La primera d'elles és que dorm poc i, tot i això, no sembla estar cansat, tot el contrari, està molt vital. El segon aspecte que els crida l'atenció és que, a diferència de com és ell habitualment, ara sembla haver-se oblidat que moltes coses tenen riscos o perills, de tal manera que tot allò que li ve al cap ho fa o ho diu, sense cap mirament; sembla com si no s'adonés que les seves conductes poden molestar o li poden comportar conseqüències negatives. Podríem dir que el seu nivell d'autoconfiança és ara tan elevat que ha perdut la noció de la realitat. La tercera cosa que relata la família és que ha començat a fer coses i a interessar-se per aspectes que habitualment o no li interessaven especialment o eren una simple afició puntual; posen com a exemple que ara està dedicant molt de temps a l'esport, a organitzar reunions amb amics i a un taller de pintura i, a canvi, ha descuidat el negoci que regenta. Finalment em comenten que no para de parlar i de fer coses durant tot el dia, però que la majoria d'elles les comença però no les acaba; abans d'acabar una ja se li ha ocorregut una altra cosa.