26 novembre, 2021
La història de Nadège Mbidi: un trasplantament renal per recuperar una vida normal
El novembre del 2020 a Nadège Mbidi, una mestra de 30 anys que viu a la República Democràtica del Congo, li van diagnosticar una insuficiència renal crònica. Aquesta malaltia consisteix en el deteriorament progressiu i irreversible de la funció renal. És a dir, els ronyons perden lentament la capacitat per eliminar toxines i controlar el volum d’aigua de l’organisme. “En el seu cas va ser impossible poder conèixer la causa que va generar aquesta insuficiència renal. No és estrany i passa en un alt percentatge dels pacients que tenen un diagnòstic tardà de la seva malaltia”, explica el Dr. Fritz Diekmann, cap de la Unitat de Trasplantament Renal de l’Hospital Clínic de Barcelona i nefròleg de barnaclínic+.
“El novembre del 2020 em van diagnosticar una insuficiència renal crònica. Va ser molt difícil, però quan estàs malalt el primer que cal fer és acceptar-ho i preguntar-se quins són els mitjans que hi ha per posar-se bé”
Nadège Mbidi
“El novembre del 2020 em van diagnosticar una insuficiència renal crònica. Va ser molt difícil, però quan estàs malalt el primer que cal fer és acceptar-ho i preguntar-se quins són els mitjans que hi ha per posar-se bé”Els ronyons de la Nadège estaven tan deteriorats que les dues úniques opcions que se li plantejaven per poder seguir endavant era o bé sotmetre’s de per vida a diàlisi, un procediment mitjançant el qual s’extreuen les toxines i l’excés d’aigua de la sang, o bé aconseguir un trasplantament de ronyó. “Davant d’aquestes dues opcions cal valorar quin és el millor tractament per a cada pacient, i en el cas de la Nadège el trasplantament era la millor opció. Però s’enfrontava al problema que a la República Democràtica del Congo no es fan aquest tipus d’intervencions”, explica el Dr. Ignacio Revuelta, nefròleg de l’Hospital Clínic de Barcelona.
Dr. Ignacio Revuelta, nefròleg de l’Hospital Clínic de Barcelona
“En el cas de la Nadège el trasplantament era la millor opció, però a la República Democràtica del Congo no es fan aquest tipus d’intervencions”Una campanya de crowdfunding i l’ADN de barnaclínic+
Davant la impossibilitat de reunir els fons necessaris per a costejar-se la intervenció, amics i familiars de la Nadège van posar en marxa una campanya per recollir donatius que els permetessin assolir el finançament necessari. “Vam començar demanant ajuda a uns amics i aquests alhora van demanar ajuda a altres amics seus i així successivament. La campanya va funcionar a través del boca-orella i després a més l’assumpte es va mediatitzar perquè els meus amics van anar posant cartells aquí i allà demanant els diners i també sol·licitant ajuda a diversos hospitals”, explica Nadège Mbidi.
Així va ser com aquesta història va arribar fins a barnaclínic+, on es van donar totes les facilitats per a aconseguir portar a bon port la història de la Nadège. “Aquest tipus d’intervenció s’emmarca en els nostres projectes d’ajuda. Els nostres professionals ho han fet de manera altruista i des de barnaclínic+ hem assumit una part dels costos de la intervenció. Però hi ha una part de cost material que calia finançar i aquí és on entren terceres parts que ens puguin ajudar perquè persones que viuen en països menys desenvolupats que el nostre puguin accedir a un tipus de medicina i de cura que altrament no seria possible”, comenta el Dr. Jaume Belust, director assistencial de barnaclínic+, que incideix en com la institució té al seu ADN el concepte d’ajuda a altres persones, recordant com els ingressos que es generen es reverteixen a l’Hospital Clínic i serveixen tant per a la sanitat pública com per ajudar aquest tipus de pacients d’altres països sense recursos econòmics.
