1 març, 2018
Relació entre la gota i l’alimentació
Quan pensem en la gota, ens ve al cap un home de mitjana edat amb panxa prominent, cara enrojolada, assegut afligit de dolor al dit gros del peu i en una taula preparat per gaudir d’un gran dinar. Hi ha molts personatges de la història amb aquests trets, des de l’Imperi romà a nobles de l’edat mitjana com el rei Enric VIII. Aquest era un mal de classe alta perquè eren els que es podien permetre el consum diari i elevat de carns, alcohol, etc. Aquests clixés poden donar-nos alguna pista de com l’estil de vida pot influir en aquesta malaltia i de la importància de la relació entre la gota i l’alimentació.
Què és la gota?
Primer hem de definir-la. La gota és un tipus d’artritis que es caracteritza per patir dolor i inflamació d’una o més articulacions del cos i es deu al cúmul de cristalls d’àcid úric en elles. Aquesta patologia la pateixen persones amb una càrrega genètica que els predisposa quan hi ha hiperuricèmia – àcid úric elevat en sang. Això vol dir que no tots podem patir els seus símptomes.
Per què succeeix la gota?
L’àcid úric és el producte resultant de la metabolització de les purines, unes molècules que formen part de les proteïnes. Sempre hi ha àcid úric en la nostra sang, però quan arriba a nivells elevats pot ser degut a una producció excessiva o una eliminació insuficient.
Les purines són presents principalment en carns vermelles, peix blau i els derivats d’aquests aliments. Per aquesta raó, s’aconsella limitar el consum de carnis a un màxim de 150-200g / dia. Es prioritza la carn blanca, ous i peix blanc sobre el peix blau, la carn vermella, de caça i les vísceres. També s’ha vist que és important restringir el consum de begudes riques en fructosa com refrescs i sucs perquè aquest tipus de sucre indueix la producció d’àcid úric. Heus aquí la relació entre la gota i l’alimentació…
Només influeix l’alimentació?
No només existeix una relació entre la gota i l’alimentació pròpiament dita, hi ha altres aspectes a tenir en compte. La deshidratació afavoreix la concentració d’àcid úric en sang, de manera que beure prou aigua al dia és un aspecte molt important. També s’han d’evitar substàncies que indueixin a la deshidratació com poden ser les begudes alcohòliques. Passar moltes hores en dejú també pot influir de forma negativa. Més encara si es realitzen esforços físics, com exercicis extenuants, perquè l’organisme entra en catabolisme: degrada les proteïnes de la massa muscular per usar-les com a font d’energia.
És cert que la hiperuricèmia moltes vegades s’acompanya d’altres alteracions de la salut com la pressió arterial, el colesterol i els triglicèrids alts, l’excés de pes, etc. Aquest conjunt de comorbiditats es coneix com a síndrome metabòlica i perdre pes és una de les primeres estratègies per millorar la situació… però s’ha de fer de manera correcta, amb una pèrdua progressiva gràcies a una pauta alimentària adequada i una activitat física adaptada al pacient. Fer-ho sense control de professionals podria agreujar el problema. Les dietes molt baixes en energia i riques en proteïnes afavoreixen les pèrdues pronunciades de pes, tan desaconsellables en aquests pacients.
Quin és el tractament de la gota?
A part de la medicació, aspecte essencial en el tractament de la gota, també pot ajudar l’alimentació. Els aliments d’origen vegetal són els grans aliats en moltes malalties i aquesta no és una excepció. Una alimentació rica en hidrats de carboni complexos, com cereals integrals i els seus derivats -pasta o pa-, llegums i tubercles, així com les verdures i hortalisses, afavoreixen l’excreció d’àcid úric per l’orina.
És aconsellable limitar el consum de certs aliments rics en proteïnes animals, com els citats abans pel seu alt contingut en purines, tant en quantitat com freqüència. Almenys fins que s’hagi resolt l’episodi agut de gota.
Una hidratació suficient i un control adequat del pes corporal també influeixen positivament en l’evolució de la hiperuricèmia.
La genètica, la gota i l’alimentació
Per tant, tot i que la genètica és la principal causant d’aquesta patologia, la gota i l’alimentació estan molt relacionades. Pot resultar útil tenir en ment a aquests nobles d’antany que feien tants excessos i recordar que un estil de vida saludable pot ajudar a evitar aquests episodis tan dolorosos.
