaucoma inclou una sèrie de proves que l’oftalmòleg avalua en el seu conjunt. Aquestes proves són:

La tonometria mesura la pressió de l’interior de l’ull. Durant la tonometria, s’usen gotes oftàlmiques per anestesiar l’ull. A continuació, l’oftalmòleg fa servir un instrument anomenat tonòmetre per mesurar la pressió interior de l’ull. El tonòmetre aplica una petita quantitat de pressió a l’ull de forma completament indolora. També és possible mesurar la pressió intraocular mitjançant un aparell que emet un petit raig d’aire sobre la superfície ocular, encara que aquest test no és tan fiable com la tonometria anteriorment descrita.

La oftalmoscopia és un procediment encaminat a examinar el nervi òptic per detectar danys a causa del glaucoma. S’utilitzen gotes oftàlmiques per dilatar la pupil·la de manera que el metge pugui observar a través de l’ull mitjançant una font lluminosa i examinar la forma i el color del nervi òptic. Observant el nervi òptic es pot verificar si ja ha començat el dany glaucomatós en forma de pèrdua de fibres nervioses i augment de la zona atròfica central del nervi, presència d’anormalitats vasculars, zones d’atròfia voltant del nervi, presència d’hemorràgies etc. És possible que el seu metge li faci una fotografia del nervi òptic per tal de poder comparar aquesta imatge en les successives visites del pacient.

La perimetria és una prova del camp visual que genera un mapa de la totalitat del camp de visió que presenta el pacient. Aquesta prova ajudarà al metge a determinar si el glaucoma ha afectat a la seva vista, la qual cosa s’evidencia a través de l’aparició de zones fosques en el camp visual o escotomes. Durant la prova, se li demanarà que fixi la vista cap al front i, després, indiqui quan una llum en moviment passi per la seva visió perifèrica (o lateral). Això ajuda a traçar un “mapa” de la seva vista, en el qual, en aquelles zones on no s’ha vist l’estímul lluminós, apareixerà un escotoma (taca negra) en el camp visual. En primer lloc, s’examina un ull ocloent l’altre, i viceversa. Aquesta prova sol durar uns 3 a 5 minuts per cada ull. És una prova que requereix un cert grau d’aprenentatge, pel que és normal que la primera o primeres vegades que es realitza no es faci de manera correcta i sorgeixin errors que el campímetre detecta com d’execució (que no per lesió del nervi). Per tant, atès que aquesta prova requereix que el pacient tingui un cert grau d’atenció i col·laboració, es procuri fer en condicions favorables de tranquil·litat i bona disposició per part del pacient i evitar-la si està molt cansat o presenta algun motiu pel qual no va poder col·laborar bé en la seva execució. És possible que el metge vulgui repetir la prova per observar si els resultats són iguals la propera ocasió en què es realitzi. Un cop confirmat el diagnòstic de glaucoma, generalment es realitzen proves de camp visual entre una i dues vegades l’any per verificar si es produeix un empitjorament.


Figura que mostra un típic defecte glaucomatós en el camp visual en forma de escotoma perifèric, o taca fosca que ocupa la zona perifèrica superior del camp de visió de l’esmentat pacient

Figura que mostra un camp visual normal


Aquest examen de diagnòstic ajuda a determinar si l’angle on l’iris es troba amb la còrnia és obert i ampli o estret i tancat. Durant l’examen, s’usen gotes oftàlmiques per anestesiar l’ull. Es col·loca suaument a l’ull una lent de contacte portàtil. Aquesta lent de contacte té un mirall que li indica al metge si l’angle entre l’iris i la còrnia està tancat i bloquejat (possible indici de glaucoma d’angle tancat o agut ) o ampli i obert (possible indici de glaucoma d’angle obert o crònic ). Com ja es va explicar en un post anterior , en el cas que l’angle es trobi tancat es valorarà la realització d’una iridotomia perifèrica amb làser YAG per tal de crear un pas addicional per a l’humor aquós, o líquid intraocular i evitar la seva acumulació brusc a l’interior de l’ull desencadenant una temuda crisi de glaucoma agut.

La paquimetria és una prova simple i indolora que mesura el gruix de la còrnia (la finestra transparent que es troba a la part frontal de l’ull). Es col·loca suaument una sonda anomenada paquímetre a la part frontal de l’ull (la còrnia) per mesurar el seu gruix després instil·lar unes gotes anestèsiques. La paquimetria ajuda al diagnòstic ja que hi ha la possibilitat que el gruix de la còrnia influeixi en les lectures de pressió ocular, ja que, si la còrnia és de gruix elevat (més de 600 micres), es poden obtenir lectures de pressió artificialment més elevades; i viceversa, davant paquimetries baixes o còrnies fines (menors de 500 micres) es poden obtenir lectures falsament més baixes. A més, el fet de tenir una Paquimetria fina es considera un factor de risc per al desenvolupament de glaucoma, per la qual cosa, és de gran interès tenir recollit aquesta dada.

La OCT de glaucoma (les sigles provenen de la denominació de la tècnica en anglès Optic Coherence Tomographyés una prova no invasiva del fons d’ull, que aporta imatges tipus escàner de les capes de la retina amb una gran resolució i s’usa en el diagnòstic i seguiment de diverses neuropaties com: glaucoma, neuritis, druses del nervi, etc.

La OCT de glaucoma mesura la regió de retina que està molt a prop del nervi òptic (capa de fibres nervioses peripapilares) i la compara amb una base de dades de persones de la mateixa edat que no tenen glaucoma. Una aplicació molt útil de l’OCT en el glaucoma, és la possibilitat de valorar la progressió de la malaltia mitjançant estudis periòdics amb els programes de programari incorporats d’anàlisi de canvi entre exploracions.

L’OCT representa una eina molt útil per descobrir defectes molt petits en el nervi òptic i així detectar el glaucoma en fases molt incipients, abans que aparegui una afectació del camp visual (el que anomenem glaucoma preperimétrico).

PER DETECTAR EL GLAUCOMA, VISITEU L’OFTALMÒLEG REGULARMENT

L’única manera de diagnosticar i detectar el glaucoma és acudint a l’oftalmòleg per realitzar un examen bàsic d’oftalmologia. Tota persona a partir dels 40 anys hauria d’acudir al seu oftalmòleg a realitzar aquest examen i, davant antecedents familiars de glaucoma, convé fer aquesta visita en edats anteriors de la vida.

La exploració oftalmològica per diagnosticar i detectar el glaucoma inclou exploracions senzilles i no invasives. La realització de totes elles és fonamental perquè l’oftalmòleg pugui avaluar-les conjuntament i buscar la correlació entre elles per tal de descartar el diagnòstic de glaucoma.

Un cop realitzat aquest diagnòstic convé anar realitzant visites periòdiques a l’oftalmòleg, en una freqüència d’acord amb el grau de severitat de la malaltia en cada pacient. A cada visita, l’oftalmòleg realitzarà una presa de pressió intraocular i alguna de les proves anteriorment esmentades per descartar una possible progressió de la malaltia.



Featured photo by: Airman st Class Ceaira TinsleyReleased

Comparte!
Comparte!

Escriu un comentari

Si desitgeu ser informats sobre els nostres productes i serveis, marqueu aquesta casella