22 novembre, 2022
Pròtesis de genoll, una solució segura i eficient per recuperar la mobilitat
El genoll és una articulació amb una importància fonamental per a la mobilitat. Hi ha múltiples causes que poden ocasionar un dany al genoll, com l’artritis reumatoide, els traumatismes, la gota o fins i tot infeccions que poden afectar els teixits que la componen. En molts casos, aquestes lesions del genoll es poden recuperar amb fisioteràpia i altres tractaments conservadors. Tot i això, quan la destrucció de l’articulació és més severa, l’única opció que queda és una cirurgia de reemplaçament de genoll. Col·locar una pròtesi de genoll que serveixi per recuperar la mobilitat reduïda i el dolor que produeix el desgast o dany del genoll. Aquest tipus de cirurgia es coneix com a artroplàstia i és una operació que implica la substitució dels teixits danyats, desgastats o malalts del genoll.
En què consisteix la cirurgia de pròtesis de genoll?
“El procediment habitual per col·locar una pròtesi consisteix en el tall o la recessió de l’os. Posteriorment es col·loca un implant de forma polièdrica ia la tíbia es col·loca l’altre implant. Enmig de tots dos, col·loquem un plàstic, anomenat polietilè, que fa la funció del menisc perquè el genoll pugui tenir una articulació perfectament congruent amb el fèmur i la tíbia”, explica el Dr. Juan Carlos Martínez, cap de Secció de Genoll Clínic Barcelona i traumatòleg i cirurgià ortopèdic de barnaclínic+.
“La cirurgia de pròtesi de genoll consisteix en el tall o recessió de l’os. Posteriorment es col·loca un implant de forma polièdrica ia la tíbia es col·loca l’altre implant. Enmig d’ambdós, col·loquem un plàstic, anomenat polietilè, que fa la funció del menisc”
Dr. Juan Carlos Martínez, cap de Secció de Genoll Clínic Barcelona i traumatòleg i cirurgià ortopèdic de barnaclínic+
Qui pot necessitar una pròtesi de genoll?
Els adults de qualsevol edat poden necessitar un reemplaçament o pròtesis de genoll, encara que això sol ser més habitual en persones de 60 a 80 anys. Una pròtesi de genoll sol durar una mitjana de 20 anys, sobretot si el nou genoll és cuidada correctament i no es posa sota massa tensió.
Per aconseguir precisament millorar l’equilibri de les diferents parts de la pròtesi de genoll i augmentar-ne la durada així com millorar els resultats aconseguits pels pacients, en els darrers anys s’està utilitzant la cirurgia robòtica, com apunta el Dr. Juan Carlos Martínez. “A través de cirurgia robòtica modifiquem la posició dels implants als tres plans de l’espai i això aconsegueix un genoll molt ben equilibrat”.
ET POT INTERESSAR…
La cirurgia robòtica de pròtesis de genoll aconsegueix una major precisió i personalització
Recuperació més ràpida i reducció de les complicacions
Quan l’operació de pròtesi ha estat realitzada, els pacients entren en el que es coneix com a postoperatori, que en el cas del Clínic i de barnaclínic+ es fa emmarcat en un sistema conegut com a ‘fast-track‘. L’objectiu que es persegueix amb aquest sistema és aconseguir que la recuperació es faci tan ràpidament com sigui possible. “Per això se li donen al pacient eines per autogestionar la seva recuperació i es fomenta que formi part activa de tot el procés” segueix explicant el Dr. Juan Carlos Martínez.
“Al nostre programa ‘fast-track‘ se li donen al pacient eines per autogestionar la seva recuperació i es fomenta que formi part activa de tot el procés”
Gràcies a aquest sistema de ‘fast-track‘, i encara que després d’un any el pacient segueix notant l’adaptació de l’implant, en només sis mesos ja s’ha produït una recuperació i millora de la seva qualitat de vida.
ET POT INTERESSAR…
Fast-track: Claves para el éxito de un programa de recuperación rápida
Possibles complicacions de la pròtesi de genoll: la infecció protèsica
Una de les principals complicacions que es pot produir en aquestes intervencions de genoll és la infecció de la pròtesi. “Nosaltres tenim establerta una profilaxi antibiòtica durant l’operació que permet disminuir les infeccions agudes i cròniques després de la cirurgia. Tant és així que gràcies a aquest protocol menys del 2% dels pacients que se sotmeten a aquesta operació tenen aquesta complicació”, acaba assenyalant l’especialista.