Mare i fill i un matrimoni que han viscut l’experiència del trasplantament, expliquen a pacients en llista d’espera els avantatges de la donació de viu
Dijous, 31 de Març de 2011
Totes aquestes qüestions van ser respostes al FÒRUM amb VIDA, una jornada impulsada per la Federació Nacional ALCER i l’ONT, que van tenir lloc el 29 de març a l’Hospital Clínic de Barcelona, i en el qual van participar el Dr. Federico Oppenheimer, Coordinador de la Unitat de Trasplantament Renal, el Dr. David Paredes, del Servei de Coordinació de Transplantes del Clínic, i el Dr. Josep Brugada, Director Mèdic del centre. Metges i trasplantats van ensenyar als pacients renals què són exactament i quins beneficis té el trasplantament renal de donant viu (TRDV), trasplantament renal creuat i els trasplantaments en cadena.
Segons dades de l’ONT a Espanya es van realitzar en 2009 un total de 2.328 trasplantaments renals, dels quals 235 van ser possibles gràcies a la participació de donants vius, xifra rècord al nostre país. En la dècada dels noranta, aquest tipus de donacions no superava les 20 a l’any. Des de 2002, vint-i-tres centres sanitaris poden realitzar TRDV de manera programada.
A Espanya, les donacions es realitzen majoritàriament entre pares i fills (45%), seguit d’entre cònjuges (31%), entre germans (16%), de fills a pares (4%) i altres tipus (4%). D’aquestes donacions, un 66% són realitzades per dones i un 34% per homes
Els assistents a aquest FÒRUM amb VIDA van rebre informació sobre el procés de TRDV (tràmits, proves, etc) així com dels requisits generals per optar a un TRDV. També van poder conèixer les peculiaritats de l’extracció de l’òrgan del donant i el seu empelt en el receptor, riscos, complicacions, etc.
L’insuficient nombre de donants per eliminar les llistes d’espera, l’increment de l’edat mitjana dels donants i l’escassa oferta de ronyons joves, han motivat la posada en marxa de programes de donant viu. Aquest tipus de donació té avantatges com el benefici psicològic per al donant per l’acte solidari i altruista que ha protagonitzat, més possibilitats d’èxit del trasplantament, la possibilitat de trasplantament renal anticipat sense passar abans per diàlisi, escurçar el temps de permanència en llista d’ espera i una major permanència de l’òrgan trasplantat en comparació als òrgans procedents de cadàver.
El Nefròleg és qui ha d’informar els pacients sobre la possibilitat del TRDV, incloent en la seva informació els riscos immediats i a llarg termini, així com les possibilitats d’èxit. Cal a més que donant i receptor signin un consentiment exprés, escrit i lliure, realitzat sense coacció de cap tipus i amb caràcter revocable (abans de l’extracció). Per això és fonamental revisar la motivació del donant, garantint que no hi hagi indicis de coacció, ni possible motivació econòmica de cap tipus.
Tot el procés de donació de viu està protegit a Espanya per una sèrie de mesures legals, informatives i de procediment. A més, el comitè d’ètica de l’hospital on es realitza l’extracció i el trasplantament ha de supervisar tot el procés. Igualment el jutge del Registre Civil de la localitat on es realitzin extracció i trasplantament de revisar que es compleixin tots els requisits que exigeix la llei.
Els trasplantaments a Catalunya
Segons l’Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT), de 1971 a 2010 a Catalunya s’han realitzat 16.309 trasplantaments, una xifra que situa Catalunya com la primera comunitat quant a nombre global de trasplantaments. Del total de trasplantaments fets, 10.261 han estat de ronyó, 4.028 de fetge, 984 de cor, 557 de pulmó, 478 de pàncrees, 1 d’intestí i innombrables trasplantaments de teixits, entre els quals un de cara l’any 2010 (teixit compost), 427 de progenitors de l’hematopoesi, i més de 4.000 implants anuals d’altres teixits com ara còrnies, pell, os i tendons, teixit vascular i vàlvules cardíaques. En 2010 Catalunya va realitzar 460 trasplantaments renals, dels quals 124 van ser de donant viu.