Un assaig clínic pilot identifica marcadors per a la detecció precoç de demència en malalts de Parkinson

Divendres, 10 de Desembre de 2010

Aquest estudi es portarà a terme durant un període de tres anys. Els investigadors, Drs. M. José Martí i Yaroslau Compta i Lomeña, dels serveis de Neurologia i Medicina Nuclear del Clínic, amb col·laboració amb CETIR, estan estudiant a un total de 31 pacients: 8 de sans, 15 amb Parkinson no dements, i 8 amb Parkinson i demència. A tots se'ls fa una punció lumbar per a l'obtenció de líquid cefaloraquidi-líquid que protegeix el cervell i la medul·la espinal-, i posterior estudi de dos marcadors bioquímics (proteïnes tau i beta-amiloide), marcadors alterats en la malaltia d'Alzheimer. A més, a tots els participants se'ls fa un PET per a la identificació de lesions que contenen ambdues proteïnes mai emprat en l'estudi de la demència en pacients amb Parkinson. L'objectiu principal de l'estudi és establir paràmetres que permetin avaluar aquestes lesions molt abans de l'aparició clínica de demència, la qual cosa permetria la monitorització en un futur de noves teràpies neuroreparadoras i neuromoduladors. Parkinson: més enllà dels trastorns del moviment Demència, depressió, trastorns del son o pèrdua de l'olfacte constitueixen a dia d'avui el veritable problema dels malalts de Parkinson, una realitat que va més enllà dels trastorns del moviment clàssics que tots coneixem. Donat l'elevat impacte sobre la qualitat de vida tant dels pacients com dels seus cuidadors, i la seva possible implicació en la detecció precoç de la malaltia, els denominats Trastorns No Motors constitueixen avui el principal focus d'atenció de neuròlegs de tot el món, que durant aquests dies es reuneixen a Barcelona en el 7è Congrés Internacional de Parkinson, dirigit pel Dr. Eduard Tolosa, del servei de Neurologia de l'Hospital Clínic de Barcelona. En una trobada amb els mitjans celebrat avui a la ciutat comtal, el Dr. Tolosa, al costat del Dr. Pablo Martínez-Martín, de l'Institut de Salut Carlos III, han explicat la importància que realment tenen aquest tipus de trastorns, donada la seva freqüència i la seva repercussió sobre els pacients i els seus cuidadors. En alguns casos, com passa en la demència, molts d'aquests símptomes constituïen símptomes propis de l'edat avançada o conseqüència de la discapacitat progressiva que el trastorn del moviment ocasiona, i no una part integral de la malaltia de Parkinson.

Segons el Dr. Tolosa, el 50% dels malalts de Parkinson pateixen trastorns no motors abans de desenvolupar la malaltia, pel que la seva detecció constitueix un factor predictiu del Parkinson. Quan aquests apareixen, augmenta el risc de patir la malaltia. La implementació, per tant, d'estudis específics i qüestionaris per detectar aquests trastorns és crucial no només per l'abordatge sinó també per a la predicció de la malaltia. Un exemple és la prova de l'olfacte que realitzen al Clínic per a detectar la hipoòsmia o pèrdua d'olfacte, que ocorre en més del 70% dels pacients. Mitjançant un test d'olfacció es pot determinar la detecció, identificació i discriminació de les olors. El fet que es pugui detectar en estadis inicials quan els trastorns motors encara no han aparegut, al costat d'altres estudis de ressonància magnètica, ha permès concloure que aquest trastorn no associat amb una altra malaltia pot ser un factor de risc del Parkinson.

De la mateixa manera, trastorns com el restrenyiment, la disfunció urinària, alteracions del son o alteracions cardíaques poden aparèixer abans de l'aparició de la malaltia, el que ha revolucionat la visió dels especialistes sobre quan i on comença la malaltia de Parkinson, i ha obert la porta a un diagnòstic precoç anys o fins i tot dècades abans que apareguin els símptomes motors. Així mateix els Trastorns no motors, d'elevada prevalença en fases avançades del Parkinson, són en l'actualitat insuficientment reconeguts pels especialistes i suposen una elevada despesa econòmica en la sanitat. L'impacte sobre els pacients i el seu entorn provoca a dia d'avui desconcert, d'aquí la importància de realitzar estudis com el de la demència que ajudin a millorar el maneig d'una malaltia que fins ara era abordada amb fàrmacs que controlar els trastorns del moviment.