9 de setembre de 2025
Demència frontotemporal: símptomes, diagnòstic i tractaments disponibles
La demència frontotemporal (DFT) és un tipus de demència neurodegenerativa menys freqüent que la malaltia d’Alzheimer, però amb un gran impacte en la vida del pacient i del seu entorn. A diferència d’altres demències, l’inici sol donar-se a edats més primerenques, entre els 45 i els 65 anys, i el seu símptoma principal no està relacionat amb la memòria, sinó amb la conducta.
Què és la demència frontotemporal?
La DFT afecta principalment els lòbuls frontals i temporals del cervell, responsables del comportament, el llenguatge i la presa de decisions. Per això, el símptoma inicial més habitual és un trastorn de la conducta: canvis en la personalitat, dificultat per controlar impulsos, apatia o pèrdua d’empatia.
Diferències amb la malaltia d’Alzheimer
En fases inicials, la demència frontotemporal es pot confondre amb la malaltia d’Alzheimer. Tanmateix, mentre que a l’Alzheimer l’alteració principal és la memòria, a la DFT el canvi més destacat és la conducta. Aquest matís és fonamental per orientar el diagnòstic de la demència frontotemporal i definir l’abordatge terapèutic.
“La demència frontotemporal es caracteritza principalment per un trastorn de conducta, a diferència de l’Alzheimer, que afecta més la memòria”
Dr. Albert Lladó, neuròleg especialitzat en demències
Com es diagnostica la demència frontotemporal
El diagnòstic de la DFT és clínic i requereix una avaluació neuropsicològica i neurològica detallada. Per completar l’estudi, s’empren proves de neuroimatge, com la ressonància magnètica, el TAC o proves de medicina nuclear com el PET de glucosa, que ajuden a confirmar l’afectació cerebral.
Tractament de la demència frontotemporal
Actualment, no existeix un tractament farmacològic de la demència frontotemporal. Tot i això, hi ha tractaments no farmacològics que poden millorar la qualitat de vida dels pacients i alentir la progressió d’alguns símptomes.
Entre ells destaquen:
-
Teràpia ocupacional i estimulació cognitiva, que ajuden a mantenir l’autonomia i les capacitats preservades.
-
Logopèdia, especialment en els casos d’afàsia primària progressiva, una variant de la DFT en què el llenguatge és la funció més afectada.
-
Suport psicològic i psicoeducació per a familiars i cuidadors, clau en el maneig dels canvis de conducta.
El paper de la família i l’entorn
La demència frontotemporal planteja grans reptes, no només mèdics, sinó també socials i emocionals. La comprensió de la malaltia per part de la família i l’acompanyament d’equips especialitzats són essencials per oferir una atenció integral i personalitzada.
