La bellesa i l'estètica: una creixent demanda social

Divendres, 2 de Juliol de 2010

Actualment l'interès de la societat per la millora estètica facial i corporal ha augmentat de forma considerable, tenint com a objectiu el sentir-se millor amb un mateix. Quotidianament ens trobem amb missatges publicitaris que abasten un ampli ventall de tractaments per teòricament sentir-nos millor: productes alimentaris i fàrmacs aprimadors, càpsules d'herbes diürètiques, altres que porten compostos minerals i mescles de dubtosa credibilitat, però que en qualsevol cas eviten el restrenyiment propi dels règims proteics i poc equilibrats.

Amb lo natural que resulta portar un hàbit de vida saludable, menjant de manera ordenada i equilibrada, fent exercici físic diari, evitant el sedentarisme i altres excessos, i no obstant això, ens compliquem fent tot el contrari, per després no sentir-nos a gust i haver de recórrer a tractaments que costen diners i no són alguns d'ells recomanables. Fins aquí només hem tractat de forma ràpida el pes corporal.

Ja no són només les dones que llegeixen les revistes relacionades amb temes de bellesa, que per cert no són poques, o que acudeixen a centres de bellesa, clíniques de medicina estètica, o simplement "xiringuitos" que fan una mica de tot i malament, sinó que cada vegada hi ha més homes que tenen les mateixes necessitats. També observem que l'edat de l'interès per l'estètica és cada vegada més primerenca, ja que no es tracta només de l'envelliment facial i corporal, sinó que han sortit al mercat altres tractaments que generen molta demanda social, alguns perquè són molt pràctics (depilacions definitives amb làser), injeccions de toxina botulínica en l'aixella per al tractament de la hiperhidrosi (sudoració excessiva) i altres per eliminar el greix del cos, evitar la flacciditat i augmentar l'elasticitat i finor de la pell i fins i tot tractar varicositats, taques solars, vasculars i moltes més coses.

No és estrany doncs que amb el que hem comentat fins aquí cada vegada apareguin més revistes, noves ofertes assistencials, centres, fabricants d'aparells, productes per farcits, cosmètics, etc, al mateix temps que persones amb visió de negoci però sense el degut coneixement, formació i qualificació professional, són capaços de realitzar i recomanar qualsevol tractament relacionat amb la medicina estètica.   Així doncs, per garantir les màximes condicions de seguretat a les persones usuàries de tractaments de medicina estètica, societats mèdiques com ara la Societat Espanyola de Medicina Estètica (SEME), la Societat Espanyola de Làser Mèdic Quirúrgic (SELMQ), la Societat Espanyola de Medicina i Cirurgia Cosmètica (SEMCC), la Societat Espanyola de Medicina Antienvelliment i Longevitat, afirmen que els tractaments mèdic-estètics han d'estar validats per la comunitat científica. Subsidiàriament podran ser acceptats els tractaments recollits i avalats per societats científiques espanyoles. A més reivindiquen la necessitat de completar la regulació del sector.

Successos negres com els esdevinguts en algunes ciutats espanyoles han posat de relleu la necessitat de legislar els requisits mínims per als centres de medicina estètica.   La Direcció General de Recursos Sanitaris del Departament de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat de Catalunya pel que fa a la Medicina Estètica regula i estableix els requisits mínims dels centres que realitzen activitats relacionades amb la medicina estètica entre els que estableix de forma clara que ha de ser un llicenciat en medicina el responsable de realitzar els tractaments i descriu tots els procediments des dels que fan referència a la nutrició i dietètica, patologia estètica del teixit gras a la patologia estètica de la pell, tractaments facials i corporals, patologia estètica vascular i la medicina antienvelliment. En el cas de la utilització d'aparells làser, la fluència que es programa ha de ser exacta per evitar riscos de cremades i altres complicacions en la pell i els ulls, de manera que només pot ser utilitzat per un metge o sanitari format i entrenat sota la supervisió mèdica. A la pràctica diària, els fabricants poden vendre a qualsevol persona i pot ser per tant utilitzat en centres que no controla el Departament de Sanitat, com per exemple les perruqueries. L'ideal seria que només es poguessin vendre a metges, com passa als EUA.  Encara que no és molt comú, els riscos registrats són casos de cremades, canvis de pigmentació, reactivació del virus de l'herpes, i fins i tot la manca d'eficàcia són situacions davant les quals el personal responsable ha de saber respondre.   La normativa també especifica els requisits físics dels centres, les sales de tractament, ventilació, temperatura, els equips i utillatge per a cada tractament, els medicaments i productes sanitaris autoritzats en Medicina Estètica pel Departament de Sanitat i Seguretat Social.

Requisits d'admissió i exclusió dels pacients: aquells que pateixin alteracions greus, descompensacions freqüents de les seves malalties queden exclosos.

Requisits en reanimació cardiopulmonar: formació del metge en reanimació cardiopulmonar bàsica i disponibilitat en el centre de la medicació necessària i equip de monitorització bàsica.

Un altre requisit és la documentació clínica, és a dir història clínica del pacient i el consentiment informat. Finalment han de disposar d'un sistema d'atenció de les reclamacions i les normes de protecció i seguretat, esterilització del material i utillatge i gestió dels residus sanitaris generats al centre.  Si entrem en la realitat diària i un busca en el google per a obtenir informació relacionada amb medicina estètica, l'oferta és impressionant, si a més contactes, pots trobar, per posar un exemple, l'oferta d'un tractament aprimant en què perds una talla en una sessió amb la combinació de quatre tractaments en un: radiofreqüència, infrarojos, vacumteràpia i massatge. Si per casualitat preguntes si és personal mèdic el que et atendrà a la primera visita, la resposta és que no hi ha metge.  Això no és seriós! No compleix ni tan sols la definició d'un centre de medicina estètica, que és el primer requisit. Per tant quan vulguin millorar l'aspecte físic, que tots estem en el nostre dret, els molesti l'envelliment fisiològic, el teixit gras, les varicositats, el borrissol... amb la finalitat d'aconseguir millorar la qualitat de vida i el benestar físic i psíquic per configurar un estat òptim de salut, primer assessorin-se bé, busquin un centre de qualitat assistencial que compti amb un responsable metge, que compleixi els requisits abans esmentats i no arrisquin la major riquesa de què disposem, la nostra salut. Només quan la perdem ens adonem del valor que té!