La vacuna espanyola MVA-B contra el VIH aconsegueix una resposta immune del 90%

El 2008, la MVA-B va demostrar una alta eficàcia en ratolins i macacos, i protecció contra el virus de la immunodeficiència del simi (SIV). Aquesta troballa ha motivat l'execució de l'assaig clínic en 30 voluntaris sans, dirigit per l'Hospital Clínic de Barcelona i amb el Gregorio Marañón de Madrid. Gràcies a la seva alta resposta immunològica en humans, l'equip iniciarà amb la Xarxa d'Investigació de la Sida un assaig clínic en fase I amb voluntaris infectats amb VIH per comprovar la seva eficàcia com a vacuna terapèutica.

L'èxit del tractament es basa en què el sistema immunològic pot quedar entrenat per respondre davant partícules del virus i cèl·lules infectades de forma duradora. L'investigador al Centre Nacional de Biotecnologia del CSIC Mariano Esteban, responsable del desenvolupament del compost, explica: "MVA-B ha demostrat que és tan potent o millor que les vacunes actualment en estudi".

Pel que fa a la seguretat de MVA-B, "els efectes secundaris que s'han produït són els que cal esperar en qualsevol tipus de vacunació, principalment de tipus local a la zona d'injecció", assegura el responsable de l'equip de l'Hospital Gregorio Marañón , el doctor Juan Carlos López Bernaldo de Quirós. I afegeix: "No ha existit cap efecte advers que s'hagi compromès la salut dels voluntaris".

"Els resultats han de ser presos amb cautela ja que el tractament només s'ha provat en 30 voluntaris i, encara que estimula una resposta potent en la majoria dels casos, és aviat per predir si les defenses induïdes prevenir la infecció", matisa el doctor responsable l'equip d'investigació del Clínic, Felipe García.

L'origen de l'arma

El 1999, l'equip d'investigació d'Esteban va començar a treballar en el desenvolupament i preclínica de MVA-B, que rep el seu nom de la seva composició a partir del virus Vaccinia Modificat d'Ankara (MVA). Es tracta d'un virus atenuat que es va usar per eradicar la verola i que serveix de model en la investigació de múltiples vacunes. La B procedeix del subtipus de VIH contra el qual lluita, el més prevalent a Europa.

El desenvolupament de la MVA-B es basa en la introducció de quatre gens del VIH (Gag, Pol, Nef i Env) en la seqüència genètica de vaccinia. Un sistema immunitari sa reacciona davant del MVA, i els gens de VIH inserits en el seu ADN no són capaços d'infectar a éssers humans, el que garanteix la seguretat de l'assaig clínic.
Un total de 24 voluntaris va rebre el tractament amb MVA-B mentre que els altres 6 van rebre un placebo, segons un procés de doble cec. La vacuna es va administrar en tres dosis per via intramuscular en les setmanes 0, 4 i 16, des de l'inici, i els seus efectes es van avaluar en sang perifèrica fins a la setmana 48, quan va concloure l'assaig.

Batalló de combat

La inoculació de la vacuna en un voluntari sa pretén entrenar el seu sistema immunològic per a detectar i aprendre a combatre aquests components del virus. Segons Esteban, "és com si li ensenyéssim una foto del VIH perquè sigui capaç de reconèixer si l'hi troba en el futur".

Les cèl·lules principals d'aquest experiment són els limfòcits T i B. Són els soldats encarregats de detectar les substàncies estranyes que s'introdueixen en l'organisme i enviar la senyalització necessària per destruir-les. "El nostre organisme està ple de limfòcits, cadascun programat per lluitar contra un patogen diferent", comenta Esteban. Per això, "és necessari sotmetre'ls a un entrenament quan es tracta d'un patogen al qual no poden vèncer de forma natural, com és el VIH", afegeix.

Els limfòcits B són els responsables de la resposta immunològica humoral, la producció d'anticossos actua sobre les partícules del VIH abans que penetrin i infectin una cèl·lula. S'ancoren a la seva estructura superficial i el bloquegen. Les anàlisis de sang en la setmana 48 del tractament revelen que el 72,7% dels voluntaris tractats mantenen anticossos específics contra el VIH.

Per la seva banda, els limfòcits T controlen la resposta immunològica cel·lular, encarregada de detectar i destruir les cèl·lules infectades amb VIH. Per comprovar la seva resposta defensiva enfront de la vacuna, es va mesurar la seva producció de la proteïna immunitària interferó gamma. Les anàlisis realitzades en la setmana 48 del tractament, 32 setmanes després de l'última inoculació de la vacuna, revelen que aquesta producció per part dels limfòcits T CD4 + i CD8 + del grup vacunat és del 38,5% i 69,2% respectivament, enfront del 0% del grup control.

Acció en diversos fronts

A part de l'interferó gamma, la presència d'un patogen en l'organisme produeix altres proteïnes immunitàries (citocines i quimiocines), cadascuna de les quals tendeix a atacar a l'enemic per un front diferent. Quan l'acció defensiva dels limfòcits T és capaç de generar diverses d'aquestes proteïnes, aquesta acció és coneguda com polifuncional. L'investigador del CSIC destaca: "La importància de la polifuncionalitat rau en la capacitat dels patògens per desenvolupar resistència als atacs del sistema immunitari, a major polifuncionalitat, menor resistència".

L'espectre defensiu d'acció dels limfòcits T sotmesos a la vacunaes va mesurar en funció de la seva producció de tres proteïnes immunitàries. Els resultats indiquen que la vacuna genera fins a 15 tipus de poblacions diferents de limfòcits T CD4 + i CD8 +. D'aquestes, el 25% de les CD4 + i el 45% de les CD8 + són capaços de produir dos o més proteïnes immunitàries diferents, el que demostra la seva polifuncionalitat.

Veterans de guerra

Perquè una vacuna sigui veritablement efectiva, a part de la capacitat defensiva del sistema immunitari, requereix poder generar-hi una resposta duradora contra futurs atacs. Per això, l'organisme ha de ser capaç de mantenir un nivell bàsic de limfòcits T de memòria. Aquests limfòcits, generats arran d'un primer atac per part d'un patogen, són soldats veterans que poden circular durant anys per l'organisme preparats per respondre davant una nova incursió de l'enemic.

Les anàlisis en els individus vacunats en la setmana 48 revelen que més del 50% dels limfòcits T CD4 + i CD8 + eren d'efecte memòria. Aquesta dada concorda amb el 85% dels pacients que va mantenir la seva resposta immunitària en aquest punt de l'assaig.

Esteban assegura: "El perfil immunitari de MVA-B satisfà, en principi, els requeriments d'una prometedora vacuna contra el VIH, com inducció d'anticossos i activació de les cèl·lules clau en defensa contra patògens com són els limfòcits T CD4 i CD8". Així, la resposta immune induïda per la vacuna podria mantenir controlada la infecció, ja que "si el virus penetra en l'organisme i intenta expressar-se en una cèl·lula, el sistema immunitari està preparat per inactivar el virus i destruir la cèl·lula infectada", afegeix. Segons l'investigador del CSIC, "per poder comercialitzar, el còctel genètic ha de superar encara totes les proves de futurs assaigs clínics en fase II i III".

Especialitats:

Malalties infeccioses, Malalties infeccioses - SIDA