← Otras noticias

Un estudi demostra que els fàrmacs antivirals orals curen el 95% de casos d’hepatitis C en pacients amb cirrosi

15 d'abril de 2014

Per realitzar l’estudi, els pacients van ser tractats amb fàrmacs antivirals orals (inhibidor de la proteasa, polimerasa i NS5A i ribavirina) durant 12 ó 24 setmanes. La curació va superar el 95% amb una bona tolerància. Els resultats van ser presentats al congrés internacional de l’European Association for the Study of the Liver, celebrat la setmana passada a Londres.Fins ara els pacients amb cirrosi tenien una taxa de curació molt baixa -inferior al 40% , amb pautes de tractament que requerien la injecció de Interferon, un fàrmac que produeix importants efectes secundaris (molts pacients es veien forçats a abandonar el tractament per falta de tolerància). El treball que publica NEJM és l’únic al món que està dirigit només a pacients cirròtics, de manera que l’èxit en la taxa de curació suposa un canvi de paradigma en el maneig d’aquests malalts. Cal destacar que, gràcies a la capacitat de regeneració del fetge dels pacients amb cirrosi que aconsegueixen curar-se, s’evitaran les complicacions típiques de la cirrosi (líquid en l’abdomen, hemorràgies); i el risc de càncer de fetge baixa de forma important.

S’estima que uns 184 milions de persones al món estan infectades amb el virus de l’hepatitis C (VHC), la principal causa de malaltia hepàtica crònica i la principal indicació per al trasplantament de fetge. A Espanya hi ha aproximadament unes 800.000 persones infectades.

Novetats en el tractament de pacients trasplantats de fetge

L’hepatitis C és la primera causa de pèrdua d’empelt hepàtic en els programes de trasplantament, per tant, evitar la infecció del fetge pel virus de l’hepatitis C (VHC) en persones trasplantades és un dels principals reptes als quals s’enfronten els equips de trasplantament. El grup de recerca de l’Hospital Clínic / Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS) a Barcelona, ha dedicat més de 10 anys al maneig i tractament de l’hepatitis C, primera causa de trasplantament al nostre medi. El Dr. Xavier Forns, coordinador de l’equip d’investigació, ha participat en un altre estudi amb pacients trasplantats amb resultats -presentats també al congrés de Londres- que ofereixen un nou horitzó per a pacients amb poques o cap alternativa terapèutica.

Un total de 100 pacients trasplantats amb recurrència greu de la malaltia per virus C -pacients amb un risc molt elevat de mort-, van ser tractats (amb ús compassiu) amb una combinació de fàrmacs (sofosbuvir i ribavirina). Les dades de seguretat i eficàcia apunten a la curació de més de la meitat dels pacients sotmesos a estudi, amb una millora en el curs de la malaltia per a molts. La importància d’aquests resultats és que en l’actualitat aquests pacients no tenen una altra alternativa terapèutica: la gran majoria moren si no se’ls pot eradicar la infecció.

En aquest estudi han participat centres de tot el món -inclosos molts espanyols-, sent Estats Units el país que més pacients ha inclòs. Els resultats apunten a l’eradicació de la infecció amb aquesta combinació de fàrmacs en més de la meitat dels pacients; i en dues terceres parts es pot veure una millora de la funció hepàtica (fetge torna a funcionar). Els resultats aporten una solució crucial a pacients amb poques expectatives, que presenten millores espectaculars i fins i tot la curació total. Segons el Dr Forns, “s’obren grans esperances per a pacients amb formes greus d’hepatitis C en el post-trasplantament“.

Referència de l’article:
Fred Poordad, M.D., Christophe Hezode, M.D., Roger Trinh, M.D., M.P.H., Kris V. Kowdley, M.D., Stefan Zeuzem, M.D., Kosh Agarwal, M.D., Mitchell L. Shiffman, M.D., Heiner Wedemeyer, M.D., Thomas Berg, M.D., Eric M. Yoshida, M.D., Xavier Forns, M.D., Sandra S. Lovell, Ph.D., Barbara Da Silva-Tillmann, M.D., Christine A. Collins, Ph.D., Andrew L. Campbell, M.D., Thomas Podsadecki, M.D., and Barry Bernstein, M.D. ABT-450/r–Ombitasvir and Dasabuvir with Ribavirin for Hepatitis C with Cirrhosis. April 12, 2014DOI: 10.1056/NEJMoa1402869

Especialitats:
Hepatologia