Dr. Jaume Belust, director assistencial de barnaclínic+
“barnaclínic+ ja té al seu ADN aquest tipus d’iniciatives per ajudar altres persones, de fet tots els ingressos es reverteixen a la sanitat pública. En el cas de la Nadège, els nostres professionals ho han fet d’una manera altruista i des de barnaclínic+ n’hem assumit una part dels costos de la intervenció”Trasplantament renal mitjançant una doble operació mínimament invasiva
Per a fer un trasplantament de ronyó una qüestió de vital importància és que hi hagi una compatibilitat entre receptor i donant. En el cas de la Nadège es va optar a més per un trasplantament de persona viva, sent el seu germà Narcisse el donant. “És fonamental que el donant sigui una persona sana, amb una bona funció renal als seus dos ronyons. I també ajuda en aquest sentit que sigui algú de la família o relacionat genèticament per a una millor compatibilitat del teixit”, afegeix el Dr. Fritz Diekmann.
Les dues intervencions precises, una d’extracció del ronyó del donant i una altra per al trasplantament al receptor, es van fer a través de laparoscòpia. Aquest és un procediment mínimament invasiu en què, a través d’uns tubs que s’introdueixen per mitjà d’unes petites incisions a l’abdomen, és possible fer l’operació. En el cas de l’extracció van caldre dues hores mentre que per al trasplantament va caldre dues hores i mitja. Aquesta segona intervenció a més es va realitzar mitjançant cirurgia robòtica, per aconseguir més precisió en la sutura dels teixits.
El Dr. Antonio Alcaraz, cap del Servei d’Urologia i Trasplantament Renal de l’Hospital Clínic de Barcelona i cirurgià urooncològic de barnaclínic+, va ser qui es va encarregar de fer ambdues intervencions. “El fet d’haver realitzat les dues intervencions de forma mínimament invasiva ens aporta diversos beneficis. D’una banda, una recuperació més ràpida de tots dos, tant donant com receptor. També un benefici estètic i, per descomptat, un benefici funcional” explica l’expert.
Dr. Antonio Alcaraz, cap del Servei d’Urologia i Trasplantament Renal de l’Hospital Clínic de Barcelona i cirurgià urooncològic de barnaclínic+
“Haver realitzat les dues intervencions de forma mínimament invasiva ens aporta una recuperació més ràpida de tots dos, un benefici estètic i un benefici funcional”Recuperar la seva vida normal al Congo
Gràcies a aquest trasplantament, Nadège Mbidi ha pogut recuperar la vida normal, mentre que el seu germà Narcisse no patirà per haver estat el donant. “L’objectiu per al receptor és que tingui la mateixa vida que una altra persona de la mateixa edat. L’única cosa és que haurà de rebre una medicació immunosupressora i fer-se controls anuals periòdics. Pel que fa al donant, la seva vida tornarà a ser absolutament normal després d’unes dues o tres setmanes. No necessitarà ni medicació ni assumir restriccions alimentàries de cap mena”, comenta el Dr. Fritz Diekmann.
Dr. Fritz Diekmann, cap de la Unitat de Trasplantament Renal de l’Hospital Clínic de Barcelona i nefròleg de barnaclínic+
“L’objectiu per al receptor és que tingui la mateixa vida que una altra persona de la mateixa edat. Només haurà de rebre medicació immunosupressora i fer-se controls periòdics. Pel que fa al donant, la seva vida tornarà a ser absolutament normal”“La meva família, i jo mateixa lògicament, ens sentim tots profundament agraïts a l’hospital i a tot l’equip que ens han ofert un tracte molt personal a tot moment”, comenta Nadège. “Crec que és gràcies a aquesta mena d’iniciatives que es veurà de debò que hi ha gent generosa. Si bé és cert que són institucions o empreses, el que vull dir és que són empreses generoses”, afegeix el seu germà.
“La meva família, i jo mateixa lògicament, ens sentim profundament agraïts a l’hospital i a tot l’equip que ens han ofert un tracte molt personal a tota hora”
Nadège Mbidi
Narcisse Mbidi, germà de la pacient i donant
“Gràcies a aquest tipus d´iniciatives es veu que hi ha gent generosa. Si bé és cert que es tracta d´institucions o empreses, el que vull dir és que són empreses generoses”
