4 febrer, 2026

Nous avenços en càncer de pàncrees: com poden canviar el pronòstic i l’esperança de vida

El càncer de pàncrees continua sent un dels tumors amb pitjor pronòstic en oncologia. La dificultat de detectar-lo en fases inicials i l’eficàcia limitada dels tractaments actuals expliquen que l’esperança de vida del càncer de pàncrees continuï sent baixa, especialment en estadis avançats o amb metàstasi.

En aquest context, els resultats preclínics publicats recentment per l’equip del Dr. Mariano Barbacid, del Centro Nacional de Investigaciones Oncológicas (CNIO), han generat un notable interès científic: una teràpia triple dirigida contra KRAS va aconseguir eliminar tumors de càncer de pàncrees en models murins, evitant també l’aparició de resistències.

Per entendre l’abast real d’aquests avenços des del punt de vista clínic, la Dra. Teresa Macarulla, oncòloga de barnaclínic+ i cap del Servei d’Oncologia Mèdica de l’Hospital Clínic de Barcelona, aporta una visió experta i rigorosa.

Investigació en càncer de pàncrees: què aporten els nous estudis

L’estudi del CNIO se centra en l’adenocarcinoma ductal pancreàtic, el tipus més freqüent de càncer de pàncrees, caracteritzat per la seva elevada agressivitat i resistència als tractaments.

La Dra. Macarulla subratlla la importància de contextualitzar aquests resultats i evitar interpretacions errònies: “Els resultats són molt interessants, però encara molt preliminars, perquè són dades de models murins, no de pacients”. Aquest matís és clau, especialment per a les persones que busquen respostes sobre si el càncer de pàncrees té cura o si és possible curar el càncer de pàncrees amb noves teràpies fora del context experimental.

“Els resultats són molt interessants, però encara molt preliminars, perquè són dades de models murins, no de pacients”

Dra. Teresa Macarulla – Oncòloga de barnaclínic+ i cap del Servei d’Oncologia Mèdica de l’Hospital Clínic de Barcelona

Del laboratori als pacients: eficàcia i seguretat

En oncologia, demostrar que una estratègia funciona en models animals és només el primer pas. El següent repte és traslladar aquests resultats a la pràctica clínica mitjançant assaigs controlats en humans.

Tal com explica la Dra. Macarulla, primer cal comprovar que la teràpia funciona en models murins i, posteriorment, “testar l’estratègia en humans i demostrar-ne l’eficàcia, però també comprovar la seguretat de la teràpia en pacients”. Aquest procés és especialment exigent en el càncer de pàncrees, una malaltia per a la qual la supervivència del càncer de pàncrees continua sent limitada.

Tractament del càncer de pàncrees i pronòstic actual

El pronòstic del càncer de pàncrees continua sent desfavorable en molts casos, principalment a causa del diagnòstic tardà. La malaltia sol ser silenciosa en fases inicials i els símptomes precoços no sempre són clars ni específics (per exemple, algunes persones busquen dos senyals primerencs de càncer de pàncrees).

Segons la Dra. Macarulla, “la gran dificultat del càncer de pàncrees és que la malaltia és silenciosa en la fase inicial i, per tant, la majoria dels pacients es diagnostiquen en fases avançades”.

Actualment, “l’única arma que tenim per tractar la malaltia és la quimioteràpia, amb resultats moderats”. Per això, conèixer les opcions de tractament del càncer de pàncrees i l’abordatge més adequat en cada fase és clau per orientar expectatives realistes sobre supervivència i esperança de vida, especialment en casos avançats o amb metàstasi.

Cirurgia del càncer de pàncrees: quan es busca un objectiu curatiu

En casos seleccionats i quan el tumor és resecable, la cirurgia pot oferir una opció amb intenció curativa. No obstant això, aquesta possibilitat depèn de l’estadi de la malaltia, de l’estat general del pacient i de la viabilitat tècnica de la intervenció.

Si vols ampliar informació sobre aquest abordatge, pots consultar la Unitat de Cirurgia del Pàncrees de barnaclínic+ i els continguts específics del nostre blog.

Assaigs clínics i inhibidors de KRAS: una esperança amb rigor

Un dels aspectes més prometedors de l’estudi del CNIO és el paper del gen KRAS, mutat en la majoria dels casos de càncer de pàncrees i clau en el desenvolupament del tumor. La Dra. Macarulla destaca que aquesta estratègia “ja és a la clínica en assaigs clínics” i que “els resultats preliminars en pacients amb càncer de pàncrees són molt esperançadors”.

Des del punt de vista de l’especialista, el missatge per a pacients i familiars ha de ser d’esperança, però amb realisme: els avenços són rellevants, però encara no permeten afirmar que el càncer de pàncrees té cura en la pràctica clínica general.

A més, confirma que els assaigs clínics amb noves estratègies terapèutiques estaran oberts al nostre centre durant l’any 2026, cosa que permetrà a determinats pacients accedir a tractaments innovadors dins d’un entorn altament especialitzat.

Càncer de pàncrees avui: investigació que avança, atenció especialitzada

Tot i que avui dia no es pot afirmar que el càncer de pàncrees té cura, els avenços en investigació estan posant les bases per millorar el pronòstic, la supervivència del càncer de pàncrees i la qualitat de vida dels pacients, especialment quan es combinen atenció experta, tractaments personalitzats i accés a assaigs clínics.

A barnaclínic+, apostem per una atenció integral basada en el rigor científic, l’accés a la innovació terapèutica i la col·laboració amb centres de referència com l’Hospital Clínic de Barcelona.