La Sra. Marta, de 35 anys d'edat, explica que des de fa una mica més d'un any se sent molt cansada. Ha visitat a una infinitat de metges que li han fet proves de tot tipus, però cap ha trobat la causa del seu problema. Tot i tenir moltes ganes de fer coses, el seu cos no li ho permet, la qual cosa li produeix una enorme tristesa i frustració. La fatiga que experimenta tot el dia no millora amb el repòs. Davant el mínim esforç, presenta un esgotament intens ( "És com si em quedés sense piles", assegura). Per això es va veure obligada a sol·licitar la baixa laboral que manté des de fa sis mesos.

Sovint té mal de cap i muscular. Presenta rigidesa al aixecar-se del llit als matins, son alterat i no reparador, formigueig en braços i cames, dolor a l'empassar, febrícula, sequedat d'ulls, i dificultat per concentrar-se fins i tot en tasques senzilles. Explica que li costa trobar paraules que sempre havien format part del seu vocabulari.

Es descriu com una persona molt activa, responsable, perfeccionista, autoxigente, amb facilitat per gaudir del seu treball i de les seves múltiples activitats lúdiques.

Evita cada vegada més les situacions socials. En reunions de més de dues o tres persones, té dificultats per seguir el fil de la conversa. No s'atreveix a fer plans per por d'haver de anul·lar-en l'últim moment i que els altres se sentin molestos o s'enfadin amb ella. Això li genera intensos sentiments de culpa. Se sent sola i incompresa per la seva família i amics quan aquests li asseguren que té bon aspecte, que no sembla malalta. En els escassos moments en què se sent una mica millor, aprofita per fer tot allò que no ha pogut fer abans per fatiga, encara que posteriorment hagi de quedar-se tres dies al llit totalment exhausta.

El fet de no poder fer una vida normal li produeix tristesa, ràbia i una sensació d'enorme impotència. "No sóc ni ombra del que vaig ser",assegura la Sra. Marta.