Insisteix que no és que no li interessin les coses sinó que, tot i que alguna cosa li interessi molt, no pot mantenir l'atenció massa minuts (de fet ni segons). També refereix que no creu que es despisti amb facilitat perquè hi hagi altres coses que li preocupen, sinó que li passa fins i tot estant molt a gust i sense preocuapciones. Narra que aquest fet li ocasiona un baix rendiment quan intenta aprendre alguna cosa, quan està a la feina o quan intenta veure una pel·lícula. També li preocupa que encara que estigui interessat per una conversa, no aconsegueix concentrar-se en ella i moltes vegades la gent s'enfada amb ell, per pensar que "passa" d'ells. Un últim exemple que exposa sobre les repercussions d'aquest problema atencional és el que li passa quan juga a pòquer "amb els seus amics de tota la vida": "ningú desitja formar parella amb mi, s'ho juguen als daus! i és que encara que vull, em costa molt seguir les jugades, sempre perdo"; "em passava el mateix quan de més jove jugava a futbol, no hi havia manera de fixar-me al màxim a la pilota, els altres eren sempre més ràpids i mira que m'agradava jugar a futbol!".