En què consisteix el diagnòstic precoç del càncer de pròstata?
Per detectar el càncer de pròstata s'utilitzen principalment els marcadors en sang i l'exploració de la pròstata.
FASE 1 - Visita amb l'especialista i anàlisi de biomarcadors
El visitarà un uròleg especialista en el diagnòstic de patologies de la pròstata i, si ho considera necessari, li realitzarà una exploració física mitjançant tacte rectal i demanarà un diagnòstic bioquímic. I és que, a partir dels 50 anys -i en alguns casos abans- és recomanable realitzar anàlisis de sang en les quals es mesuri determinats valors. Un dels més rellevants és l'antigen prostàtic específic o PSA. Aquest marcador ajuda a predir el risc de patir càncer de pròstata i serveix per adaptar les visites i el procés de diagnòstic.
FASE 2 - Exploració de la pròstata
L'exploració de la pròstata està dividida alhora en dos processos: la realització de proves d'imatge i la biòpsia. Les proves d'imatge permeten identificar amb precisió lesions a la pròstata i, en alguns casos per si soles i en altres al costat de la biòpsia, ajuden a diferenciar entre lesions d'alt i de baix risc. Així, doncs, l'exploració prostàtica permet diagnosticar lesions, però també identificar el grau de gravetat i ajuden a definir el tractament posterior.
Proves d'imatge
Ecografia prostàtica
L'ecografia transrectal de la pròstata és una prova d'ultrasons que permet verificar la dimensió i la morfologia de la glàndula prostàtica. A més, encara que no amb la precisió de la ressonància magnètica, permet valorar la presència de lesions, inflamació o formacions anormals.
Ressonància magnètica
La ressonància magnètica prostàtica és una prova d'imatge que serveix per estudiar la forma, la mida i el senyal de la pròstata. Davant de canvis de mida, forma o senyal de la glàndula prostàtica, el radiòleg informarà sobre la possible presència d'una inflamació (prostatitis), un engrandiment (hiperplàsia de pròstata) o un tumor (càncer de pròstata). En aquest sentit, no només descriurà la presència o no de lesions, també informarà sobre la probabilitat que aquestes siguin malignes o el grau de malignitat.
Amb la ressonància magnètica prostàtica som capaços de diagnosticar al voltant del 85% dels càncers de pròstata, sobretot els més agressius i més grans.
A més, la ressonància magnètica ens permet realitzar biòpsies dirigides i biòpsies per fusió, molt més precises i precises i amb menys afectació per al pacient.
Biòpsia de la pròstata
La biòpsia de pròstata és una prova de diagnòstic en la qual es pren una mostra de teixit prostàtic per analitzar-ho al laboratori. Se sol realitzar davant la presència de PSA alt, tacte rectal sospitós i/o sospites de lesions a les proves d'imatge.
Biòpsia transrectal
La biòpsia transrectal de pròstata se sol fer amb anestèsia local. El guiat amb ecografia permet al professional ser més precís i prendre la mostra a la zona de la pròstata afectada.
Biòpsia dirigida
Si a la biòpsia transrectal de pròstata convencional s'utilitza l'ecografia per identificar la zona afectada, a la biòpsia dirigida s'utilitza la ressonància magnètica. La biòpsia dirigida per ressonància magnètica permet ser molt més precisos i ofereix imatges més detallades de la pròstata.
Biòpsia per fusió
La biòpsia de pròstata per fusió és un procediment ambulatori que permet obtenir mostres de teixit prostàtic combinant les imatges de la ressonància magnètica i de l'ecografia. Ajuntant les imatges d'aquestes proves es crea un model tridimensional de la pròstata, cosa que ofereix la major precisió possible en la presa de mostres, un diagnòstic més precís, una millor identificació i anàlisi de les lesions i, atès que es realitza mitjançant anestèsia local, més confort per al pacient.